Opinió de Josep Asensio. ‘Fora complexos (resposta a Albano Dante Fachín)’

Los nacionalismos acaban creando una profunda división social. Los que tanto insisten en reclamarse diferentes lo hacen porque, en el fondo, se sienten superiores, y son clasistas, supremacistas y antidemocráticos. La verdadera izquierda no puede hacer ninguna concesión a los fanáticos”.
Josu Ugarte, de la asociación vasca Bakeaz

Divendres, dia 23 de juny, el Secretari General de Podem-Catalunya, Albano Dante Fachín, publicava un article anomenat I si convertim l’1-O en un 15-M? on ja des del primer moment s’hi reflecteixen els complexos d’una organització que ha perdut el nord a Catalunya, no només perquè ha abandonat els seus militants, sinó perquè ha entrat en un bucle de despropòsits que res tenen a veure amb les propostes que des dels diferents Cercles s’han anat consolidant.

Diu el senyor Dante que els militants de Podem s’han reunit i han optat majoritàriament per no donar l’esquena al referèndum convocat l’1 d’octubre, la qual cosa suposa participar-hi com a acte de mobilització”. Això xoca frontalment amb la tesi del seu propi partit que considera que qualsevol referèndum a Catalunya ha de tenir absolutament totes les garanties d’imparcialitat, de neutralitat, de reconeixement internacional i d’acceptació social. No són pocs els Cercles que han posat el crit al cel en veure que una mínima part de militants han votat en les reunions celebrades. Podem Catalunya no dona xifres de votants, sinó percentatges de resultats, la qual cosa també indica que hi ha hagut una important manipulació en favor de les tesis de Dante i, pel que sembla, també de Xavier Domènech.

Albano Dante Fachín
Albano Dante Fachín, en una entrevista. Autor: J.d.A

En la seva llarguíssima carta, Albano Dante intenta unir dos moviments socialment antagònics, en un intent de quedar bé especialment amb l’independentista. Demostra una certa vergonya de reconèixer la pròpia realitat del seu partit, que va néixer, vull recordar-ho, com a conseqüència de les brutals retallades impulsades pels governs espanyol i català; la seva militància, la que penja cartells i reparteix els vots en mà, la que està a les carpes i la que crida “sí que es pot”, prové de la crisi, dels desnonaments, de la precarietat laboral, de l’atur. S’ha mobilitzat i ha sortit al carrer per denunciar el desmantellament de les xarxes públiques sanitàries i educatives i ha donat el vot a Podem, a Catalunya sí que es pot o com es vulgui dir, per aquest motiu. Però aquesta mateixa gent, i això no ho vol veure Albano Dante, va canviar el vot a les autonòmiques per donar-lo a Ciutadans, veient que els ‘Comuns’ dubtaven sobre el tema nacional català. Només cal repassar barri a barri, poble a poble, el canvi en el sentit del vot.

Intenta Dante comparar els dos moviments, l’independentista i el dels indignats, demanant una reconciliació, diu ell que necessària. Feia temps que no llegia tantes bajanades juntes. La “revolució independentista” prové essencialment de la burgesia catalana, aquella que va recolzar en un moment determinat la dictadura i ara recolza els corruptes que han saquejat Catalunya. Artur Mas, el gran artífex de l’independentisme, és també el gran suport de la família Pujol, la que, recordem-ho, ha tapat les seves vergonyes amb la bandera de tots. Demostra Dante un absolut desconeixement del Règim del 78, al qual s’atreveix a rebutjar, quan va suposar l’obertura cap a la democràcia més important al nostre país, restablint també les institucions catalanes i obrint la porta a un estat autonòmic que, hi estem d’acord, s’ha de renovar.

Tot plegat forma part de les incongruències d’una formació que a Catalunya ha quedat atrapada en la xarxa del sobiranisme/independentisme. Per por a fer-se la foto amb Ciutadans, PP i PSC, els dirigents de Catalunya sí que es pot es mouen en una mena d’arenes movedisses, absentant-se de comissions del Parlament quan els hi rota i fent-se la foto amb els independentistes quan ho volen, mentre els seus simpatitzants al·lucinen en adonar-se de la seva ineptitud, d’altra banda possiblement coordinada i pensada per tal d’intentar moure’s en totes les aigües, tot i que això té el perill d’enfonsament total.

L’article no té per on agafar-se. Dante ens diu que l’1 d’octubre uns aniran a votar amb el convenciment de que estan fent el pas definitiu cap a la independència, mentre que d’altres ho faran defensant la plurinacionalitat de l’Estat. Diu exactament:

Només hi ha una manera pacífica i estimulant de convertir el carreró sense sortida en un triomf de la raó: treballar des de ja un procés de decantació d’allò que pot sumar les voluntats, en pluralitat, d’una majoria social, treballadora i partidària del bé comú. Una mobilització constant pels drets nacionals, culturals i socials. Una mobilització que recorri pobles i places, universitats i tallers i que pensi com fer la Catalunya feminista, igualitària, treballadora, innovadora, culta, laica i solidària, amb serveis públics de qualitat i amb una joventut amb futur”.

La seva llunyania de la realitat és tan evident que esdevé un venedor de fum, una mena de flautista d’Hamelin, intentant que els ratolins entrin en el seu cau. I encara hi ha més. No content amb intentar demostrar l’indemostrable, assegura que el referèndum és una manera de carregar-se a un PP masclista, corrupte i xenòfob…

Ja fa temps que les bases de Podem Catalunya demanen la dimissió d’aquest senyor que, ple de complexos, pretén acontentar tothom, quan allò que està aconseguint és precisament el contrari. Ni els independentistes entenen els seus arguments i molt menys els militants i simpatitzants de Podem que perceben que els seus dirigents s’allunyen de les reivindicacions i fan fortes encaixades de mans amb corruptes i amb aquells que enfonsen el bé comú. Una pena, doncs els regidors i regidores estan fent una molt bona feina en els ajuntaments del canvi i aquesta calculada indefinició pot passar-los factura en les pròximes eleccions. Quina por hi ha a dir que cal respectar la legalitat? Perquè li fa vergonya posar-s’hi al costat dels que demanen una tercera via? S’ha llegit el manifest “Per Catalunya i la Democràcia”? Com pot, senyor Dante, rebutjar el referèndum unilateral i al mateix temps demanar-nos que hi participem? Faci-s’ho mirar. La quadratura del cercle comporta la seva destrucció.

Foto portada: Dante Fachín a Sabadell, fa unes setmanes. Autor: J.d.A.