ARTICLE D’OPINIÓ
Carmel Montllor, responsable Política Municipal PSC Sabadell
Deia l’economista John Maynard Keynes que quan els fets canviaven, ell canviava d’opinió i aplicar aquesta màxima en el funcionament d’una democràcia no implica renunciar a cap principi, sinó acceptar la complexitat de la política, que requereix acords força treballats per assolir la governabilitat d’un país. I aquest plantejament és encara més rellevant quan es reconeixen públicament els canvis i s’expliquen els motius. La reflexió ve arran de l’acusació que fan el PP i Vox a Pedro Sánchez per canviar d’opinió sobre l’amnistia i per signar un acord amb Junts, que, segons aquests partits, trenca la unitat d’Espanya, amb l’única finalitat de mantenir-se en el poder, modificant el discurs de les darreres eleccions i posant en dubte els fonaments de la democràcia espanyola.
El dramatisme que hi posa el PP en aquestes afirmacions contrasta amb les seves pròpies actuacions quan governava, posant en evidència les seves contradiccions i, el que és més greu, la finalitat manipuladora del seu discurs. En el primer govern de Rajoy es va canviar dràsticament de missatge l’endemà mateix de guanyar les eleccions, transformant la promesa electoral de baixada generalitzada d’impostos en un increment força significatiu de la pressió fiscal. Així mateix, durant els governs d’Aznar es van indultar 5.948 persones amb delictes de tota mena, 1.443 de forma conjunta en un sol dia a petició del Vaticà, es van fer concessions importants als nacionalistes catalans, com el traspàs de la policia de trànsit, la cessió del 30% de l’impost de la renda i la supressió dels governs civils i del servei militar, i es va negociar amb ETA.
En relació amb les greus acusacions llençades contra PSOE per posar en perill la democràcia, estaria bé que el PP reflexionés sobre si el que realment posa en situació de risc el sistema democràtic no és la utilització dels aparells de l’Estat per amagar la pròpia corrupció (cas Kitchen) i per fomentar la guerra bruta contra els partits de l’oposició, sigui Podem o el nacionalisme català, o el bloqueig durant més de cinc anys de la renovació del màxim òrgan de la justícia, el Consell Superior del Poder Judicial, amb l’única finalitat de no perdre capacitat d’influència sobre aquest organisme.
La llei d’amnistia representa l’oportunitat de posar el comptador a zero i tornar a l’àmbit de la política la resolució d’un greu problema que afecta les relacions entre Catalunya i la resta d’Espanya, però també entre els mateixos catalans. La Constitució no és un decàleg de normes concretes i restrictives, sinó una relació de principis fonamentals que marquen les línies mestres de l’acció política i que deixen un marge de maniobra pel desenvolupament legislatiu. Des d’aquest punt de vista, no hi ha cap argument de pes que justifiqui la inconstitucionalitat de l’amnistia. Es tracta d’un instrument jurídic, aplicat amb anterioritat a Espanya i a altres països del nostre entorn, que de forma excepcional i en nom d’un interès superior, implica l’oblit d’un delicte, que ha trasbalsat a la societat i que s’ha de reconduir de forma col·lectiva. No obstant això i malgrat el que afirmen alguns independentistes, no significa la desaparició del delicte com a tal i si es tornés a repetir, seria de nou sancionable segons la legislació vigent.
De l’acord signat entre el PSOE i Junts, cal remarcar que tanca l’accés al poder a una coalició de la dreta i l’extrema dreta i fa possible la formació d’un nou govern progressista amb objectius importants, entre els quals destaquen els avenços en la recuperació de la confiança entre els interlocutors i el retorn de la resolució del conflicte català a l’àmbit de la política. L’acord fa una breu història d’aquest conflicte, reflecteix els consensos assolits (amnistia i mecanismes de negociació) i posa de manifest les diferències rellevants entre les dues parts en relació amb les solucions a adoptar dintre del marc constitucional.
Es tracta en definitiva d’un acord d’investidura que pot ser també de legislatura, si bé això implica un exercici de responsabilitat per part de tots els interlocutors, especialment del sector independentista, que té la clau de la viabilitat del govern i que podria tenir la temptació de recuperar la pressa dels anys del procés o de voler imposar solucions que no encaixen en la Constitució. La història ens ensenya que la situació política a Catalunya condiciona la governabilitat d’Espanya, però també que aquesta interrelació funciona en sentit contrari. Obviar-ho porta ineludiblement a un desgavell polític, que afecta a tots els àmbits de la societat i que no és el que desitja la majoria de la ciutadania, sobretot en un context tan complex com l’actual. Cal estar al nivell de les expectatives i aprofitar aquesta nova oportunitat per assolir els reptes que tenim al davant.
El diari digital iSabadell obre la possibilitat als representants d’entitats, partits polítics i altres col·lectius a enviar articles d’opinió, reservant-nos el dret a la seva publicació. L’espai d’opinió reflecteix la visió personal de l’autor de l’article. iSabadell només la reprodueix.
Foto de portada: Pedro Sánchez i Yolanda Díaz, al Congrés. Autor: ACN.
