La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) ha decidit reformar el sistema de corresponsalies i delegacions de Catalunya Ràdio de forma sobtada i, si em permeten, de forma bastant inexplicable. Per això ho intentarem explicar de la millor manera possible.
A partir de l’1 de maig i si res ho impedeix, la CCMA prescindirà de la seva xarxa de corresponsals a tot Catalunya. Una decisió que suposarà laminar un model informatiu de qualitat i proximitat d’èxit, que ha donat veu als territoris catalans indistintament de la seva influència, població o del seu color polític.
Es prescindirà dels serveis professionals d’una trentena de companys i companyes periodistes freelance que dia rere dia, posaven el seu micròfon al costat dels mitjans locals, informant dels fets més destacats de cada municipi, poble i vila de Catalunya.
Aquesta reforma significarà suprimir un dels trets diferencials de la “nostra” ràdio. Significarà deixar sense feina uns periodistes que han fet del seu esforç i del seu treball non stop durant dècades, un exemple de com informar a l’instant, des de la proximitat i amb la qualitat informativa mínima exigible que per dret correspon i mereixen el conjunt de catalans i catalanes.
Paga la pena eliminar una xarxa de corresponsals que només suposa el 0,35 per cent del pressupost anual de la Corporació, uns 125.000 euros anuals? Com s’explica que mentre el pressupost per mantenir un model plural de mitjans públics nacionals s’ha reduït dràsticament en els últims anys, l’any passat, per exemple, la Generalitat de Catalunya va augmentar les subvencions a grups de comunicació privats passant dels 6 als 9,4 milions d’euros?
El Govern català reduirà per quart any consecutiu les aportacions als mitjans públics nacionals. Els esforços d’estalvi a la CCMA superen, de molt, la mitjana del país, ja que els seus pressupostos han passat dels 481 milions d’euros (2009) als 295 milions d’euros d’enguany: una retallada aproximada del 40 per cent en només quatre anys. I, paral·lelament, es continua mantenint un “grup d’escollits” amb sous astronòmics fora de conveni.
Acomiadant els 30 corresponsals territorials de Catalunya Ràdio, el territori no se’n ressentirà i els pressupostos ho notaran de forma notable? No hagués estat menys traumàtic tant per als treballadors afectats com per garantir la qualitat informativa que per dret ens correspon a tots els catalans i catalanes, estalviar aquests 125.000 euros anuals retallant el 10 per cent del sou d’alguna de les estrelles radiofòniques de la Ràdio Nacional de Catalunya? A tot això hem d’afegir la nova retallada anunciada dels sous dels treballadors de Catalunya Ràdio d’entre el 10 i el 36 per cent, sent les categories inferiors les que rebran més l’impacte i perdran més sou.
Però tampoc hem d’oblidar els companys i companyes de l’Agència Catalana de Notícies (ACN) que, tot i haver retallat ja el 30 per cent de la massa salarial en l’últim any, ara patirà un nou cop de destral amb l’acomiadament de la meitat dels treballadors de l’agència a Barcelona, un cop desballestades també les delegacions territorials, ja sota mínims. Males notícies doncs, notícies que ens agradaria no haver d’explicar, que les voldríem tenir embargades a l’espera d’una millor i més raonable solució. Notícies que incidiran de forma molt negativa en la qualitat de la informació de proximitat i l’arrelament al territori.
Si bé crec que tots i totes ens hem d’adaptar a la realitat i al context econòmic de dificultats actual, això no és pot fer a costa del dret a una informació de proximitat i de qualitat del conjunt de la ciutadania. Les ciutats, pobles i viles del país i el conjunt dels seus ciutadans i ciutadanes tenim el legítim dret de tenir una presència efectiva en els mitjans públics nacionals, patrimoni de tots i de totes.
Sens dubte, aquestes decisions suposen un fort cop a la democràcia informativa, a la qualitat, la pluralitat i la representació territorial tant de la ràdio com de l’agència públiques del país, així com una mala notícia per als professionals i un greuge per a la plantilla dels nostres mitjans públics nacionals.
Tenint en compte que la comunicació pública ha contribuït als pobles i ciutats de Catalunya a construir societats democràtiques i participatives, dinàmiques i plurals, la crisi no pot servir d’excusa per atemptar contra aquest model desenvolupat per professionals compromesos amb el periodisme i la qualitat de la seva feina.
Ara més que mai cal consens, diàleg i solucions compartides, per poder mantenir un model de comunicació pública del que tots puguem sentir-nos orgullosos: de proximitat, participatiu, plural i democràtic al servei de la ciutadania.
