Fa poc més d’un mes, quan la vicepresidenta del Govern català, Joana Ortega, anunciava de forma solemne que la Generalitat pagaria el deute pendent amb els ajuntaments van ser pocs els alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores, els que se la van creure. No només això sinó que, mentre el Govern parlava d’un deute d’uns 600 milions d’euros, els electes catalans el xifraven en més de 1.200 milions d’euros, tot just el doble.
Només un mes després, Joana Ortega, en aquesta ocasió de forma molt més discreta, ha tornat a contradir-se una vegada més, assegurant que no pot pagar, que no tenen data però sí els hi dóna la seva paraula i garantia que pagaran.
Els ajuntaments catalans han de confiar novament en la paraula d’Ortega i de la Generalitat? De la mateixa manera que davant l’últim anunci que pagarien? S’imaginen dient-li al director del seu banc que aquest mes no pagarà la seva hipoteca en el termini previst però que confiï en la seva paraula que li pagarà quan pugui? Què passaria?
Aquesta és la situació d’un país on els seus ciutadans veiem cada dia com ens retallen i retallen els nostres drets un dia sí i l’endemà més, mentre els nostres presidents espanyol i català es barallen per veure qui la diu més grossa al voltant del debat nacionalista o per temes de protocol.
En aquesta ocasió, per no afrontar el deute, la Generalitat culpabilitza novament a l’estat espanyol, als seus impagaments. Excuses de mal pagador i mai tan ben dit, d’un Govern que s’amaga darrerre de banderes per no fer front a les seves responsabilitats. Mentrestant, el deute dels ajuntaments catalans creix cada dia que passa. Un deute al què cal sumar-li els interessos que mai els seran retornats. Uns ajuntaments que han de pagar a 30 dies mentre el Govern català demora els seus pagaments un, dos anys… sine die.
Irresponsables, mentiders, ploramiques, manipuladors, són només alguns dels adjectius que defineixen l’actuació d’un Govern segrestat a mans d’Esquerra Republicana de Catalunya i que fa de l’excusa la seva política i de Madrid, Espanya i el PP el seu boc expiatori.
Però no només em preocupen les factures i factures pendents de pagament als ajuntaments i, de retruc, el que això suposa als serveis públics i socials que aquests ens donen a tots els catalans i les catalanes. Em preocupa encara més la factura que pagarem el conjunt dels catalans i les catalanes per tant temps perdut, per tanta crispació i per tanta divisió a Catalunya i amb la resta de l’estat espanyol.
Esperem que, com a mínim, d’això sí es facin responsables. O tampoc?
3 Comments