“En otros pueblos de por aquí prefieren mantener una piscina que abren dos meses al año; nosotros apostamos por la educación”.
Alberto Rasero, alcalde de Villalba de Duero
“El Pla Estratègic de Granollers defineix la visió de futur de la ciutat en tres paraules: Granollers ciutat educadora. Això implica, d’una banda, que tots els projectes que s’hi desenvolupen responen a uns valors cívics i de ciutadania i transmeten coneixements a tots els seus habitants, i de l’altra que l’educació és quelcom que va més enllà dels nostres centres educatius i, per tant, les institucions, entitats i ciutadans i ciutadanes esdevenim també agents educatius”.
Francesc Arolas, regidor d’Educació de l’Ajuntament de Granollers
Una de les coses que més m’ha sobtat és la capacitat que tenen alguns polítics de donar la volta a les realitats, encara que aquestes parteixin d’estudis exhaustius i amb base ferma verificable amb xifres que no tenen cap mena de discussió. Malgrat tot, s’esforcen a voler demostrar l’indemostrable, amb titulars a la premsa o a les seves xarxes que, moltes vegades, contradiuen la notícia que continua. La immediatesa que ens atrapa comporta aquestes lectures ràpides, impedint que analitzem més enllà. I ells i elles saben que és el que ens queda.
Mirin sinó aquesta notícia: Alcobendas, la ciudad que más invierte en gasto educativo por alumno. Clarament, s’afirma que la ciutat d’Alcobendas és la que té més despesa educativa per alumne. No indica d’on. De la Comunitat de Madrid? D’Espanya? D’Europa? Només una línia després, en el subtítol, diu que “ocupa el decimocuarto puesto a nivel nacional, con 433,35 euros por alumno“. Llavors, en què quedem? Ja no és “la que més inverteix”? Els asseguro que, a partir de la publicació d’un gran estudi sobre la despesa educativa a Espanya, municipi a municipi, molts ajuntaments han quedat en evidència, obligant-los d’alguna manera a haver de donar explicacions. Aquestes han estat diverses, buscant excuses com que no tenen competències per fer pràcticament res o, com dic, inventant-se titulars enganyosos.
El cas és que una de les ciutats espanyoles que més inverteix en educació és Granollers, amb 1037 euros per alumne, un 19,31% del seu pressupost, molt a prop del municipi corunyès d’Ames, que hi dedica el 20,33%, i és el primer d’Espanya. Perquè hi puguin comparar, Sabadell, hi dedica 359 euros per alumne, el 9,2% del pressupost, Polinyà, 670; Terrassa, 447; Parets del Vallès, 853; Mollet del Vallès, 537 i Palau-solità i Plegamans, 466.
L’alcaldessa de Granollers, Alba Barnusell, destaca: “És que la idea no és quines són les meves competències sinó que jo tinc un projecte de ciutat i vaig a veure amb el pressupost que tinc què puc fer”. La seva ciutat té una llarga tradició educativa, ja que forma part de la xarxa internacional de Ciutats Educadores des del seu inici, però potser, el més rellevant, és el seu projecte educatiu elaborat el 2003 a partir de diverses comissions on van participar mestres, famílies, associacions de veïns, entitats culturals i altres col·lectius interessats en el tema.
Seria gairebé impossible fer una relació exhaustiva de totes les activitats que s’hi desenvolupen a Granollers seguint aquesta idea de ciutat educadora. Moltes d’elles s’hi fan a altres ciutats del voltant, bé perquè així ho creuen o perquè es tracta de programes lligats a projectes de la Diputació de Barcelona, com per exemple, el de patis oberts que també funciona a Sabadell o Terrassa, treballs específics amb famílies que tenen nens i nenes entre 0 i 6 anys per tal de fomentar el diàleg, la participació, els intercanvis d’idees, així com l’afectivitat i bones pràctiques en alimentació i en salut o suport a alumnat nouvingut.
Malgrat tot, cal destacar l’obertura de centres educatius fora d’horari escolar amb voluntat que siguin espais de convivència entre veïns i veïnes, comptant amb personal voluntari que porta la biblioteca o les sales d’informàtica. Altres projectes destacables són l’Entorn Ràdio, amb la participació d’alumnat d’escoles i instituts, i que té com a objectiu utilitzar aquest mitjà com a eina pedagògica i com a suport a les competències bàsiques; també el Posa’t en òrbita, que vol fomentar les vocacions científiques a l’ESO i treure al carrer activitats de divulgació científica. Aquest projecte també compta amb la col·laboració de l’alumnat d’instituts i altres entitats de Granollers com museus i professionals de l’àmbit científic.
És important l’esforç que fa Granollers en aconseguir espais de debat per a infants i adolescents. En aquest sentit, cal destacar el Consell dels Infants, un òrgan de participació format per nens i nenes de les escoles de Granollers que fan 5è i 6è de Primària que es troben un cop al mes per parlar de la ciutat. Es tracta d’un espai perquè els infants granollerins puguin parlar i donar la seva opinió, en definitiva, un espai formal que permeti consultar-los, escoltar-los, fer-los partícips de les decisions que es prenen i que els afecten com a ciutadans més petits. Paral·lelament, L’Arrel-Fòrum de les Adolescències vol fomentar la promoció de la ciutadania i el lideratge social a partir de l’aprenentatge de la participació, relacionat amb la identitat individual i col·lectiva. Està pensat per a joves entre 12 i 16 anys que participen com a representants dels estudiants als consells de delegats i als consells escolars, i també ho fan des d’associacions culturals i des d’entitats de lleure. Un dels objectius principals és fomentar la participació d’infants i adolescents en tots els àmbits de la seva vida.
Relacionat amb això, el projecte Adolescències360 és una proposta municipal de caràcter preventiu i compensatori fora del temps escolar a través de plantejaments culturals, esportius, formatius i participatius, i on hi ha implicats, entre altres, serveis municipals (serveis socials, acció comunitària, acollida, educació, joventut, cultura, esports, salut pública…), diversos equipaments, entitats de lleure, les famílies, i els mateixos adolescents. Les experiències que allà s’hi troben busquen l’equitat i la igualtat d’oportunitats com a fites més importants.
Finalment, voldria destacar una de les propostes que a mi m’han agradat més, com a docent que he estat, i és l’anomenat Paraules per a vuit espais que té com a finalitat apropar el treball que es fa a escoles i instituts a tota la ciutat. Això passa perquè alumnes de segon d’ESO descriuen vuit espais de la ciutat mitjançant textos literaris que són publicats en un llibre cada any.
Tot plegat, sembla que dedicar gairebé un 20% del pressupost d’una ciutat a l’educació, fent d’aquesta l’eix central de tota la resta, compensa. I compensa perquè són els ciutadans, en aquest cas, els granollerins, els que reben els beneficis. Per això, Granollers ha de ser un mirall per a la resta de ciutats catalanes i espanyoles.
Foto portada: la plaça de la Porxada, amb l’Ajuntament de Granollers al fons.
