Cada 10 hores un palestí és assassinat a Israel. I molts són nens i nenes. És això el que vol per a Catalunya, senyor Puigdemont?
Tinc la sensació de que Carles Puigdemont s’assembla molt a aquells personatges que quan ningú no en parla d’ells s’inventen qualsevol cosa perquè immediatament els tertulians de Sálvame els truquin, els ofereixin una pasta i puguin sobreviure uns quants mesos més. La solitud de Puigdemont és tan patent que cal que gairebé cada setmana tregui un conill del barret perquè la premsa escrigui quatre ratlles en relació a la seva ocurrència. Sort en tenim de les hemeroteques, dels twits, de les imatges enregistrades, perquè d’aquesta manera podem adonar-nos de les incongruències, de les fal·làcies, de la mentida majúscula que ha representat i representa aquest farsant que, encara avui, ens promet un paradís inexistent.
L’última jocositat ha estat comparar el “procés” català amb el projecte de l’estat d’Israel, declarant textualment que “Israel ha de lluitar durament per tal de fer-se respectar”. De fet, a l’abril del 2018, Puigdemont ja va felicitar l’estat sionista amb motiu del 70è aniversari de la seva independència amb una polèmica declaració:
“La teva lluita contra l’adversitat i el teu esperit d’abnegació han guanyat el nostre respecte a Catalunya”.
Un any després, l’afecte de Puigdemont cap a Israel coincideix amb l’acusació del fiscal general contra Netanyahu per corrupció, més concretament per suborn, frau i abús de poder. Molt probablement la justícia espanyola podria acusar l’ex-president pels mateixos càrrecs. A més, la declaració de Puigdemont ha anat unida en el temps amb l’informe fet un organisme independent i exposat a l’ONU on es demostra clarament la violació de drets humans, de la llei humanitària internacional, de crims de guerra i contra la humanitat. Tot plegat fa referència a la mort de 189 palestins en la frontera de Gaza amb Israel durant el 2018 i als més de 6.000 ferits, la majoria amb armes que provocaven la destrucció total de cames i braços, i la utilització de productes químics prohibits pels convenis internacionals.
Puigdemont deu estar molt orgullós de formar part de l’extrema dreta mundial que recolza sense embuts la neteja ètnica que es produeix des de fa 70 anys en aquells indrets. Segurament també aplaudeix el mur de la vergonya que de manera sinistra i sinuosa va engolint pous i oliveres perquè els palestins i les palestines morin de gana, se suïcidin o simplement marxin de les terres que han estat sempre seves, i així els colons jueus puguin quedar-se-les, en un espoli vergonyós que es produeix cada dia. I n’estic segur que també és partidari de la supressió de la llengua àrab de les institucions israelianes, malgrat que hi ha gairebé dos milions de persones (el 20 per cent de la població israeliana) que el tenen com a llengua principal. 70 anys ha estat acceptada com a llengua oficial i l’any passat el parlament va decidir excloure-la de l’educació i de l’administració. Un altre pas cap a l’exclusió, cap a l’apartheid que s’implanta a Israel des de fa dècades.
Les declaracions de certs personatges vinculats al món independentista fa temps que van perdre tots els sentits, i tot l’interès. Primer Kosovo, després Eslovènia, (la constant crida als morts com a alliberament), la incessant parafernàlia lingüística mentidera, prostituint mots com democràcia, llibertat, feixisme, presos polítics i exiliats, i desvirtuant qualsevol argumentació legalista, inventant-se mons paral·lels on governa l’ingovernable, on les lleis no existeixen i on “el poble” mana per sobre de tot, en una mena de teatre de l’absurd, de performance anarquista, d’enganyifa general que ja cau pel seu propi pes.
En el cantó de la realitat, cal destacar que el lehendakari basc, va rebre el passat 16 de gener dos representants del Parlament d’Estudiants de UNRWA, l’Agència de Nacions Unides per als refugiats de Palestina a l’Orient Mitjà, mostrant-los el seu suport. També ho va fer el president del govern espanyol Pedro Sánchez. Aquesta prestigiosa entitat porta dècades treballant a la zona, denunciant la indefensió de milions de palestins davant les accions i els assassinats del govern de Netanyahu.
Però el que fa més mal en aquest jactanciós elogi de l’estat d’Israel és l’oblit dels assassinats selectius que se succeeixen diàriament amb el silenci còmplice de la comunitat internacional. Aquest Netanyahu que Puigdemont honora, va ser el responsable de la mort de 551 nens i nenes a la franja de Gaza al 2014 i també de que aquest tros de terra de 365 metres quadrats on hi viuen dos milions de persones hagi esdevingut la presó més gran del món. Israel bloqueja qualsevol ajuda internacional, ha contaminat deliberadament els aqüífers i nega l’entrada de medicaments i metges, convertint-lo ja en un lloc inhabitable.
Si bé la comunitat jueva espanyola ha criticat les paraules de Puigdemont, va ser un secret de domini públic el recolzament de l’estat d’Israel i dels seu lobbys a l’independentisme i, malauradament, gran part d’aquest s’assenta i preveu un Estat ultranacionalista basat en principis ètnics. El propi Oriol Junqueras no ha amagat mai la seva estima cap a Israel, i no ha criticat mai, com tampoc no ho ha fet Puigdemont, l’eliminació sistemàtica dels palestins. El periodista Cristian Campos resumeix en poques paraules les intencions dels que ara són jutjats i, quina casualitat, s’assembla molt al mètode emprat per Israel: “Perquè ni aquesta gent és majoria, ni és demòcrata, ni és pacífica, ni només volia votar. Aquesta gent és la ultradreta nacionalista més violenta d’aquest país, volia convertir en estrangers a la meitat dels catalans, buscava una nació ètnica i culturalment pura de pensament i partit únic, i va donar un cop contra la democràcia utilitzant per a això tot el poder institucional i civil de què disposa i que acapara en exclusivitat des de fa quaranta anys”.
Esperant una tornada a la racionalitat, al seny, la realitat és que tant Puigdemont com Torra formen part d’una nissaga d’individus que voldrien un estat aïllat del món, com Israel, enmig d’Europa. Un estat on poder eliminar la llengua de la meitat de la seva població, on els murs creessin guetos inexpugnables i on el respecte fos creat a partir de l’adquisició de la bomba atòmica. Això és Israel i això volen alguns dels que ens governen. De fet, Joan Planas, youtuber i influencer, confessava fa un mes a Barcelona que el desig de molts dels independentistes és crear una situació insostenible que provoqui que la gent que no tingui les seves mateixes idees abandoni Catalunya. Ara s’ha sabut que la “Constitució” catalana preveia prohibir els partits que no fossin independentistes. Coses de l’il·luminat Santi Vidal. Això ja fa dos anys que passa, amb els comptes corrents i amb empreses; però també amb persones que, dissimuladament i en silenci, van marxant. Una situació de neteja ètnica encoberta que és obviada convenientment pels mitjans. Igual que a Israel.
Dimarts, dia 19, Netanyahu va donar l’ordre de destrucció d’una escola a Shaufat, a Jerusalem Oriental ocupat. I dijous, dia 21 es va saber que Israel fa proves d’ADN amb l’objectiu de certificar si els migants són realment jueus per tal de poder casar-se. De veritat, senyor Puigdemont, que aquest és el seu model, el seu referent? Faci-s’ho mirar.
