Uns quants mesos i unes eleccions autonòmiques anticipades després tornem a ser-hi en el punt de partida: en la greu crisi econòmica –com a principal protagonista- que amenaça greument la cohesió social de Catalunya i d’Espanya.
Aquesta setmana m’hagués agradat parlar dels primers avenços i acords resultants de la cimera econòmica i social que s’havia d’haver celebrat el passat cap de setmana entre les diferents formacions polítiques, patronals, sindicats i agents socials catalans.
Al contrari, hem de parlar d’una reunió semiclandestina del govern català amb un missatge clar i preocupant: si bé no cal defugir el debat nacionalista que s’ha instal•lat a l’imaginari col•lectiu català, l’eix social, donada la gravetat de les finances i el col•lapse institucional existent a hores d’ara, és, segons el que es desprèn d’aquesta reunió d’urgència i extraordinària, el prioritari en aquests moments també per a l’executiu de Mas, és a dir, el que molts crèiem prioritari des del principi de mandat.
Ara el govern català demana diàleg al govern espanyol i ho celebrem tot i que ho fa amb bastant retard. Esperem que aquesta nova porta oberta, aquesta nova oportunitat per establir ponts de diàleg entre les darrerament molt deteriorades relacions polítiques entre Catalunya-Espanya, no esdevingui una nova fumata negra i, novament, els governs del PP i CiU s’enroquin en les seves posicions i siguin incapaços d’arribar a acords pel bé del conjunt de la ciutadania.
Pel bé d’Espanya en general i de Catalunya en particular, els executius central i autonòmic farien bé de dialogar de forma immediata i buscar acords i consensos reals per centrar-se en el que en aquests moments reclama la majoria dels catalans i catalanes, dels espanyols i les espanyoles: noves oportunitats laborals i posar fre a la sagnia de retallades en drets socials.
De tot això és del que s’havia d’haver parlat el passat dissabte. Ara haurem d’esperar nova data per a la seva celebració si és que finalment s’arriba a celebrar, és clar.
Haurem d’estar atents els propers dies perquè a mida que s’esgoten els crèdits i la qualitat dels nostres drets socials, s’esgota la paciència dels pobles espanyol i català davant d’uns governs incapaços de reaccionar i posar-se d’acord per buscar solucions reals i immediates als problemes de la gent del carrer.
No m’atreviria a afirmar que som a temps de remuntar la situació però sí com a mínim crec que és positiu i un primer pas reconèixer que ara per ara, el més important és el debat social i, quan toqui, el debat ideològic. Recordo que això és el que molts vàrem defensar fa uns quants mesos enrere.
Esperem que aquesta vegada la fotografia de la reunió del govern català que s’erigia en protagonista dels rotatius catalans el passat cap de setmana tingui veu pròpia real i les seves paraules serveixin per reconduir el diàleg amb el govern espanyol.
Més enllà del rèdit o desgast polític que això pugui representar per a PP i per a CiU, la situació és dramàtica i reclama responsabilitat i solucions. Els hem de donar un vot més de confiança, potser l’últim, per veure si són capaços de redreçar una mica encara que sigui la situació. Si no és així i torna a sortir fumata negra caldrà decidir de forma immediata qui és més capaç de guiar-nos en el camí de la recuperació econòmica i social que necessita el país. Passen els dies i la fumata blanca arribarà en un moment o en un altre, esperem que més d’hora que massa tard.
One Comment