ARTICLE D’OPINIÓ
Lourdes Ciuró, diputada del PDeCat al Congrés dels Diputats.

Sí, parlem d’okupacions il·legals d’habitatge. Volem parlar d’una situació a la qual no podem donar l’esquena. Una realitat que, per exemple, hem pogut veure a Mataró o La Llagosta. Hi ha xarxes organitzades, o màfies, que localitzen pisos buits, canvien el pany i els cedeixen a canvi de 600 a 1.000 euros a persones amb pocs recursos aprofitant la seva vulnerabilitat.

Aquesta realitat ha arribat al Congrés dels Diputats. Des del Partit Demòcrata hem presentat i s’ha aprovat la Proposició de Llei que té un objectiu claríssim: protegir al petit propietari de les okupacions il·legals. Aquesta proposta que avui s’ha fet realitat també vol protegir qui té adjudicat un habitatge de lloguer social perquè no es pot instal·lar a casa seva perquè ha estat okupada de forma il·legal. Cal destacar també, que tot això es fa amb plenes garanties de les persones a desocupar, atès que es preveu un mecanisme de notificació a l’administració competent perquè pugui avaluar si en la persona desocupada, concorren les circumstàncies per tal de que se li assigni un habitatge del parc públic, via meses d’emergència social o via procediment reglamentari previst en la Llei.

Per aquest motiu i molts d’altres, des del Partit Demòcrata som i serem sempre al costat de fer polítiques efectives que garanteixin un habitatge digne a les persones en risc d’exclusió residencial. Una mostra d’aquest compromís són els 109 milions d’euros que hem previst als Pressupostos de la Generalitat que permetran ajudar 88.000 famílies. Això són fets. Per poder proporcionar ajuts efectius a qui ho necessita, cal que afrontem honestament, els efectes col·laterals que la picaresca ha promocionat i que aprofiten la vulnerabilitat aliena per lucrar-se, facilitant okupacions il·legals, siguin de qui siguin els pisos. Sens dubte això deteriora la convivència, qüestiona el legítim dret a la propietat privada i condemna a la ineficàcia les polítiques públiques en matèria d’habitatge ja que impossibilita que qui hi té dret no hi pugui accedir perquè ja es troba okupada. Amb això es condemna a qui realment ha acreditat la seva vulnerabilitat a caure irremissiblement a la xarxa de les màfies.

Per tant, i amb el compromís de seguir treballant sempre per més i millors polítiques d’habitatge social, millor regulació del mercat de lloguer amb l’establiment d’un índex de referència en els preus que les allunyi del mercat de l’especulació, o més cessió d’habitatge ara encara masses en mans d’entitats financeres, en favor de les administracions públiques, cal també cobrir els buits legals existents que impedeixen garantir dos drets constitucionals que avui no estan ben protegits: el dret a la propietat privada i el dret a un habitatge digne.

La nostra proposta vol un mecanisme àgil en la via civil perquè l’agilitat és el millor antídot contra els abusos de les màfies que es serveixen de l’extrema dilatació en el temps dels processos actuals per, a canvi de diners, col·locar persones amb necessitat en una habitatge donant-los la garantia de que en un termini mínim d’un parell d’anys, ningú els molestarà.

Proposem una Llei que en absolut empara els grans tenidors d’habitatges com són les entitats financeres, els fons d’inversió o les societats patrimonials ni tampoc a aquells que no paguen les quotes d’hipoteca o les de lloguer. En absolut! El que pretenem és que qui tingui un habitatge el pugui gaudir i qui en necessita un per haver acreditat trobar-se en situació d’exclusió residencial, hi pugui accedir sense que hi hagi una okupació per algú que s’ha saltat tot procediment, perquè això porta a caure en mans de les xarxes mafioses per aconseguir un habitatge quan et trobes en una situació de vulnerabilitat.

Per algú de veritat compromès amb la justícia i l’equitat social i en buscar solucions al problema residencial, rebentar pisos, cobrar sotamà per instal·lar-hi persones en economia submergida fent ineficaç el parc públic hauria de ser rebutjat sense embuts.

I molt menys si aquesta mesura s’adopta articulant una garantia de reallotjament si l’okupant il·legal reuneix les condicions fixades per accedir a un habitatge social.

Dir que es persegueix la criminalització de la pobresa o que no s’ofereixen solucions a qui està en la okupació il·legal només evidencia que o no s’ha entès la proposta o el que passa sovint, que ni tant sols s’ha llegit. Parlem d’okupacions il·legals i us convido a llegir-vos la proposta que hem presentat.