ARTICLE D’OPINIÓ
Oriol Rifer Campoy i Guillem Fuster i Usas. Crida per Sabadell
El retrocés del català a tot el país i en tots els àmbits és una evidència i Sabadell no viu aliena a aquesta realitat. Estem vivint una situació d’emergència lingüística i només aquells que malden per fer-la desaparèixer, i amb ella el nervi de la nostra nació, diuen el contrari. Les dades sociolingüístiques ens indiquen que tan sols un 30% de la població del Vallès Occidental s’identifica amb el català com a llengua prioritària de referència.
Però més enllà del lament i la queixa, tot i saber que la crítica i la denúncia sempre són necessàries, el català només necessita una cosa, passar a l’ofensiva total. I aquesta ofensiva, a Sabadell, no és res més que l’elaboració clara d’un Pla de Xoc Local per la Llengua on les entitats en defensa d’aquesta, el conjunt del teixit associatiu, social i econòmic, el Consorci de Normalització Lingüística i tot l’Ajuntament en el seu conjunt, elabori, a través de la proposició pública, un seguit de mesures que vagin encaminades en la implementació a trets generals, de dos grans objectius, l’augment de la presència i ús del català en l’àmbit de l’espai públic, els organismes públics i tot aquell marc on l’administració local tingui relació directa i indirecta; i desplegar una forta campanya de sensibilització en matèria de drets lingüístics pel conjunt de la ciutadania per tal que sàpiguen en què es concreten i on poden dirigir-se en cas del seu incompliment.
A Sabadell i des de l’administració local, tenim molt de marge i possibilitats per aterrar i concretar aquestes propostes. Per començar, cal convertir la Normativa d’Usos Lingüístics de l’Ajuntament en una eina vinculant i no només consultiva. Igualment, és necessari aplicar clàusules que impliquin la priorització del català en la contractació pública per part de l’Ajuntament i dotar de més recursos i visualització el Consorci de Normalització Lingüística de la ciutat, finançant el desplegament dels seus serveis i activitats a tot el llarg i ample de la ciutat. Així mateix, cal el compromís per a facilitar cursos de gestió lingüística als centres de treball, educatius, esportius i d’oci per reforçar l’expansió del català com a llengua d’ús en tots els àmbits.
El català, cultura i prioritat
En el context de l’any de la capitalitat de la cultura catalana, la qüestió de la llengua hauria de prendre una rellevància prioritària tenint en compte el context de minorització. En lloc d’això, veiem que el govern del PSC i Junts, està en plena retirada amb el compromís amb el català. Ho podem veure dia a dia amb les publicacions de l’alcaldessa a les xarxes socials, en la renúncia per mantenir el català per part de membres del govern o en la manca d’escolta i suport a les entitats locals compromeses amb la causa i expertes en la matèria. Tot això s’acompanya d’una clara manca de polítiques propositives en defensa del català. I parlant de cultura, l’hem de veure també com una eina per a la promoció del català i normalitzar la llengua a tots els indrets de la ciutat.
Des de la Crida per Sabadell, apel·lem a la mobilització dels sabadellencs i sabadellenques a favor de l’ús i la salut del català, però també volem posar el focus a aquells qui ostenten la responsabilitat política, tant des d’aquí com des de la Generalitat i tenint clar que el jou dels estats espanyol i francès són la principal causa del procés de substitució que pateix el català. Davant d’un món cada cop més globalitzat i mercantilitzat, ens cal seguir treballant per fer del català un element de cohesió social i fer un pas endavant per defensar la llengua sense complexos.
Foto portada: Guillem Fuster i Oriol Rifer.
