Una setmana més haig de parlar d’un tema que afecta al conjunt dels catalans i les catalanes i, per tant, també a tots els sabadellencs i les sabadellenques. Em comprometo a dedicar la carta als reis d’enguany a Sabadell i a la seva actualitat política, però això en les properes setmanes.
Ara, m’agradaria posar en valor l’exercici de democràcia del PSC en el seu darrer Consell Nacional Extraordinari, permetent la votació secreta entre les dues resolucions que sobre el dret a decidir van presentar-se. La primera, la de la direcció, va ser avalada per més del 83 per cent dels consellers, i la segona, la de l’anomenat sector crític, va rebre el suport del 13 per cent.
Més enllà de valorar el resultat de la votació i que els i les socialistes catalans han aclarit qualsevol dubte sobre quin és el posicionament que, des del minut zero han vingut defensant, dret a decidir mitjançant una consulta legal i acordada, sí m’agradaria incidir en la repercussió mediàtica i la pressió política derivada de la mateixa.
Novament els que són incapaços de respectar la decisió democràtica i el dret a decidir, també del PSC, han utilitzat la tàctica del “todos contra uno” per intentar desvirtuar i desprestigiar un partit, perdut per a alguns, i empetitit per a uns altres.
Al contrari, la meva lectura és diametralment diferent. Per perduts CiU, que no sabem si és una federació independentista, del centre, de la dreta o un dia blanc i l’endemà negre depenent de les pressions dels seus “socis” d’ERC.
Si tant empetitit està el PSC perquè és tan important sumar-lo a la seva “particular” consulta? Qui és més fort, el partit que decideix segons el seu programa tot i les pressions i pensa en el futur i no en les urnes, o aquell partit que cedeix a les pressions per acontentar als que els estan fixant el “seu” full de ruta?
Mentrestant, el Govern català de CiU, amb el suport d’ERC, continua aplicant les mateixes polítiques d’austeritat i retallades de Madrid i Brussel·les. Unes polítiques a les que la societat civil catalana dirà massivament prou en la multitudinària manifestació prevista per aquest motiu el proper diumenge 24-N.
Continua augmentant la xifra d’aturats, les empreses que tanquen, els CAPS que no obren, el deute acumulat amb els ajuntaments… el Govern català no té respostes a les necessitats urgents de la ciutadania i, en comptes de buscar solucions als problemes en crea de nous. Ara, sense avançar en el diàleg per garantir el dret a decidir del conjunt dels catalans i les catalanes. Enfrontant-se fins i tot amb els seus “socis” d’ERC pel contingut de la pregunta. Correm el risc de fer el ridícul amb el tema de la consulta però, especialment preocupant és que, mentrestant, no es visualitza cap política, cap intent d’oferir noves oportunitats laborals, de reactivar l’economia, de sortir de la crisi, en definitiva.
Si en l’argot futbolístic s’acostuma a dir que la millor defensa és un bon atac, a la política catalana i en el cas de CiU i ERC podem dir que, davant la falta de respostes, preguntes…
6 Comments