ARTICLE D’OPINIÓ
Lourdes Ciuró, candidata número 3 de Convergència al Congrés dels Diputats
Aquests dies he estat voltant per la comarca, per pràcticament totes les poblacions del Vallès Occidental. Si bé per la meva manera de viure la política això no és ben bé una novetat, ja que miro de ‘fer territori’ quan les meves disponibilitats com a diputada amb semi residència a Madrid m’ho permeten, sí que és cert que en campanya electoral ho puc fer més intensament. I és que només és mantenint aquest contacte, quan es percep amb intensitat la realitat del nostre territori. Divers, metropolità i rural, industrial i agrícola, grans ciutats de serveis com Sabadell i Terrassa i petits poblets com Ullastrell o Rellinars.
Com deia Joan Oliver “com el Vallès no hi ha res”, i és ben cert. Som una comarca privilegiada, natura i potència econòmica, bons serveis, tot proper, i a dues passes d’una de les ciutats amb més prestigi del món com és Barcelona. Però les ciutats i pobles de la nostra comarca també tenen les seves necessitats. Moltes i diferents, com diferent és cadascun d’ells, la solució de les quals no depèn lamentablement de decisions que es puguin prendre aquí, als nostres ajuntaments, ni a la Generalitat de Catalunya. Què més voldríem! sinó, que encara depenen de decisions que es prenen a Madrid. A les Corts Generals i des del Govern de l’Estat. Esperem que per no gaire temps però a hores d’ara, encara és així.
Per això, cal ser-hi presents. Mentre hi hagi necessitats i decisions que es prenen a 600 km, nosaltres hem de ser-hi presents. Al peu del canó, com un corcó, defensant els veïns i veïnes d’Ullastrell, de Sentmenat o Sant Cugat. Defensant el Vallès i Catalunya. Reivindicant el soterrament de la R2 de Renfe al seu pas per Montcada, o la connexió comarcal de la B-40. Reivindicant per Sabadell la recuperació de l’estratègic edifici de Correus o de la Caserna de la Guàrdia Civil entre moltes altres coses. En el dia a dia fins a assolir la independència, passen coses, necessitats a cobrir, i aquestes coses i necessitats s’han de resoldre i el que és clar, és que no podem dir a les persones que això “ja ho arreglarem quan siguem un Estat”.
Aquells que ens dediquem, en una etapa de la nostra vida, a la política sigui al Congrés dels Diputats o al Senat en som molt conscients i hem de ser, en el mentrestant, també útils per al dia a dia. Les necessitats de Sabadell o Rubí, les de Sentmenat o Montcada, les de Terrassa o les d’Ullastrell no es poden perpetuar i no es resolen a cop de declaració o de pancarta. Tinguem-ho clar!
Tanmateix i crec que hi estareu d’acord si dic que, a més a més de treballar per les nostres necessitats tangibles del dia a dia, també hem de treballar per fer respectar la nostra dignitat com a poble que ara està de nou en joc.
Demà diumenge, rebatem a les urnes les males pràctiques d’un Estat Espanyol amb greus dèficits democràtics de les quals, si bé abans en teníem sospites, ara en tenim la certesa. Maquinacions insidioses, manipulacions, escoltes, filtracions, etc, executades al més alt nivell governamental per tal de destruir la idea política de la independència i el partit polític que més garanties dóna de la seva consecució, com és Convergència Democràtica de Catalunya. El partit polític que veu difamats i imputats els seus màxims dirigents pel sol fet de lluitar per la independència de Catalunya de manera democràtica i pacífica.
Diem prou. Demà contestem amb contundència i demostrem-los que no tenim por. Que som forts i que anem a una, des de Sabadell a Ullastrell passant per tots i cadascun dels municipis d’aquesta Catalunya que te el futur a les seves mans. Deixem-los-ho ben clar.
