Segons han dit a TV3, el proper diumenge de 4 a 7 de la tarda, faran el programa que els obliga la Junta Electoral Central amb representants dels partits unionistes. Seria bo que els partidaris del SI no sintonitzem TV3, la nostra, en aquesta franja horària i que, un cop acabada LA VOMITADA DELS ENEMICS DE CATALUNYA, tornem a sintonitzar TV3, facin el que facin. Passa-ho als teus contactes!”.
Aquest missatge el vaig rebre per WhatsApp l’endemà de la manifestació independentista de l’11 de setembre i demostra, una vegada més la base d’un profund odi cap a les posicions contràries a les establertes d’un sector força majoritari di30ns el sobiranisme actual. No deixa de sorprendre la verborrea insultant cap a tot aquell que gosa, no ja iniciar un debat tranquil amb arguments demostrables, sinó cap a tots, absolutament tots aquells que o bé no es mullen o bé tenen pinta de ser ‘diferents’. De fet, un independentista convençut em deia la setmana passada que si no guanya el Sí, serà per culpa dels xarnegos i “pintes” de l’Hospitalet i dels barris en general. Havia de respondre a aquest nou atac? Doncs sí, però això dona per a un altre article.
En contraposició a aquesta barbàrie verbal, el passat 8 de setembre va tenir lloc la presentació del llibre Las cuentas y los cuentos de la independencia, escrit per l’exministre Josep Borrell i per Joan Llorach. La llibreria Alibri de Barcelona va acollir aquest acte que ràpidament va esdevenir un paradís de la prudència, de la calma i del seny. Va caldre apartar uns quants mobles plens de llibres per tal d’encabir les prop de 300 persones que volien escoltar d’altres cants, d’altres músiques i majoritàriament catalanes, vull dir d’origen català de diverses generacions i pocs polítics, sense banderes ni expressivitat externa ‘espanyolista’.
Val a dir que aquest públic va romandre en silenci, amb un saber estar impressionant, emulant potser aquesta majoria silenciosa que ha de parlar en algun moment. De fet, les primeres paraules del periodista Xavier Vidal-Folch van anar en aquesta línia, la de fer-se present, la de no callar davant tantes mentides calculades i premeditades. No obstant això no hi van haver insults de cap mena. Molt al contrari, ja que tots els presents a la taula (Josep Borrell, Joan Llorach, Xavier Sardà i Juan José López-Burniol) van remarcar la necessitat de mantenir la calma en aquests moments, de respirar una mica, de pensar dues vegades abans de parlar, de que el sentiment independentista és legítim, però que davant els atacs que es produïen calia respondre amb arguments demostrables.
D’aquesta manera neix aquest petit gran llibre que en Josep Borrell va qualificar de “necessari”. Ell també va demanar calma però també va mostrar el convenciment de la gran mentida forjada per Artur Mas i Oriol Junqueras. Va posar només un parell d’exemples del gran frau a la societat catalana per part d’aquests polítics, convidant al nombrós públic a llegir un llibre que es basa essencialment en demostrar amb xifres contrastades la falsedat dels arguments secessionistes, sense ofenses ni injúries. Va lamentar que des de sectors contraris li haguessin dit que el títol del llibre era un insult contra Catalunya, i els va oferir la seva lectura per obrir una mica les seves ments. Tot, absolutament tot, amb una prudència elegant, tal i com ell ens hi té acostumats. A més, va rescatar unes paraules del propi Mas:
El pacte fiscal és el camí. O què farem ara, un plantejament a curt termini que a més de tots els problemes que tenim dins Catalunya, ens parteixi, ens divideixi al país en dos?”
Només dos dies després, TV3, la cadena pública al servei dels independentistes, però pagada per tots, va vetar l’entrevista a Josep Borrell que estava prevista pel dia 10, amb l’argument que era un llibre de clar contingut polític i les eleccions eren massa a prop. Malgrat tot sí que ha programat un espai econòmic dirigit pel conegut economista independentista Xavier Sala i Martín. Tots els mitjans de comunicació es van ver ressò immediatament d’aquest acte de censura, excepte el diari Ara que, com ja ens té acostumats, segueix els dictats del Govern.
La prohibició de l’entrevista a en Borrell és un acte gravíssim, d’unes característiques inquisitorials exagerades i que exterioritza vergonyosament les mancances de llibertat no només de la cadena catalana sinó també de tota la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) on fa molts anys que els seus directius practiquen la censura a tots aquells que pensen diferent.
Malgrat tot, sabem que quan es prohibeix alguna cosa, tenim més ganes de conèixer-la i es destapa la nostra curiositat, la d’aquells que encara som lliures per triar, llegir, opinar i decidir. Em consta que el llibre ja ha arribat a la cinquena edició i que en Borrell ha rebut mostres de recolzament i inclús oferiments de diversos mitjans radiofònics i televisius per poder parlar amb llibertat. No m’estranya; la personalitat d’en Borrell, la seva capacitat de síntesi, d’argumentacions pausades i raonades, el seu tarannà integrador, prudent i assenyat, captiven des de la primera paraula. A l’acte esmentat no hi va haver cap improperi contra els independentistes; ell i jo mateix n’hem rebut aquests últims dies per defensar la llibertat de pensament des del respecte…
Per acabar, a més de fer palès el meu suport incondicional a en Borrell, no puc deixar de fer al•lusió a les paraules del president de l’ANC, en Jordi Sànchez, eufòric després de veure l’èxit de la convocatòria partidista del dia 11, dient que la seva organització donaria cobertura a actes de desobediència civil després del 27 de setembre. Encara recordo quan dirigents d’ERC animaven els catalans a no pagar els peatges de les autopistes, dient-nos que ells ens “donaven cobertura”. Anys després, tots aquells valents han hagut de pagar les multes de la seva butxaca…
El foc s’encén amb benzina i ara mateix és el més fàcil. No cal exagerar, però no em cansaré de repetir que el seny és el camí. La societat catalana, com va dir en Borrell, té dret a decidir el seu futur, inclús a demanar la independència, però amb la mà estesa, sense ensurts, sense mentides i sabedors de totes les respostes.
