Bustos FMC

Opinió de Manel Larrosa. ‘Danys col·laterals del cas Mercuri’

ARTICLE D’OPINIÓ
Manel Larrosa, arquitecte i urbanista

La pel·lícula és: es passeja el bandoler pel mig del poble del far west amb tota la fatxenderia i ell i la seva colla aconsegueixen el que volen, sobretot amb la seva actitud i prepotència. L’espant és general i com que són de la família de l’alcalde, que és el seu cap, ningú no els borda. Al final de la peli cauen i són detinguts i llavors fem la instrucció de la causa general. A la pobre policia municipal que no va multar prou bé el mal aparcament del vehicle del bandoler el dia de l’assalt al banc, tot i intentar-ho, l’acusació li demana penes per connivència, prevaricació, tràfic d’influències… perquè sense l’aparcament deficient no haurien pogut assaltar el banc! I l’afectada, que ja està jubilada, queda ofegada en una causa penal que deteriora tota una carreta professional.

Aquest és, al meu entendre, el cas d’Angelina Català, una professional immensa, clau en el Departament d’Urbanisme de Sabadell durant dècades, des de l’any 1981 al 2013, amb un període fora (1995-2011), temps en el qual va renovar profundament la seva ciutat, Mataró, persona a la qual ara es vol enfonsar per un expedient menor, un d’entre els milers que va conduir.

El cas és que la plataforma Sabadell Lliure de Corrupció li demana: “dos anys de presó, 10.000 euros i inhabilitació especial per a l’exercici de la funció publica en l’Administració local durant nou anys per un delicte de tràfic d’influències, i inhabilitació espacial per a l’exercici de la funció pública en l’Administració local durant 10 anys per un delicte de prevaricació. També inhabilitació especial per a l’exercici de la funció pública en l’Administració local durant nou anys i multa de 100 euros diaris durant 12 mesos per un delicte contra l’ordenació del territori” (Diari de Sabadell, 24-9-2017).

Poso la mà al foc per ella. Es tracta d’un cas de disciplina urbanística, menor i purament administratiu que ara es vol convertir en cas penal i majúscul. No poso la mà per tots els tècnics municipals que figuren al cas, sobretot perquè els desconec, però la dinàmica de fer causa general per part de Sabadell Lliure de Corrupció té vicis de caça de bruixes.

Com que és una vergonya per a tota la ciutat haver d’admetre que el grup de bandolers era petit, que va actuar durant massa temps i que la por ens va atemorir a tots plegats, ara es vol construir un gran relat, amb més conxorxa, per a construir uns bandolers de més alçada i, sobretot, amb més acompanyament. Però es fa al cost de convertir actes administratius en actes penals.

Hom no pot endegar una acusació d’amplitud enorme encarregada a advocats justiciers, però arribats un cop detinguda la colla de bandolers. L’acusació també té obligacions morals a respectar i no pot disparar arreu al cost que sigui, a l’espera que algun ocell caigui atorgat pel jutge. Justícia espectacle. Compte que ara disparen els nostres!. És immoral.

Foto portada: l’exalcalde de Sabadell, Manuel Bustos. Autor: David B.