ARTICLE D’OPINIÓ
Juan Mena. Regidor d’Esquerra Unida i Alternativa a Sabadell
La crisi econòmica no només està permetent als governs de dretes (CiU i PP) carregar-se l’escola pública i el model educatiu català, també anem cap a una situació que pot generar la Catalunya amb més diferències socials dels últims 30 anys: l’exclusió educativa. Les últimes mesures del ministre Wert (PP), amb la complicitat de la consellera Rigau (CiU), fan palesa la voluntat de la dreta catalana i la dreta espanyola de què no tothom tingui el mateix dret a l’educació; extrem, fins ara, de consens polític i social tant a Catalunya com al conjunt de l’estat. Aquest canvi de model educatiu disfressat de “retallades” ja ha estat interpretat per Amnistia Internacional com un atac contra els drets humans. Aquest atemptat s’està portant a terme al conjunt de nivells educatius i correm el risc d’excloure una gran part de la població del dret universal a la Educació:
Torna l’assistencialisme a les escoles bressol
Les escoles bressol municipals de Sabadell han sigut, històricament, d’una qualitat òptima. El bon nivell dels professionals implicats en l’educació dels infants, les ràtios a la baixa i la formació adequada dels i les treballadores, han garantit unes Escoles Bressol de caire educatiu. Ara, la irresponsabilitat del govern d’Artur Mas en no acomplir els seus compromisos econòmics amb el món municipal, han portat al govern Bustos a prendre una decisió que aprofundeix en aquesta exclusió educativa. Han planificat una pujada de preus de les escoles bressol disfressada de tarifació social (allò que EUiA defensa: que pagui més qui més te); tan injusta, que farà que set de cada deu famílies sabadellenques paguin més del que pagaven fins ara. El tram tarifari aprovat pel govern impedirà a les famílies amb renda baixa “permetre’s” portar els fills o filles a les escoles bressol perquè suposaria una inversió de més del 25 per cent del total del pressupost familiar, en canvi, les famílies que més cobren no pagaran més de 200 euros. Amb aquesta proposta s’exclou del dret a la educació primerenca una bona part de les famílies sabadellenques.
El copagament a la Formació Professional
L’aliança Wert-Rigau també farà que la generació amb menys possibilitats de trobar feina de la història recent d’Espanya i de Catalunya, hagi de pagar per una formació professional. Per tant, novament, ens trobem en un marc educatiu on s’exclourà del mercat laboral amb valor afegit i de formació professional (que és el que ha permès que països com Alemanya o els països nòrdics no pateixin la crisi de la mateixa manera que nosaltres) als fills i filles de les famílies amb un nivell d’ingressos inferior que no podran invertir en la formació orientadora de les seves generacions futures.
Una Universitat a l’abast de molt pocs
La situació del sistema universitari (amb la complaença de la Unió Europa i els ajustos ja previstos per Bolonya) no és menys desoladora. El panorama universitari ja fa dies que ens dóna una mostra del que passarà: hi haurà un volum important d’alumnes catalans amb una capacitat impressionant, que quedaran fora del sistema universitari per qüestions econòmiques. Unes taxes universitàries, que patiran un increment de fins el 800 per cent en alguns casos, d’entre 1.200€ i 2.800€ en funció del tipus d’estudi que es porti a terme, deixa fora, ara més que mai, un conjunt molt important de joves catalans.
Per tant, el que fins ara s’havia aconseguit socialment, per exemple, que els qui vam néixer a Torre-romeu tinguéssim la mateixa igualtat d’oportunitats que els qui van néixer al Centre s’ho estan carregant amb l’aplicació de mesures educatives que generaran més crisi, més desigualtats i menys cohesió social i territorial.
No només l’exclusió educativa es donarà a les escoles bressol, la formació professional o la Universitat, a l’Educació Primària i Secundària també hi haurà un bon grapat d’alumnes amb unes necessitats educatives específiques que quedaran desatesos i que, per tant, perillarà la seva cohesió social en el futur. El fet que la consellera Rigau hagi anunciat, agenollant-se a les propostes del ministre Wert, una reducció del professorat interí per al curs 2012-2013 i un més que probable augment de les ràtios a les aules del nostre país, farà que el que en el món educatiu es coneix com “atenció a la diversitat”, perilli. Aquesta atenció a la diversitat no vol dir res més que el dret que, fins ara, tenia un nen o una nena a ser atès per un professional de l’educació en funció de les necessitats específiques que presentava. Per entendre’ns: l’atenció ha de ser diferent amb un alumne amb hiperactivitat que un alumne amb dèficit d’atenció; l’atenció no pot ser la mateixa a un alumne amb autisme que a un alumne amb dislèxia o calculèxia… Per tant, l’escola catalana inclusiva i integradora perilla amb les noves mesures de l’aliança PP-CiU a Catalunya i a Madrid.
No obstant això, no cal ser derrotista i, des d’Esquerra Unida i Alternativa continuem defensant que l’escola pública catalana i en català és el millor referent. Ara, el que cal és que ho continuï sent i, per això, calen mobilitzacions socials històriques com les que va viure la comunitat educativa el passat dia 22 de maig. Era la primera vegada a la història recent que la comunitat educativa, en ple, convocava una mobilització com aquesta. La primera vegada que des de l’etapa educativa 0-3 anys fins a la Universitat (passant per Infantil, Primària, Secundària, Postobligatòria, Cicles Formatius, Formació d’Adults, etc) es convocava una Vaga Educativa amb el recolzament de professorat, sindicats, associacions de pares i mares i personal d’Administració i Serveis. Perquè totes teníem clar que el que estava en joc no eren només els legítims drets col·lectius, el que estava en joc era el dret universal a l’Educació.
El compromís per l’escola pública és tan important al nostre país que, ara quan perilla la nostra escola en mans de l’aliança de la dreta catalana i espanyola, és quan més gent ha sortit al carrer a defensar-la. És habitual veure les samarretes grogues que defensen l’ensenyament públic de qualitat cada dimecres a molts centres educatius del país. Aquesta marea groga és una visualització del compromís dels professionals de l’educació més enllà del seu lloc de treball: és un compromís amb l’educació pública. Ara, també, és quan apareixen Plataformes en lluita per una educació pública i de qualitat, quan en molts centres es programen cassolades per protestar contra les retallades, quan moltes escoles protestes i reivindiquen el dret a l’educació prenent els carrers i fent classe a la plaça del poble, del barri o de la ciutat… Ara és quan aquestes iniciatives deixen clar que, més que mai, la unitat contra l’atemptat que està rebent l’escola pública per part de CiU i del PP és la única garantia d’èxit.
Hi ha alternatives. Europa està demostrant que les retallades i la falsa austeritat no són la solució a res, més aviat el problema. Aquí, a casa nostra, són temps d’accions conjuntes i de defensar, entre tots i totes, els nostres drets. Són nostres perquè va costar molt aconseguir-los. I també haurien de garantir que siguin pels nostres fills i filles.
