ARTICLE D’OPINIÓ
Joan Cuevas, Assessor de l’Àrea d’Acció Social i Cultura de l’ajuntament de Sabadell
Els joves, les seves conductes i els seus problemes solen ser motiu de converses i discussions. Molt sovint apel·lant a tòpics i sense tenir dades sobre la taula. I doncs, què ens diuen les dades?
A Catalunya, el pes relatiu dels joves s’ha reduït en els últims 15 anys. L’any 2000 les persones d’entre 15 i 29 anys representaven el 22,5 per cent de la població. Actualment només representen el 15,3 per cent. Una població cada vegada més envellida i amb menys joves. Malgrat aquesta reducció, es tracta de la generació més formada. Mentre el 2001 el 12,8 per cent de la població catalana tenia estudis universitaris, l’any 2011 aquesta dada es va incrementar fins a un 20,3 per cent. Tot i aquesta millora, cal remarcar que la taxa d’abandonament escolar a Catalunya és de les més altes d’Europa. Mentre el 2013 se situava en un 24,2 per cent, la mitjana de la UE-27 és de l’11,9 per cent.
Malgrat ser la generació més formada, es tracta d’una joventut caracteritzada per la precarietat laboral. Les persones d’entre 16 i 29 anys mostren una taxa d’atur del 33,4 per cent front al 17,4 per cent dels més grans de 29 anys. El 40,5 per cent dels joves que treballen tenen contracte temporal, front al 14,3% dels més grans de 29 anys.
I les conductes de risc? Malgrat que pugui semblar el contrari, la majoria de conductes de risc es mantenen o es redueixen. El consum de drogues s’ha reduït del 36,4 per cent l’any 2003 al 24,4 per cent el 2011. I el consum de risc d’alcohol s’ha reduït del 12,7 per cent el 2003 al 3,4 per cent el 2011. Sí que cal apuntar un repunt en les conductes masclistes i en la violència masclista dels joves.
La finalitat de les polítiques públiques
Quina ha de ser l’orientació de les polítiques públiques per a la infància, l’adolescència i la joventut? Caldria garantir que en la transició de l’infant cap a la vida adulta els condicionants culturals, econòmics i socials no siguin els que marquin el futur de la persona. La transició s’hauria de produir de tal manera que els factors d’origen afectin el mínim possible. Per exemple: imaginem un infant que neix en un barri desfavorit, amb uns pares sense estudis i sense una feina fixa, i que a més no es preocupen gaire del fill. I ara imaginem un altre infant que viu en un barri socioeconòmicament pròsper, en el si d’una família amb bons ingressos, uns pares amb estudis, bones feines i que es preocupen per ell. Les polítiques públiques haurien d’intentar que les possibilitats que tots dos infants tinguin una vida adulta pròspera i feliç siguin com més similars millor. Actualment estem lluny d’aconseguir aquesta fita.
Actualment les situacions de risc concentren molt més entre els infants, adolescents i joves que entre el conjunt de la població. L’any 2008 la taxa de risc de pobresa entre els menors de 16 anys era del 17,6 per cent. L’any 2014 la xifra es va incrementar fins al 28,8 per cent. Hi ha molts factors que cal abordar per a resoldre el repte que tenim endavant.
Atacar els factors que generen desigualtats
Per poder avançar en el repte que tenim davant no només calen més recursos. Cal ser molt encertat en el disseny i planificació de les polítiques. Què diu l’evidència científica? Segons múltiples estudis realitzats en països desenvolupats, quatre grans factors són els que porten infants i joves a un futur de pobresa. La manca d’una xarxa de suport emocional i social, la no disposició d’un suport material suficient (recursos econòmics), la baixa capacitació cognitiva dels pares i una taxa de risc de pobresa alta. Les polítiques públiques d’infància i adolescència han d’abordar aquests quatre factors que porten als nostres infants a una vida adulta d’exclusió social.
Millorar l’èxit educatiu, i per tant reduir l’abandonament escolar, ha de ser l’indicador clau a batre en els propers anys. I cal fer-ho amb programes que aportin referents positius als infants, així com suport i capacitació emocional. També calen programes de capacitació per a pares i mares, així com serveis terapèutics per als familiars d’adolescents amb problemes conductuals. De la mateixa manera, cal millorar les prestacions dirigides a garantir una equitat d’oportunitats en el conjunt de famílies. Són alguns dels exemples de polítiques ens han de permetre fer un salt endavant com a ciutat i com a país. I s’ha de fer de manera consensuada i compartida amb la societat civil, altres administracions i el tercer sector.
Des del govern municipal s’està treballant per una intervenció coordinada i continuada des dels zero fins als 18 anys. No només ho hem de fer per aquests infants i el seu futur. També ho hem de fer pel conjunt de la societat. Una societat més ben educada, més igualitària i amb menys pobresa és una societat més pròspera, amb més qualitat de vida, i més preparada per a tots els obstacles que puguin aparèixer en el futur.
