No hi ha com no veure la realitat. A Sabadell, les piscines públiques són considerades ‘refugis climàtics’, tot i la manca gravíssima d’aigua, tot i les altíssimes temperatures que es preveuen a l’estiu i tot i que no tinguin ni una sola zona d’ombra o lloc per refrescar-se una mica. A Sabadell, com que estem per sota de la mitjana pel que fa al consum, podem anar per lliure i fer la nostra. Fins i tot, podem malmetre els aqüífers, buidar-los, en definitiva, per poder regar el Parc Catalunya; això sí, les piscines no es toquen, les dutxes es tanquen i molts particulars omplen de mica en mica les seves piscines amb mànegues amb la picaresca que ens caracteritza a la gent del sud d’Europa. Mai no havia pensat que aquest sabadellenquisme evolucionés cap a un independentisme on podem crear la nostra petita regió, la nostra zona de confort on, està ben clar, podrem gaudir d’una primavera i d’un estiu en calma climàtica.
I, és clar, sabadellencs i sabadellenques que no es creuen els discursos oficials comencen a preguntar-se què passarà a les escoles quan la calor arribi amb força. Tornaran a ‘regalar’ deu tendals de mida ridícula que faran ombra a un minso percentatge de tot el pati? A quantes escoles? Tancaran literalment l’aixeta a les activitats d’aigua durant els casals d’estiu? De moment, la resposta de l’ajuntament és rotunda, clarament sincera: “no hi ha prevista cap mesura de cara a aquest estiu”, segons les declaracions del regidor d’Educació, Manuel Robles.
Em sorprèn d’alguna manera aquest negacionisme climàtic, quan cada mes que passa té temperatures més altes que el de l’any anterior. Però, és clar, Sabadell és un oasi, no com Terrassa, que, molt probablement, patirà els efectes abrasadors de les temperatures estiuenques. No descarto migracions d’habitants egarencs cap a la nostra ciutat per tal de mitigar la calor insuportable que s’estendrà des del Parc de Vallparadís fins a la Plaça Vella i el Parc de Sant Jordi. A Sabadell, contràriament, el Parc Catalunya esdevindrà un refugi climàtic de primer ordre i passejar per l’Eix Macià serà totalment alliberador, amb un airet que arribarà des d’algun lloc, ja ens ho diran des de l’Ajuntament.
Esperant aquest moment, temo molt que a les escoles, aquest aire fresquet se l’hauran d’inventar. Si obren les finestres, en algunes pot molestar el soroll, també el sol i, segurament, les temperatures elevades que s’hi escolaran. Ja sé que Sabadell serà un oasi, però tot i això, podria estar bé, mostrar una mica més d’empatia, amb una comunitat educativa que no gaudeix dels privilegis d’uns despatxos perfectament climatitzats i que sí que tenen càrrecs electes. De fet, és una més de les recompenses i gratificacions incloses en les seves funcions. Això sí que és un oasi.
No sé si és una broma de mal gust prometre que hi ha un pla per a la millora dels patis escolars que sembla que consistirà en “més ombres i més arbrat”, sense cap més especificació. Si les ombres han de ser un parell de metres quadrats de tela col·locats en algú racó del pati i l’arbrat consisteix en quatre pals que d’aquí 15 o 20 anys esdevindran potser un arbre, anem llestos. Pobres nens i nenes; pobres mestres si, a més, els prohibeixen utilitzar l’aigua de l’aixeta per segons què. Pobres tots i totes esperant que arribi el final de curs. Pobres monitors i monitores desitjant que no arribi mai aquest dia perquè, malgrat l’oasi sabadellenc, aules, espais relacionals, biblioteques i patis, sobretot patis, poden esdevenir una caldera que no es podrà refredar amb res.
Mentrestant, regidor i tècnics diversos intentaran elaborar un projecte, un pla rector, un pla estratègic, informes, propòsits, intencions, idees, objectius, apunts, esborranys, croquis, estudis varis i variats, dissenys i audiovisuals interactius, amb la finalitat de fer-nos veure que sí, que aviat totes les escoles de Sabadell esdevindran refugis climàtics, que sí, que ara va de bo, que no patim, que estan examinant i meditant, que estan rumiant tenint en compte les dades recollides. No, no, tranquils, no patim. Ja sabem com funcionen aquestes coses.
En canvi, a Barcelona, no tenen ni idea. S’han inventat un pla (l’anomenen Pla Clima) que implicarà la instal·lació de bombes de calor i de fred aquest any a 24 centres educatius, arribant a un total de cent 70 al 2029. Estan tocats del bolet! Amb això volen minimitzar l’efecte del canvi climàtic i de les altes temperatures a les aules que, es veu que van tocar els 40 graus a l’interior d’algunes d’elles el 2022. De fet, ja s’han aplicat altres mesures d’urgència, com la distribució de 5.000 ventiladors. Jaume Collboni, mira si serà boig l’home, que vol fins i tot treure les calefaccions de gas i substituir-les per sistemes d’aerotèrmia i col·locar plaques fotovoltaiques als terrats de les escoles, per tal de generar l’electricitat d’aquests aparells. El consistori barceloní invertirà aquest any gairebé 14 milions d’euros i altres 17 fins al 2029, tots extrets de la taxa turística.
Què ens ha de dir Barcelona d’allò que hem de fer a Sabadell? Absolutament res. Els ceballuts som així, creguts per naturalesa. Els milions no són per gastar-los en la millora de les condicions dels alumnes sabadellencs! On s’ha vist això! “En ma terra ceballuda, quatre teles fan una ombra, quatre pals un bosc espès, cinc ventalls un gran airet, com Sabadell no hi ha res”.
Foto portada: pati de l’escola Torreguitart, al nord de Sabadell. Autor: https://agora.xtec.cat/esc-torreguitart/
