Parlava fa uns dies amb una persona que ha anat seguint tota la història de l’espai sense urbanitzar a davant de El Corte Inglés, des que es va vendre la moto d’un gran auditori, el que va costar fer-ne els estudis, anys després tornar a vendre-ho com a espai cultural i el final. De tothom és sabut que els veïns de la zona volien arranjar-ho per tal que la polseguera que es formava i que encara es forma, no entrés a casa seva. Fins aquí, tot normal. Malgrat tot, quan una ciutat tria construir-hi un pàrquing en un lloc on havia d’anar-hi un gran centre cultural, alguna cosa no rutlla bé. Algú m’informa que el pàrquing és completament il·legal; i que, a més, es consolida aquesta il·legalitat. Sembla que no es canvia la qualificació urbanística que tenia, la qual cosa em fa pensar que és una obra provisional. Però, qui es gastaria més de dos milions d’euros en la construcció d’un aparcament si no és per deixar-ho per sempre així? És provisional? S’ha canviat la qualificació urbanística o continuarà sent un aparcament il·legal? No creuen que algú hauria de respondre a aquestes preguntes?

Ja veuen que, a Sabadell, els nostres representants polítics prefereixen consolidar espais per a cotxes que apostar per la cultura. Pel que sembla, és una de les grans propostes del govern PSC-Junts. Ah! I què em diuen del fet que sigui un aparcament gratuït? Mentre a la part de baix, a l’avinguda Francesc Macià s’ha de pagar, a dalt, en el nou espai habilitat com a pàrquing, serà gratuït. Té algun sentit això?

De tota manera, a mi em preocupa més el fet que s’abandoni per sempre la idea de la Ciutat de la Música. Recorden tot l’enrenou que s’hi va crear? Una notícia que va fer saltar d’alegria a les institucions musicals de Sabadell i als seus representants. El que ja no va agradar tant és el preu que va costar tota aquella moguda propagandística, 1,5 milions d’euros i, malauradament, la manipulació de persones que creien en el projecte, que van fer abraçades i suports polítics pensant que, abans de marxar d’aquest món, veurien un edifici i una sala de concerts dignes, a l’altura d’una ciutat com Sabadell.

Perquè, si ens traslladem a algunes de les ciutats del voltant, podrem veure que totes tenen un auditori modern, polivalent, on l’acústica ja és també actual, on es poden desenvolupar tota mena d’espectacles, tant teatrals com musicals. Els espais són de fusta, l’escenari, integrat amb el públic, la qual cosa millora el so. A Sabadell, una Faràndula obsoleta, sense ascensor, amb un escenari que més és una cova que una altra cosa, on, cal dir-ho alt i clar, el so no és bo, i un Teatre Principal petit que calia rehabilitar més per qüestions arquitectòniques que per raons culturals, però que no compleix ni de lluny les expectatives.

Hi ha qui diu que ja ens està bé així, que ja en tenim prou amb aquestes dues sales més la de Ca n’Oriac i l’Estruch, que la cultura no ha interessat mai a Sabadell. Fins i tot hi ha qui diu que quin sentit té fer un auditori més gran perquè només hi vagi la burgesia, la que sempre ha anat als espectacles de la Faràndula i del Principal, la que continua anant-hi. Que no, que no val la pena gastar els diners en bestieses. No els entenc. Els auditoris no són ni d’uns ni d’uns altres. Pertanyen a la ciutadania, pertanyen a qui vulgui anar-hi perquè la programació és bona. Res més que això. Però, repeteixo, quan en una ciutat no s’ha apostat per la cultura des de fa dècades, llavors passen aquestes coses, que la gent aplaudeixi un pàrquing i no digui res sabent que desapareix l’última oportunitat de tenir un edifici cultural on hi hagi integrat el Conservatori de Música i una sala de concerts. I precisament, aquesta punyalada es fa en l’any en què Sabadell ostenta la capitalitat de la cultura catalana. És una broma?

En fi. Sé que ningú més no dirà res sobre aquest tema. Ni tan sols les persones que un dia van il·lusionar-se amb la idea de la Ciutat de la Música. Ni tan sols les entitats sabadellenques que veuen com és completament inaccessible el preu que es demana per actuar a la Faràndula. Ni tan sols, corals, orquestres i companyies de teatre que es veuen obligades a tancar-se en els seus caus, en els seus barris. Ni tan sols la part de la ciutadania que enyora una dignificació cultural que no arriba mai. Ja ho he dit moltes vegades. No cal anar massa lluny. Terrassa, Manresa, Sant Cugat, Granollers… I Sabadell, a la cua, apostant pel cotxe. Què hi farem… Una altra oportunitat perduda. Quantes en van ja? Per cert, mentre escric aquestes línies, m’arriba la notícia que el muntatge Dins el cor del món, de la companyia sabadellenca Engruna Teatre, ha estat nominat als Premis Butaca de teatre en la categoria de Millor espectacle per al públic familiar. Potser si des de Sabadell es comencen a guanyar premis o a visualitzar allò que es fa, algú torna a plantejar la necessitat de tenir un auditori apropiat. No m’ho crec, perquè, per això, haurien de canviar moltes coses. Li ho preguntaré al Llaminer a veure què em diu.

L’espai d’opinió reflecteix la visió personal de l’autor de cada article; iSabadell només la reprodueix.

Foto portada: el futur pàrquing del’Eix Macià, amb la projecció del Conservatori Municipal a la dreta. Font: Ajuntament.