La manipulació informativa, les mentides intencionades, el morbo interessat i les fake news han entrat a les nostres vides per quedar-s’hi. No arribo a saber quan van començar aquestes pràctiques dins el periodisme, però molt em temo que ja en fa segurament un parell de dècades. Molt abans, els règims dictatorials controlaven directament els mitjans de comunicació i fins i tot es veia normal, en un temps on l’objectiu era, és clar, contenir i reprimir idees no establertes. Per tant, només n’hi havia una d’idea, només una versió, una manera de veure la realitat que, com podrem veure, s’ha anat materialitzant també a Catalunya.
L’arribada de la democràcia a Espanya va suposar també la llibertat en l’àmbit radiofònic. Aquella obertura de pensament que ja s’albirava abans de la mort de Franco, va esclatar definitivament amb la formació de les noves Corts Generals i de la Constitució. Ningú no em pot negar que la ràdio era un espai de debat intens, de diàleg moderat, amb bons professionals que asseguraven la imparcialitat en cada moment i tenien molta cura en la tria dels seus contertulians. Malgrat algunes excepcions, les emissores de ràdio han estat al servei dels ciutadans, respectant el codi deontològic i mirant d’abastar el conjunt dels pensaments del públic a qui volia arribar.
Tot això s’ha anat espedaçant en els últims temps. Si ja crèiem que determinat mitjà tenia una determinada tendència, ara ja n’és un fet irreversible. Tirem pel dret i comprem o mirem aquell concret que mes s’avé amb la nostra manera de pensar. La ràdio, en canvi encara mantenia espais de llibertat on era comú trobar entrevistes on hi participaven opcions antagonistes. Això també s’ha anat en orris. A Catalunya, TV3 i tota la Corporació de Mitjans afins, ja fa anys que va decidir apostar per una part de catalans, obviant deliberadament les altres. El pensament únic s’hi ha instal·lat, amb purgues a professionals que no l’admetien, untant amb bons sous aquells que rebutjaven la pluralitat, titllant de cavernícoles els que gosaven posar damunt la taula percepcions diferents. En els últims cinc anys, la cadena pública catalana ha trencat tots els ponts en defensa de la llibertat i ha creat una escletxa social que és la mateixa que van provocar els polítics independentistes aprovant unes lleis de desconnexió il·legals. I així estem.
En l’àmbit de la ràdio molt poc se n’ha parlat de la serena i calculada ocupació de les ràdios locals per part d’elements clarament antidemocràtics, en la línia de preservació del pensament únic que mana ja a TV3. Han de saber que moltes ràdios municipals van néixer amb pressupostos realment baixíssims, només per pagar les despeses de manteniment, algun tècnic i el director. Per tant, els programes eren fruit de la voluntarietat de gent diversa (amb idees diverses i també antagòniques) que, sense cobrar res, posaven les seves ganes, el seu coneixement en un tema concret, al servei del seu poble. Hi van haver ajuntaments que fins i tot van organitzar jornades i tallers de formació per a aquestes persones que, fora de qualsevol altra cosa, només volien col·laborar-hi de manera desinteressada.
En els últims cinc anys, fornades d’independentistes han ocupat nombroses ràdios municipals amb l’únic objectiu de disposar d’un lloc on aquesta única visió sigui la vàlida. Han desaparegut els debats plurals, han estripat de manera cruel el codi deontològic que regia des de l’inici i han rebutjat qualsevol intent real de democratització; perquè només hi ha una democràcia vàlida, que és la seva. Fins i tot, les arengues independentistes surten de la ràdio i no d’un programa concret, que seria més lògic i democràtic. Com poden imaginar, no hi ha ni una sola manifestació contrària a l’establerta, tot això amb la connivència del propi ajuntament que, o bé ho recolza, o considera la seva ràdio poc útil.
Poden imaginar també que des del 2012 aquestes emissores han comptat amb personatges incitadors a la participació en les manifestacions independentistes, i, conseqüentment, menyspreadors de la realitat de la Catalunya diversa. No contents amb això, alguns mitjans privats, especialment de premsa escrita autogestionada, han pogut colar-se en aquestes emissores i n’han pres el control absolut. Naturalment, afins al règim i en la línia d’impediment de la pluralitat, participant activament en la fractura social que ells mateixos neguen i creant un lloc que hauria de ser de tots en un gueto on no és possible entrar-hi si no es participa de les mateixes idees. A més, alguns ajuntaments han aprofitat aquesta conjuntura per desviar fons cap a les emissores que abans menyspreaven, dotant-les d’ajudes diverses que tenen com a únic objectiu la contribució a la causa independentista i, conseqüentment, a la incitació a l’odi cap a sectors que no accepten les seves premises.
Si bé és cert que moltes d’aquestes ràdios tenen una audiència ridícula, el desembarcament d’individus amb una nul.la ètica professional, és un fet més de la degradació democràtica que pateix el nostre país. Les clares intencions manipuladores i despòtiques de falsos professionals radiofònics ens allunyen d’una solució compartida als problemes de tots. El que és més greu és la complicitat de partits polítics que s’omplen la boca amb la paraula “llibertat” però accepten que a les seves ràdios només entrin els seus i, per tant, no existeixi la llibertat. Curiosament, aquells que la defensen són titllats de feixistes. Malgrat tot, els ocupadors de l’espai de tots, se n’adonen que menteixen deliberadament, que es troben en una realitat que no és la que és i que, malauradament, estimulen un conflicte civil que ja comença a tenir ferits de diversa índole. Això no volen veure-ho i tindrà conseqüències per a tots i totes; també per a ells i elles.
