Guardo una carpeta des de 1992. Fins ara no havia tingut ocasió de fer-ne cap ús. La carpeta porta el nom de “L’Obrera”. Un dels locals més emblemàtics de la ciutat està situat al carrer de l’Estrella número 110. És alhora un dels més desconeguts. Es tracta del local de l’Obrera, nom popular del Centre de Societats Obreres de Sabadell i de la seu del sindicat Federació Obrera de Sabadell. El local va ser sempre la seu dels sindicalisme sabadellenc. També fou la seu de la inicial cooperativa obrera que desembocà en la Cooperativa La Sabadellenca, que va acabar construint l’enorme seu del carrer del Sol.

Durant uns anys les organitzacions obreres van romandre a redós, primer de l’AIT, després de la CNT i l’any 1936 sota el lideratge de Josep Moix van passar a la UGT. Tots els conflictes de classe i revolucionaris van tenir com a epicentre aquest local del carrer Estrella. Durant la vaga general de 1917, la Guàrdia Civil va demanar el suport de l’artilleria. Uns canons apuntaven el local. Les barricades no van ser suficients i al final el Governador Civil de Barcelona, Martínez Anido, va donar l’ordre de disparar que va executar Agustín Muñoz Grandes. Durant la dictadura franquista el local va passar de dependre de Falange.

Un cop arribada la democràcia hi havia una discussió de a qui pertanyia l’edifici, a l’Ajuntament, a la UGT o a la CNT. El cert és que finalment en aquest local s’hi van allotjar els col·lectius Mili KK, una organització d’objectors insubmisos al servei militar, el Grup de Dones, una entitat feminista i el Comitè Antifeixista de Sabadell. Volien convertir-lo en un Ateneu Popular. Segurament va ser la primera fornada d’organitzacions juvenils que ja no pertanyien a l’antifranquisme, sinó que eren producte de la democràcia.

El 25 de juny de 1992 van ser desallotjats. Un mes després el local va ser enderrocat de pressa i corrents. La regidora de l’Àrea de Territori de l’ajuntament de Sabadell, Dolors Calvet, declarà que l’enderroc es va fer amb tanta pressa, perquè l’edifici amenaçava ruïna. Aquells dies van opinar defensant l’Ajuntament Juan Guil i José López. Antoni Farrés, l’alcalde, va afirmar que era clara la titularitat de l’edifici ja l’Ajuntament guanyà un plet un cop la UGT va rebre una indemnització.

Els que eren joves durant la Transició van ser la primera de les moltes generacions que van venir després que no van trobar en les noves institucions democràtiques que havien ajudat a fundar una col·laboració democràtica normal. Uns es van refugiar en les drogues dures, altres a reconstruir els moviments socials. Els nous moviments de joventut no van trobar tampoc una forma adequada de relació amb l’Ajuntament.

D’alguna forma, els desallotjats de l’Obrera van donar lloc a la CAIC (Candidatura Independent Ciutadana) i potser serien els referents més antics de l’actual CUP, MPS i la Crida. Crec intuir que existeix aquests dies una cruïlla. Aquells als qui se’ls va posar tota mena d’obstacles per participar, potser ara tenen la possibilitat d’accedir a la governació de la ciutat. Crec que seria bo. Per una banda per reparar una cosa de fa més de 20 anys, i per altra banda per una cosa més important. Molta gent tenim la sensació que en l’àmbit municipal es pot fer més per pal·liar els efectes més sagnants de la crisi econòmica. Que aquells joves i els seus hereus participin en el govern pot ser molt il·lustratiu per ells i per tota la ciutat. Amen.

Foto portada: col·lectius de l’esquerra alternativa local van ocupar un immoble el passat 1 de maig, a l’avinguda de Barberà. El van anomenar Centre Social L’Obrera, en record de l’espai del carrer de l’Estrella. Autor: David B.