Les eleccions al Parlament Europeu es celebraran el proper 25 de maig, és a dir, en menys de tres setmanes. Els ciutadans catalans tindrem l’oportunitat de recolzar el projecte europeista i el procés d’autodeterminació català amb tres opcions catalanistes encapçalades per Ramon Tremosa, Josep Maria Terricabras i Ernest Urtasun. Si bé em vaig manifestar partidari d’una eurocandidatura unitària de les forces sobiranistes per a aquestes eleccions, també he d’admetre que el perfil d’aquests tres caps de llista és encoratjador.
Ara fa cinc anys, Ramon Tremosa, Oriol Junqueras i Raül Romeva també oferiren un excel·lent ventall de candidats als votants catalans i demostraren, un cop al Parlament Europeu, una capacitat de coordinació encomiable. Mentre Tremosa i Romeva exemplificaren, durant cinc anys, una empenta incansable que els portà al capdavant del rànking d’activitat dels 766 eurodiputats, l’activitat d’Oriol Junqueras fou només interrompuda, el gener de 2012, pel relleu pactat abans de les eleccions amb el Bloc Nacionalista Gallec.
Mentre l’Estat espanyol continua barrant el pas a les legítimes aspiracions catalanes -ja sigui l’oficialitat de la llengua catalana a totes les institucions europees o bé el Corredor ferroviari Mediterrani- qualsevol observador qualificat del vell continent pot reconèixer en Catalunya el producte de l’arquetip europeu. Més encara, els catalans volem jugar un paper lleial en el procés de construcció europea, esdevenint l’Estat de referència de l’Europa meridional, amb un model de benestar social proporcional a la nostra riquesa i, a més, perfilant la moderna ciutat de Barcelona com a merescuda líder de l’Euromediterrània.
Si bé les dades de l’EPA confirmen la destrucció d’ocupació a l’Estat espanyol, s’han de tapiar túnels d’AVEs fantasma i l’Executiu espanyol imposa retallades a municipis i autonomies -mentre es reserva un marge abusiu de dèficit per al Govern central- Catalunya, amb un nombre rècord de 5600 empreses estrangeres, i Barcelona, com a líder en el recent rànking d’estratègia per a Inversió Estrangera Directa a l’Europa meridional, demostren una resiliència a prova del drenatge fiscal a mans espanyoles.
En un moment en què es produeix, simultàniament, la denuncia d’un suposat dèficit democràtic de les institucions europees i -paradoxalment- una amplíssima demanda social a Catalunya per poder expressar la nostra voluntat de futur de forma democràtica, és quan els catalans hem de demostrar una tenacitat modèlica amb una participació elevada en aquests comicis europeus. Més encara, en aquest 2014, any de retrobada llibertat, qualsevol procés electoral serà interpretat a Madrid i Brussel·les com un termòmetre del procés sobiranista català.
Malgrat que cada nova enquesta sobre el recolzament sobiranista a Catalunya esdevé un cataclisme per al Govern central i que, recentment, la Internacional Liberal afirmà que donarà suport a qualsevol decisió presa pel poble de Catalunya per decidir el seu propi futur, és aquest 25 de maig quan hem de demostrar la fortalesa de les nostres conviccions. Per poder votar el 9 de novembre d’enguany, cal dipositar una papereta sobiranista aquest 25 de maig. Si volem votar, votem!
Article publicat a el Singular.cat el 5 de maig de 2014
