Foto portada: vehicles aparcats fora de lloc al carrer de Calassanç Duran, prop del tanatori. Autor: cedida.

‘Obres de mobilitat al tanatori’, per Ernest Espinós (Moviment Veïnal del Sud)

ARTICLE D’OPINIÓ
Ernest Espinós, membre del Moviment Veïnal del Sud

Farà ja 33 anys, al 1989, el govern municipal aleshores encapçalat per l’alcalde Toni Farrés ens presentà a les entitats de la zona el nou projecte del Tanatori, fins llavors instal·lat al carrer Sant Joan, i va ser inaugurat ja al 1992. En aquells moments podríem dir, com ara, que la mort per la nostra cultura encara és un tema tabú, ens trasllada a aspectes que més aviat no ens agrada parlar, ni la volem a prop. En aquest sentit, en aquells moments aquest projecte creava un rebuig frontal dins la comunitat veïnal, cosa què comportà mobilitzacions fins a aconseguir alguna reunió amb el mateix alcalde.

El veïnat demanava que es canviés d’ubicació i proposava uns terrenys propers situats a la carretera que va a Torre Romeu, és a dir sota la mateixa Ronda d’Orient, davant els antics magatzems Gabarró, i en cas que no fos possible, insistien en dos aspectes: que l’edifici fos el més dissimulat possible -creiem que això s’ha aconseguit- i alhora que es garantís que no es generés un gran volum de cotxes al seu voltant, quelcom no respectat i de fet, amb la darrera ampliació, el moviment de vehicles encara és major i ha creat veritables problemes de convivència, que sumat al complex de pàdel al carrer Calassanç Duran ha creat tot un entorn impossible tant per aparcar com per passejar, ja que els cotxes s’estan fent propietaris de les voreres, envaint-les i obligant als vianants a anar pel mig de la carretera o circular per altres carrers, una situació ja denunciada al consistori malgrat encara no tenim cap resposta.

Autora: Gemma Vives.
Exterior del tanatori. Autora: Gemma Vives.

Amb tot, recentment s’ha anunciat una transformació de la zona -en el marc del projecte de Gran Via-Ripoll- per pacificar precisament aquest tram de la Ronda, connectant el tanatori i la pineda que té davant, on actualment hi passegen o juguen els pares, avis, criatures i animals, amb un potencial encara per explotar i que esperem que aquest canvi serveixi per donar-li més vida. Per contra, algunes entitats ja s’han queixat d’aquesta supressió d’aparcaments i demanaven alternatives, creiem que aquesta proposta és un pas enrere i no concorda amb el què aquests dies s’està debatent entre tècnics de l’ajuntament i entitats i persones sobre el projecte de mobilitat a la nostra ciutat, que va en direcció totalment oposada, com és raonable.

Nosaltres creiem que mentre no s’eliminin progressivament els aparcaments no aconseguirem reduir l’ús del cotxe -que hauria de sortir només en trajectes més llargs o de connexions complexes- promovent el transport públic o altres alternatives cada vegada més habituals en la ciutat, com la bicicleta o el patinet elèctric.

I com diu un adagi popular, “com a mostra un botó“, en una reunió amb l’antic regidor Xavi Guerrero (ERC) li proposàvem que per evitar el gran moviment de cotxes que generen les activitats a les pistes d’atletisme i els dos pavellons coberts, recordem un al carrer Sol i Padrís i l’altre al front de la Bassa, es retiressin els estacionaments al voltant d’aquestes i es facilités un bitllet interurbà de baix cost pels usuaris d’aquestes instal·lacions, i fer un seguiment d’aquesta actuació. Finalment aquesta no s’ha acabat fent, i ens trobem què l’estacionament i tota la baixada cap a les pistes estan saturats i l’autobús buit.

Podem dir que hem tingut una educació automobilística i que del cotxe s’ha fet una necessitat, ens ha portat en certs moments ser esclaus d’ells, possiblement per una falta de planificació del transport públic. Per diferents motius -crisi climàtica, manca de recursos, canvi de paradigma- aquesta tendència s’està modificant mica en mica, però considerem que cal confrontar aquestes rèmores, ser valents i anar al moll de l’os, creant una ciutat més connectada, sostenible i feta per a vianants o transports alternatius.

En aquest moments, per tant, és urgent prendre decisions agosarades, superar l’electoralisme i el curt terminisme que impregna la nostra política, aquesta por atàvica a perdre vots per actuacions contundents i necessàries, però postergades perquè la patata calent no es vol gestionar. L’actual ajuntament -malgrat aquests petits projectes que celebrem- és dels que defensen que la societat encara no està preparada per assumir sacrificis en mínim deu anys (escoltat durant una reunió de mobilitat), però el què hi ha darrera d’aquesta afirmació, és que no volen perdre vots o fins i tot el poder municipal per estratègies que creuen poc populars. I així anem en aquesta societat, qui dia passa any empeny, però cap al precipici.

Foto portada: vehicles aparcats fora de lloc al carrer de Calassanç Duran, prop del tanatori. Autor: cedida.

Comments are closed.