Supermercats

Opinió de Carles Gili: ‘Supermercats online VS supermercats offline’

Directe i concís: l’avantatge diferencial és el temps i el cost d’oportunitat. A més, creuant-les amb altres variables com el preu dels productes i les persones que es necessiten per fer la compra de la llar, afirmo que la compra a través del supermercat 100 per cent online surt més a compte.

La diferència aproximada entre una compra offline i online és de 3,5 hores, fet que fa, que allò que es perd en preu es guanya en temps (podeu exprimir les dades en un breu estudi en format de joc: Experiència Ulabox: Supermercats Offline Vs Supermercats Online). En altres paraules, el cost d’oportunitat faria referència que estic invertint 3,5 hores del meu temps per aconseguir un ticket de compra de preu més baix. Però, Quin valor té el meu temps? Per tant, no en preu i si en valor, comprar online és més econòmic que compra offline.

Comprar online és més econòmic en valor però no en preu

És la conclusió a la qual he arribat després d’una anàlisi en forma de joc. La meva professió, vinculada al posicionament web i publicitat online, em porta a realitzar breus estudis i a defensar, com no, les TIC i les iniciatives tant offline com online.

Matiso: si només focalitzem una mirada única, estricta i exclusivament en el preu, i és paradoxalment contrari als nostres prejudici, comprar el productes d’alimentació, drogueria, estètica, higiene… per Internet no és més barat ni tampoc és gratis. Per exemple, seleccionant una llista de 7 productes de la mateixa marca, format i quantitat, el ticket de compra offlline va costar 50,08€ mentre que la online 62,88€ . Tenim una diferència de 12,08€. Però, aquí està el gran kit de la qüestió. Anar sempre a preu més baix, no implica que, a la llarga, sigui més barat.

Supermercats Tradicionals i Supermercats 100 per cent Natius Digitals

Per una banda, dins del primer grup –la distribució física– trobem els supermercats, discounts i hipermercats de tota la vida. Tots els coneixem: Mercadona, Alcampo, Carrefour, Caprabo, Eroski, Lidl, Consum etc. Si és cert, que aquest conjunt de minoristes tenen les respectives webs ecommerce per poder realitzar la compra des de casa i amb l’ordinador. Però, és palès que no han nascut sent digitals sinó que s’han hagut d’adaptar el món online.

Per l’altra banda, dins del segon grup –la distribució digital– trobem que en els últims 2 anys han sortit a la llum supermercats natius digitals. Aquells que des del moment de crear-se pensen i comuniquen 100% de manera online. Són supermercats que no han hagut d’adaptar-se sinó que han nascut directament a Internet. I, aquests si que no els coneixem tots. Per ara, llistant els més punters, tenim startups com Ulabox.com, Carritus.com, Alice, Hiperdirect.es i Tudespensa.com.

La batalla entre l’status quo i el canvi innovador

Un professional del sector la distribució de gran consum, em va afirmar que el carro de la compra a través d’Internet no funcionava. La argumentació era que només l’1 per cent de les compres de Mercadona es realitzaven de manera online. Per això, la compra de gran consum a través d’Internet era un fracàs. Una fal·làcia en tota regla. Això és com dir “com que la xarxa social de Google (google+) no té gaire èxit, les xarxes socials són un fracàs”. Un altre error com una casa. La contra-argumentació és molt fàcil: Quin percentatge de compres on-line té un supermercat com Ulabox.com? Un 100%.

En efecte, no estic d’acord en què els supermercats online siguin un fracàs. Encara no han fet el boom. I, segurament, els costa moltíssim tirar endavant. S’enfronten a 2 problemes fortíssim. Els primer, competir amb l’status quo dels grans líder com Carrefour, Mercadona, Eroski i/o Alcampo. El segon, el supermercats 100% natius digitals tenen el repte de lluitar contra un hàbit de consum, el que van fer les nostres àvies i el que hem aprés dels nostres pares: agafar el carrito o el cotxe i sortir a comprar al supermercat més a prop o anar-se’n a la gran excursió i pujar al hipermercat.

La distribució Off-line no aposta al 100 pel comerç electrònic

Però, no ens enganyarem, segons un estudi de Kantar, el comerç electrònic de gran consum només representa el 0,7% de tot el sector de la distribució. És l’status quo en plena defensa. Els grans grups empresarials no volen fomentar la venda a través d’Internet ja que no és el seu negoci. El seu core business primordial és atraure consumidors als punts de venta. Els grans grups distribuïdors com Mercadona, Auchan, Carrefour, etc. viuen d’estira la població com als supermercats, tendes, grans magatzems, etc. L’exemple és mirar la pèssima usabilitat de les seves webs ecommerce.