Definitivament i si donem un ràpid cop d’ull al context actual i al panorama que s’albira a mig termini, Catalunya i Espanya actualment no són països per a joves. Tampoc ajuda Europa ni les seves polítiques.
Les xifres són esfereïdores: sis milions de joves europeus no tenen feina i prop de 14 milions no tenen ocupació, no estudien ni tenen accés a l’aprenentatge. Unes xifres encara més alarmants si ens referim al conjunt de la població europea, amb 26 milions de treballadors sense feina. D’aquests, 19 milions d’aturats són de la zona euro, concentrats al sud de la Unió Europea, amb una aclaparadora majoria de joves desocupats.
Un cop demostrada la inoperància de l’austeritat com a recepta contra la crisi, el president espanyol, Mariano Rajoy, vol que l’ajuda a l’ocupació juvenil s’exclogui del dèficit. Ha costat… però finalment Europa ha vist el que molts de nosaltres ja vèiem des del primer moment i han donat el tret de sortida a la política a favor del creixement.
L’eix francoalemany Hollande-Merkel ha llençat a París una ofensiva a favor de l’ocupació juvenil i Rajoy ha reclamat mesures concretes o, més ben dit, ha transmès el que els joves espanyols li venien reclamant des de l’inici de la crisi.
Una de les propostes del destacat “visionari” president espanyol és que les rebaixes de cotitzacions per contractar joves no comptin com a dèficit o que s’incrementin fins a 30.000 milions les aportacions del Banc Europeu d’Inversions (BEI) per facilitar crèdits a les PIMES.
La batejada com a Iniciativa europea pel creixement i l’ocupació proposa l’accés al crèdit per a les pimes, el desenvolupament de l’alternança –formació en una empresa finançada per l’Estat en paral·lel als estudis, la mobilitat geogràfica i l’optimització dels fons europeus.
Resulta paradoxal que Alemanya, qui ha abanderat aquesta política d’austeritat i retallades, ara vulgui erigir-se en el líder de la recuperació, després d’haver posat pals a les rodes durant els últims anys a qualsevol iniciativa política capaç de millorar l’economia real o alleujar el drama de l’atur, com la creació d’un pressupost especial per sufragar les prestacions.
En tot cas, tot i que tard, molt tard i malament, pitjor impossible, si ens basem en les dades, Europa ha obert els ulls i especialment sembla que comença a escoltar el que la gent li demana, amb un pla de xoc contra l’atur juvenil. El punt fort d’aquest pla és la mobilització de 6.000 milions d’euros del pressupost de la UE amb el compromís de fer-los servir a favor de l’ocupació juvenil.
La Comissió Europea faria les seves propostes i, sobre aquesta base, el Banc Europeu d’Inversions (BEI) elevaria aquesta xifra, a partir de crèdits a les pimes, amb la creació de línies específiques que permetin als joves bé treballar, o combinar programes de formació i ocupació. La idea és tenir-ho tot enllestit perquè s’apliqui a partir del proper 1 de gener.
D’ara endavant, i si Europa no continua hipotecant el futur dels nostres fills i prorrogant la sortida a la crisi aplicant d’una vegada mesures efectives i reals, la combinació de feina assalariada i d’àmplia iniciativa empresarial podria propiciar la creació de riquesa i el desenvolupament d’un model de creixement més orientat a la recerca d’oportunitats. L’economia s’ha de reinventar de manera urgent i els joves han de ser els actors principals d’aquesta nova pel·lícula econòmica. Avui per avui hem fet de l’economia una economia vella, en blanc i negre, on els joves no tenen feina. Cal canviar-li la cara i qui millor que els joves per fer que les coses pintin d’un altre color.
Per això els hem de donar les eines i les oportunitats i amb elles, segur que ells amb la seva inventiva i iniciativa, són capaços de recuperar a marxes forçades tot aquest temps que tots plegats hem perdut.
