Plaça angel

Opinió: ‘Balanç negatiu del debat i del projecte final del Passeig de la Plaça Major’

ARTICLE D’OPINIÓ
Pau Avellaneda (geògraf), Manel Larrosa (arquitecte), Laia Llonch (arquitecta), Oriol Mestre (politòleg), Teresa Mira (arquitecta), Albert Roig (arqueòleg), Joan Carles Sallas (arquitecte), Anna Segura (arquitecta), Maties Serracant (geògraf), Joan Vila Puig (artista visual).

El balanç dels debats organitzats sobre el projecte del Passeig de la Plaça Major i entorn, en el marc d’un procés de presentació del projecte i jornades tècniques acollides per a la Fundació Bosch i Cardellach, i a la vista del tram ja executat de la primera fase de l’obres (Plaça de l’Àngel, Passeig Manresa i Palanca), i a l’avançada de la proposta tècnica de la resta del projecte, ens porta a concloure, des de la nostra posició i participació, les següents conclusions:

Primer. El debat entre el promotor del projecte, l’Ajuntament, i la ciutadania que hi hem participat ha estat discontinu i desigual en la intensitat, provocant un desencís que ha anat en augment a mesura que avançaven els esdeveniments. Si bé s’observen algunes esmenes residuals en la primera fase del projecte fruït de les aportacions de les jornades tècniques, en general, manca receptivitat i retorn explícit i clar a les propostes aportades.

Segon. El projecte no ha afrontat el repte simbòlic que suposa intervenir en un dels principals i més emblemàtics espais de la ciutat. La manca de creativitat, ambició i coratge en les solucions proposades no ajuden a donar valor afegit a aquest espai. Lluny de contribuir a reposicionar el Passeig com l’espai central que és, el projecte es llegeix com la mera restitució d’un espai malmès pel pas del temps. Aquesta necessitat d’aportar significats a un espai que ha sofert una agressió urbana i simbòlica tan important i durant tan de temps, no pot ser només un problema arquitectònic i urbanístic, sinó que ha d’incloure restitucions i enllaços amb el passat i la generació cultural i social de zones plurals de fusió amb els usos i exigències del present.

Tercer. El desenvolupament del projecte requeria la intervenció d’un equip interdisciplinar amb experts en urbanisme, patrimoni, mobilitat, sostenibilitat, biodiversitat, economia, comerç i artistes, entre altres, amb capacitat de configurar un projecte integral que fos capaç de donar resposta a la complexitat d’aquest espai. Lluny d’això s’ha configurat un petit equip monodisciplinar que no ha estat capaç de donar resposta als reptes exigits. Les propostes d’obrir un o diversos concursos d’idees per a la resolució d’alguns elements cabdals del projecte no han estat tampoc desenvolupades.

Quart. Evidenciem la incomprensió i la manca de valors i solucions compartides en la definició dels següents elements: materials dels paviments, caràcter del verd i arbrat, solucions al pas de vehicles, lectura de la seqüència d’espais, citació de referents històrics, mobiliari de gran dimensió, unitat en front diversitat de projecte i espais d’accés als Ferrocarrils amb singularitat monumental.

Cinquè. En particular, el concepte “d’espai compartit” entre persones i vehicles (bàsicament dels autobusos), malgrat reflecteix un objectiu que compartim, esdevé polèmic en la seva concreció. El concepte es materialitza sense referents clars ni voluntat pedagògica, i és resolt de forma poc sòlida en la seva configuració i en l’elecció dels materials que fan aquesta funció.

Aquests situació de fet ens porta a mostrar el nostre desacord amb l’obra ja feta (Fase I) així com amb el camí en curs vers la definició de la resta (Fase II).

Davant aquest fet, fem constar que el procés de participació que vam incitar no ha estat per a nosaltres prou positiu ni favorable com per assumir, per la nostra part, la responsabilitat que ens correspondria si hi assentíssim o no manifestéssim el nostre desacord.

Volem fer constar públicament la nostra valoració tècnica desfavorable i el desànim personal, i fem arribar la nostra posició a l’Alcalde, màxima autoritat municipal i del cas, el qual com a regidor d’Urbanisme l’any 2010 va iniciar positivament un procés de participació que a hores d’ara no ha reeixit.

En particular, entenem que no s’ha exercit per part del Govern municipal el paper de client, com a representant dels ciutadans, que orientés i dirigís el projecte i la seva autoria, individual o col·lectiva, tot recollint el conjunt d’aspiracions ciutadanes que han estat prou definides i defensades també des d’una vessant professional i de bona fe, per fer d’aquest un projecte simbòlic per a la ciutat i el millor dels possibles.

Demanem que l’Ajuntament, el Ple i el Govern municipal, facin un balanç acurat del procés i rectifiquin el camí i les seves posicions respecte el futur del Passeig de la Plaça Major. Com a col·lectiu ens remeten a les conclusions publicades per part de la Fundació Bosch i Cardellach del debat formal realitzat.

Foto portada: Passeig Manresa amb la Plaça de l’Àngel al fons. Autor: David B.

2 Comments