A hores d’ara el ciutadà sabadellenc en conjunt és conscient que les taxes municipals, l’IBI i la Taxa de residus, però també altres, patiran un augment molt important a partir del mes de gener de 2024. No sé si tothom ho sap, perquè l’administració local ja s’encarrega de tapar les vergonyes amb altres assumptes, amb declaracions pomposes i altres tapadores que compleixen bé la seva finalitat, com ara Nadal, l’enllumenat, i altres “llaminers” encisadors i encegadors. Això no és nou; el poder té la capacitat de clavar-nos-la per l’esquena i, seguidament posar-nos la pastanaga al davant, perquè oblidem ràpidament el mal que ens pugui fer aquest punyal que ens han incrustat amb premeditació i traïdoria.

I, si bé és cert que s’obre un període d’al·legacions que qualsevol ciutadà pot utilitzar, aquest no deixa de ser un pur tràmit que no arriba enlloc, perquè, no ens enganyem, la decisió està presa, “lligada i ben lligada”. Llavors, per què enganyar el ciutadà dient-li que “s’obre un període d’al·legacions”? De fet, si aquest tràmit servís per a alguna cosa, només entitats amb gabinets jurídics i personal especialitzat podria redactar informes més o menys amb cara i ulls que podrien d’alguna manera, alterar els plans de l’ajuntament, però, com dic, tot plegat esdevé un teatre, una farsa com qualsevol altra.

Sí, sí, i puc fer una instància, com a ciutadà sabadellenc en la que, imagino que posaria que no em sembla bé l’augment del 15% lineal, que és una barbaritat, que estic en contra que no es tinguin en compte les rendes més baixes, que se suprimeixin les ajudes a les famílies més vulnerables, que em sembla un escàndol que Junts tingui dos assessors i que el meu ajuntament gasti més d’un milió d’euros en sous l’any, que caldria que se l’abaixessin, no sé, un 15%, per exemple. Potser també demanaria que aquest milió d’euros que es gasta per Nadal, servís per pagar en part el dèficit de la recollida d’escombraries. Podria, fins i tot, demanar que no es gastin prop de quatre milions d’euros en la compra i adequació de l’edifici del Museu del Gas. Però, de què serviria la meva instància? De què servirien quaranta mil, cinquanta mil, cent mil instàncies iguals? Canviaria alguna cosa o serviria per a demostrar, una vegada més la indefensió del ciutadà davant una administració, un Ajuntament de Sabadell, en aquest cas, prepotent i gens empàtic amb la gent que diu representar?

És clar, no ho posen gens fàcil, perquè el ciutadà pugui accedir a la informació, més al contrari, potser trobem les notificacions en un panell d’un tercer pis, ves a saber en quin departament. De fet, com a exemple, pel que fa al tema del Surfcity i el del canvi d’usos del Riu Ripoll, l’ajuntament va obrir els terminis d’al·legacions, durant les vacances. No ho van fer amb nocturnitat, però sí amb traïdoria. Casualitat? Segur que no. I, evidentment, en aquest període és encara més difícil que la gent, el ciutadà, pugui moure’s per tal de recollir informació, llegir-la, analitzar-la i, finalment, redactar algun document que pugui contrarestar l’abús del govern municipal, les famoses al·legacions.

I això mostra i demostra una vegada més la deshumanització de l’administració pública. La local, que hauria de ser el servei més proper al ciutadà, esdevé cada vegada més llunyà. I un dels exemples més clars és el de la gestió tributària que ja no es troba a Sabadell, sinó que és la Diputació qui la porta. I a tot això s’afegeix el tema de les cites prèvies, completament robotitzades (tot i que des de fa poc temps no cal demanar-la), de l’accés mitjançant les noves tecnologies, instàncies en línia… Les persones que no tenen accés a internet o que no gaudeixen dels coneixements i de la facilitat per dominar-ho queden, inexorablement, apartades de l’administració, sense que ningú faci res per evitar-ho. Al poder ja li va bé aquest analfabetisme digital; bé, l’analfabetisme en general. I és evident que mirant cap a un altre costat deliberadament, els estan limitant moltíssim la seva capacitat de relacionar-se amb l’ajuntament, de demanar explicacions o de fer valer els seus drets com a ciutadans.

Em consta que hi ha hagut gent que ha preparat al·legacions a aquestes pujades sense sentit, a aquest atac fruit segurament també d’una majoria absolutíssima que no ens mereixíem. El diàleg no existeix i sí fets consumats que no produeixen cap reacció. Ja imagino on aniran a parar totes les poques instàncies que honorables ciutadans sabadellencs s’hauran atrevit a redactar i a enviar a l’ajuntament. És clar que a mi m’agradaria que alguna entitat, no sé, aquella que aglutina i empara totes les associacions de veïns de Sabadell llencés una campanya anomenada “un veí, una instància”, amb una mobilització sense precedents a la nostra ciutat i on es poguessin aconseguir 100.000 documents d’al·legacions. Però, és clar, quan s’està mort, és impossible fer res.

L’espai d’opinió reflecteix la visió personal de l’autor de l’article. iSabadell només la reprodueix.

Foto portada: la façana de l’Ajuntament.