ARTICLE D’OPINIÓ
Carme Garcia. Portaveu d’Iniciativa per Catalunya Verds a Sabadell
La nostra ciutat com el conjunt dels municipis de Catalunya pateix sens dubte les conseqüències de la crisi econòmica global que afecta el conjunt del país i de l’estat.
Hi ha, doncs, unes causes alienes i externes que no volem defugir, i menys encara fer demagògia, evitant-les. És just i necessari dir que el problema va molt més enllà de Sabadell i que les raons superen sens dubte els comportaments i la gestió política del govern del PSC a Sabadell. La sortida de la crisi que CiU ens marca, que iguala gairebé la política neoliberal del PP al govern central, és també una causa i efecte directe de l’actual buidor de les arques municipals. És, d’altra banda, el resultat de la voluntat electoral d’aquells que van votar CiU i PP.
Dit això, tanmateix, per a ICV és inadmissible que l’alcalde Manuel Bustos amagui el cap sota l’ala i no reconegui i afronti les seves responsabilitats envers la situació econòmica del nostre ajuntament.
La crisi i les retallades han estat iguals per a tots els ajuntaments, però de cap manera es pot amagar que la situació de Sabadell és, de llarg, molt pitjor que la de la majoria de municipis de Catalunya, equiparada en mala gestió i malbaratament a Madrid o a València.
Els números canten:
● 25 milions de factures del 2011 de deutes a proveïdors.
● 4 milions (oficials) de dèficit del pressupost del 2011.
● 140 milions de deute viu (préstecs) per al 2012.
Tot això amb un pressupost ordinari per enguany de 185 milions.
És a dir, no tenim el més mínim marge. Però han estat molts anys de bonança no aprofitada, de despeses supèrflues i d’una gestió populista més preocupada per la compra de voluntats i per les fotos d’inauguració que per la planificació i gestió acurada dels recursos públics. És la conseqüencia del desgovern dels darrers 13 anys al nostre ajuntament com demostra que a Catalunya tan sols Badalona i Vilanova estan per sobre nostre en deutes a proveïdors. Hi han responsables: demanem responsabilitats.
Davant d’aquesta situació, al govern de Sabadell ha optat per acollir-se al Decret Llei 4/2012 que el govern central ha ofert als Ajuntaments que com el nostre tenen deutes molt importants en factures de proveïdors. Això vol dir demanar un préstec amb un interès del cinc per cent i en 10 anys. Aquest préstec significa pagar anualment 500.000 euros d’interessos, que sumats als 140 milions de deute que ja tenim, significa que per l’any 2012 i 2013 pagarem a l’any uns quatre milions d’euros d’interessos i la resta d’anys anirà pujant la quantitat.
Per acollir-se a aquest Decret i al préstec, l’Ajuntament ha hagut de presentar un pla de xoc al govern de Madrid, reduint cinc milions d’euros la previsió de la despesa per 2012. A la pràctica, acolllir-se a aquest decret significa quedar sota la vigilància i la intervenció del Govern de Madrid.
Cal recordar que el grup d’ICV vam votar en contra del pressupost municipal del 2012, argumentant que no era creïble, ni realista i que com a mínim estava inflat en 5 milions d’euros. Lamentem molt que els esdeveniments ens donin la raó d’una manera tan crua.
Ara bé, i ara què? Per a ICV és indispensable que l’equip de govern de Sabadell, i en concret l’alcalde, reconegui públicament les responsabilitats polítiques de la situació en què ens trobem, assumeixi la part del problema que li pertoca, i faci un gir de 180 graus a la política i a la gestió actual.
Ens posem a disposició del govern de Sabadell per reclamar a la Generalitat el finançament dels serveis que li són propis, i per exigir que paguin el deute que també certament deuen a Sabadell, com a tots els municipis de Catalunya. L’alcalde, si ho vol, pot comptar plenament amb ICV per defensar els interessos de la ciutat, fonamentalment dels serveis públics i de les polítiques socials, d’educació i promoció econòmica.
Ara bé, alhora, i amb la mateixa contundència, demanem i exigim al govern del PSC de Sabadell que faci aquest gir de 180 graus, que passi definitivament pàgina a una gestió dels interessos públics basada en la seva imatge personal, en promeses i compromisos en clau partidista i electoral, i en una concepció de la gestió municipal més preocupada per l’aparença i els grans titulars, que per la resolució real dels problemes i mancances que tenim a la nostra ciutat.
Tenen, doncs, l’oportunitat i el deure de rectificar i de demostrar la voluntat de partir de zero en pressupost, definint les prioritats socials i de la ciutat per als propers anys, de fer el Pla de Mandat que els hi vem demanar. Tenen, també, l’oportunitat i el deure de no carregar la llosa de la crisi damunt dels treballadors municipals ni dels serveis públics. En cas contrari, si continuen amb la política de mirar cap a l’altra banda, de malbaratar recursos i de prioritzar despeses superflues, com fins ara, continuarem dient que “hi han responsables: demanem responsabilitats”.
