‘La decadència de la Festa Major’, per Josep Asensio

No cal ser gaire espavilat per adonar-se del declivi permanent en el qual s’hi troba la nostra Festa Major. Si prefereixen, podem deixar-ho en una mena de ni fu ni fa com diuen en castellà. Aquest any, malgrat les paraules enganyoses de l’alcaldessa, la nostra festa gran ha esdevingut gairebé un calc de les anteriors. Els convido a repassar els programes de cinc o sis anys enrere, comparar-los i veuran el que estic dient. Hi ha hores i dies exactes on les activitats són les mateixes. Res no es renova, excepte si la climatologia obliga a canviar l’escenari o a anul·lar-lo. Una autèntica calamitat per a una festa que any rere any es debilita i cau en la més absoluta decadència.

Molts dels lectors recordaran els concerts al Parc Catalunya; no pel concert en sí, sinó perquè milers de ciutadans d’altres ciutats veïnes s’acostaven a Sabadell. Era l’època on la Festa Major tenia un àmbit més global, comarcal o provincial i on la celebració traspassava els límits sabadellencs per interessar a gent de fora. Ja fa molts anys que es conrea allò de mirar-se el melic i, és clar, la conseqüència no n’és una altra que la falta d’idees, la interinitat, en definitiva, la manca de projecte, també de la Festa Major, en una ciutat atrapada en una teranyina de la que sembla que no es vol sortir.

No hi ha una vareta màgica per crear una Festa Major exitosa d’avui per demà. Sembla ser que existeix una comissió que valora i dona vida a la celebració, però molt em temo que miren el programa de l’any anterior per fer-ne el nou. Sinó, no s’explica que sigui gairebé idèntic. Recordo que fa un parell d’anys vaig demanar una entrevista amb la regidora de Cultura, simplement per exposar-li la meva idea de Festa Major i per proposar-li un acte. Fa uns 15 anys, una comparsa de Moros i Cristians d’Ontinyent va formar part del cercavila i va ser un èxit, una tarda difícil d’oblidar on centenars de valencians de tot Catalunya s’hi van desplaçar a la nostra ciutat per tal de gaudir-ne d’una desfilada excepcional. La proposta era molt simple: tornar a reivindicar el cercavila com a acte central de la nostra festa, dotar-lo de la dignitat que havia perdut i considerar-lo cabdal per tal d’atraure un públic que havíem perdut. La resposta va ser esperpèntica. Em convidava a formar part de la comissió de Festa Major tot, assegurant-me que Sabadell era una ciutat “assembleària” i que no es tenien en compte les “propostes particulars”. Vaig sortir decebut. No volia imposar res, sinó incloure una proposta que, amb d’altres, comencés a posar les bases d’una festa major més universal.

Hi ha ciutats, com Terrassa, que han sabut combinar aquesta dualitat ciutadana, la de gent de fora i la dels propis egarencs, amb una Festa Major inclusiva, oberta a autòctons i a forasters i creant-ne una feta per la gent de Terrassa per als visitants, la Fira Modernista, que, amb 17 anys d’història, és una de les més importants de Catalunya.

Foto portada: bicicletada de Festa Major. Autor: E.Barnola.
Bicicletada de Festa Major. Autor: E.Barnola.

Sabadell no ha volgut o no ha sabut trobar un model d’èxit pel que fa a l’esbarjo. Medievàlia ha resultat ser un autèntic fracàs, una successió de comerços al voltant d’un espai fred i gris, sense aquella base històrica que potser li donaria alguna embranzida. I res més. Res que ens posi en algun lloc dins les festes catalanes i, per tant, fora de circuits que puguin atraure gent de fora. La nostra Festa Major omple els bars, la fira, i les barraques; acosta la gent a un castell de focs calcat d’anys anteriors i que caldria reconvertir en un piromusical amb l’ajuda de l’Orquestra Simfònica del Vallès.

De fet, no hi ha gaire crítica a les activitats programades. Potser aquesta desídia que ens acompanya també ha influït en la Festa Major i ja ens dona tot igual. De fet, també, els nostres governants ho confien tot als seus caps del servei i funcionaris i, a aquests, és clar, els és més fàcil planificar a partir del programa de l’any anterior. Potser ja ens va bé així, repetint any rere anys el mateix; d’aquesta manera assegurem que tots els ciutadans de Sabadell puguin passar algun dia per totes les activitats. Potser no tenim ganes que gent de fora ens visiti i creï un caos circulatori monumental. Potser els concerts del Parc Catalunya són d’una altra època i ja no toca. El cas és que un dels plats forts de la festa, la fira del carrer de la Indústria també ha mort. Cada any ens visitaven un centenar de paradetes que venien de tot Catalunya i també algunes de fora. Aquestes es situaven en una banda des del carrer Sant Joan fins el carrer de l’Estació. Gairebé 500 metres de pura alegria pels sentits: formatges, embotits, sabons, melmelades, mels de tots els sabors, anells, arracades, pans diversos… Aquest any s’ha constatat també el declivi d’una activitat que va néixer amb força, doncs les paradetes acabaven a l’alçada de l’Arxiu Històric, i no tots els espais eren plens.

Ja només ens faltaven els aldarulls de l’Eix Macià per acabar de matar una festa que cal revitalitzar des de les cendres on s’hi troba. I, si us plau, estripeu els programes dels anys anteriors. Cal esprémer-se el cervell.

Foto portada: espectacle inaugural de la Festa Major, aquest any. Autor: E.Barnola. 

Comments are closed.