ARTICLE D’OPINIÓ
Naila Caballero, coordinadora d’ICV Sabadell, i Mireia Martí, coordinadora de Joves d’Esquerra Verda
A principis d’aquest mes, es posava sobre la taula el debat sobre la conveniència o no de models d’oci com el de la cadena d’spas per a nenes Princelàndia, degut a l’obertura d’una franquícia a Sabadell el passat mes de juny, i a Granollers a finals d’octubre. En totes dues localitats ha provocat el rebuig de diferents col•lectius i moviments feministes i juvenils, al que ens sumem.
La infància és un moment de desenvolupament personal important i alhora vulnerable, i el missatge que transmetem, en forma de referents, determina de manera molt important les futures aspiracions dels infants. Per això i com expliquem a continuació, des de JEV i ICV, considerem que espais com Princelàndia són contraproduents sobretot per les nenes, perquè són cadenes de reproducció i transmissió del patriarcat més agressiu, que si acaben interioritzant les farà còmplices d’un sistema que les maltracta i les converteix en possibles víctimes.
Els referents que transmeten llocs com Princelàndia estan basats en el masclisme, que alhora genera aspiracions contradictòries i planten la llavor de l’ansietat i la inseguretat en les nenes. Això impedeix el nostre desenvolupament lliure, dins els valors que sustenta la coeducació, homogeneïtzant-nos en el rol de princeses, sense suposar cap repte intel•lectual, ni col•lectiu, tot el contrari; potenciant la competència i la comparació de qui és més bonica.
Per una banda, ens ensenyen, des de ben petites, a preocupar-nos pel que diuen els demés; a cuidar-nos, des d’un punt de vista no de salut, sinó estètic; a tenir “bones maneres”, per tal de ser bones candidates a esposa en un futur. D’aquesta manera, hem de ser dones model, el que suposa basar la nostra autoestima en factors aliens a nosaltres, com la gratificació i el reconeixement dels demés a través del nostre aspecte físic, obviant les nostres necessitats i desigs.
Per altra banda, ens trobem que el patriarcat també ens ataca pel costat contrari: l’objectificació sexual i la hipersexualització. Hem de ser dones desitjables sexualment, aspirar a un ideal de bellesa impossible, estar disposades a tot el que vulgui un home, sense inhibicions, exuberants: hem de mostrar-nos perquè ens desitgin. La hipersexualització de les nenes les converteix des de ben petites en adultes, a través de l’estètica i la moda, inculcant necessitats inventades i fictícies, promovent el consumisme. Un exemple d’això és el sostenidor bikini que va comercialitzar la marca Carrefour amb farciment, per mostrar més pit, per a nenes d’edats entre els 9 i 14 anys, que la marca es va veure obligada a retirar pels riscos que podien generar tan físics com emocionals a les noies.
Aquesta combinació només fomenta els complexes en les noies, en un moment de construcció de la pròpia identitat. Per poder acabar amb la xacra social que és el masclisme, és important que els nens i les nenes creixin, es socialitzin i aprenguin en entorns igualitaris, que no els encorsetin en els estereotips i rols socials determinats, sinó que potenciïn les seves capacitats i interessos, independentment del seu gènere. Eduquem a les nenes per a què aspirin a ser dones independents, intel•ligents i segures de sí mateixes, sense importar el seu aspecte físic, o si hi ha un home que les apreciï.
Per això JEV i ICV, amb motiu del 25N, denunciem els models d’oci sexista, i demanem que es faci una aposta social pels models de coeducació. Ens sumem a la campanya #StopPrincelàndia de Projecte Ella, i demanem que es tanquin les franquícies de Princelàndia. El paper del sector que es dedica a l’oci infantil va més enllà de ser un simple negoci, per això els encoratgem a debatre sobre el model que transmeten a nenes i nens i que defugin d’un model masclista que perpetua la violència que patim diàriament les dones.
Junts i juntes podem canviar la realitat!!
