ARTICLE D’OPINIÓ
Associació Cultural Can Feu
L’any 1908, l’Ajuntament de Sabadell, juntament amb el suport de totes les entitats de la ciutat, van acordar anomenar fill adoptiu de Sabadell al noble pròcer català, en Josep Nicolau d’Olzina i Ferret, propietari del bosc i de la Torre d’en Feu.
Aquest títol es va materialitzar l’any següent, amb una gran comissió presidida per l’alcalde de la ciutat i els regidors de l’Ajuntament en una visita al mateix castell, on els va rebre el propietari i la seva esposa. Li van regalar un preciós diploma emmarcat, obra de Joan Vila Cinca.
El motiu de l’anomenament i del regal va ser la gratitud que la ciutat de Sabadell demostrava al propietari de la finca de Can Feu per deixar que els ciutadans poguessin gaudir del bosc privat, i a més fer festes i aplecs, sardanes i teatre pels actes de la Festa Major. I tot això, sense demanar res a canvi i sense mai tenir un no com a resposta a les sol·licituds que li arribaven per part de l’Ajuntament i de la Comissió de Festes.
I així va ser, durant més de 30 anys, el bosc de Can Feu, de titularitat privada, era l’espai “públic” i natural més important de Sabadell. Tota la gent s’estimava aquell bosc com el tresor més important de la comarca.
Durant la visita de l’alcalde i els regidors amb el senyor d’Olzina a la Torre d’en Feu, a part d’entregar-li l’esmentat diploma i anomenar-lo fill adoptiu de Sabadell (el matrimoni vivia a Barcelona i el castell era una de les finques d’estiueig) li van comunicar que l’Ajuntament estava preparant la construcció d’un passeig que, des del centre de la ciutat, arribés al castell i al bosc de Can Feu. Aquest, tindria el nom de Passeig d’Olzina.
Desgraciadament, després de la mort del propietari i de la Guerra Civil, el nom del senyor Olzina caigué en l’oblit així com la promesa del passeig fins al castell.
Però ara, aprofitant la noticia del soterrament de les vies dels FGC pel seu pas entre Can Feu i Gràcia fins passat la Torre d’en Feu, s’aconseguirà un passeig que vagi des de la carretera de Molins de Rei fins el futur bosc de Can Feu (replantat només el 4 per cent del que havia sigut) i el mateix castell. De moment, aquest passeig no tindrà nom, ja que els carrers laterals de Francesc Lawton i Enginyer Playà es conservaran.
Per aquest motiu, i com a part d’una promesa que l’Ajuntament li va fer a una persona que desinteressadament tenia obert el seu bosc a tots els ciutadans, i en record a la seva figura com un home amant de la cultura catalana, demanem a l’ajuntament de Sabadell i totes les entitats, tal i com van fer l’any 1908, facin força per recordar a Josep Nicolau d’Olzina posant el nom de Passeig d’Olzina a l’avinguda que quedarà amb el soterrament dels FGC fins Can Feu.
En cap altre lloc de Catalunya s’ha vist el que feia el senyor d’Olzina amb Sabadell. Mai un privat va deixar durant més de 30 anys que una ciutat pogués celebrar en terres de la seva propietat actes de la Festa Major per la mancança d’espais verds a la ciutat, i tal com hem dit, totalment de franc. D’Olzina es mereix aquest passeig amb el seu nom, com a reconeixement als nostres avantpassats, que van poder ser feliços, gaudir i enamorar-se en aquell paratge natural que era el magnífic bosc de Can Feu.
El nom de Passeig d’Olzina, no sortirà mai en es adreces, ja que funcionaran els dos noms laterals del passeig tal i com hem comentat, però des de l’Associació Cultural Can Feu trobem idoni que la gent quan vagi a passejar o surti de l’estació de Can Feu – Gràcia, i vulguin anar al castell o simplement caminar pel passeig, sàpiguen qui era en Josep Nicolau d’Olzina, i el més important; què va fer per la ciutat de Sabadell.
