Foto portada: Guardiola, durant l'acte. Autor: Jordi Borràs / El Món.

Opinió de Josep Asensio. ‘Així no, Pep’

Quedo completament bocabadat en veure que una persona com tu, un referent per a molts, dins i fora del món de l’esport, és capaç de caure en el parany que des de fa temps vol debilitar la convivència entre els ciutadans del nostre país. La teva elegància, la teva prudència i, fins i tot la teva cultura, han quedat malmeses i demostren segurament una immaduresa gens pròpia de la teva personalitat. Mira, Pep, portem molts anys de confusió deliberada, de fer-nos creure que la democràcia és sinònim de desobediència i de que totes les comunitats autònomes ens roben i nosaltres en som els afectats. No dubto que en algun moment de la història, l’Estat Espanyol ha menyspreat Catalunya, però d’aquí a dir que no hi ha democràcia, que es reprimeixen els drets i les llibertats dels catalans i no sé quines coses més, em sembla que no quadra amb la realitat. Potser t’has cregut al 100 per cent aquells missatges que ens arriben per tots els mitjans i que especifiquen sense proves, però igualment amb xifres, que Espanya ens roba. Et recomano el llibre Los cuentos y las cuentas de la independencia, d’en Josep Borrell i d’en Joan Llorach, on desmenteix aquest argument, aportant les proves adients. No vull pensar que tu també ets d’aquells que només es miren el seu melic i, per tant, s’ho empassen tot sense contrastar les informacions. A això es diu no tenir criteri i jo penso que tu sí que en tens.

Una de les qüestions que més ha interessat confondre és l’assimilació entre legalitat i legitimitat. És clar que és legítim ser independentista i demanar-ne un referèndum, però ara per ara no és legal. Jo em pensava que el nostre mirall havia de ser Escòcia, però sembla que hi ha presses i la evidència de fer trampes per a guanyar i això no està bé. Dins el cercle d’independentistes amb seny, ja es comença a dir amb la boca petita, ja era hora, que va ser un error no reconèixer que les eleccions plebiscitàries, doncs així es va dir que serien, les van perdre les forces independentistes. No entraré en la discussió si els vots, si els escons, però si sumem els vots, els resultats són clars.

Foto portada: Guardiola, durant l'acte. Autor: Jordi Borràs / El Món.
Guardiola, durant l’acte. Autor: Jordi Borràs / El Món.

No puc acceptar de cap de les maneres un referèndum a corre cuita, en tres mesos, sense les mínimes garanties democràtiques on les forces del sí disposen de tots, absolutament tots els mecanismes, la televisió pública, diaris, mitjans de tot tipus, pagats, això sí, amb diners públics i els del no queden apartats, menyspreats i abocats a la invisibilitat. On queda la neutralitat que hauria de tenir el govern de tots? I quina haurà de ser la participació perquè el referèndum sigui vàlid? La Generalitat pagarà també la publicitat del no? El Parlament de Catalunya està doncs, segrestat, patint la vulneració de la democràcia més greu des de la seva instauració. La Llei de desconnexió, la que suposadament ha de permetre el referèndum, no podrà ser debatuda, menyspreant una vegada més l’oposició majoritària. Per cert, en el programa electoral de Junts pel sí no parlava d’un referèndum…

Pep, has confós tu també democràcia i legitimitat i és per aquest motiu que cap país estranger, cap organisme internacional, no ha recolzat fins el moment les estratègies i els arguments a favor de la independència mitjançant un referèndum o sense. I molt menys ho faran ara que, sense proves, una vegada més sense proves, s’acusa a tot un Estat de ser autoritari i d’anar contra els catalans. M’agradaria saber què en penses dels cartells apareguts a Lleida on diputats escollits democràticament són tractats com a traïdors perquè no pensen com tu. Però si van treure en total gairebé dos milions de vots! Dos milions de catalans ! Dos milions d’enemics del poble català? Precisament Catalunya és un país, una nació, diversa i aquesta diversitat és la nostra força, la nostra empenta, la que ens reconeix en el món. I posar límits, separant-nos, no és el camí. Per això és molt greu que entitats amb aquesta pluralitat, siguin obligades a signar el Pacte Nacional pel Referèndum, trencant la cohesió que havien tingut durant dècades.

Mira, Pep. Jo penso que les presses són males conselleres. Aquesta acceleració de la ruptura és si més no, traumàtica. El referèndum ha de ser pactat sí o sí però el més important ha de ser el respecte i de les teves paraules no es desprèn això. De fet, els teus arguments contra tots els espanyols per tal de defensar la democràcia eren patètics. L’emoció es va confondre i va trastocar el cervell. És això el que més em dol. Aquesta facilitat que teniu, que tens tu també, en acusar-nos de feixistes i traïdors si no abracem les vostres idees. Jo no us dic pas, feixistes. És més, teniu tot el dret a demanar allò que voleu, dins, això sí, del més absolut respecte a la legalitat que tots, catalans inclosos, vam votar. Si trenquem aquest ordre es produeix un cop d’estat i això tampoc ho volem.

La grandesa de la democràcia permet que tu i jo puguem opinar i, per sort, encara és possible a Espanya i a Catalunya. La maduresa s’imposa, Pep, i no ho vas demostrar diumenge. Catalunya és un país molt respectat a Europa, però dient una mentida mil vegades esdevindrem patètics. La ilusió per una idea no pot comportar mai declaracions falsejades, pretenent que la comunitat internacional es cregui que som poc menys que una colònia. D’aquesta manera no avançarem. Jo no accepto el xantatge que m’imposeu. Jo vull treballar per trobar una solució que ens agradi a tots, en la qual tots ens hi trobem a gust. No té sentit tractar de lladres a tots els espanyols quan hem viscut 30 anys d’espoli a Catalunya, ben planificat, amb perfecta alevosia i que encara patim. Busquem una sortida entre tots, però, si et plau, Pep, no col·laboris en el trencament d’aquesta cohesió que ens ha portat a tots els catalans a bon port. No menteixis; tu no, Pep.