ARTICLE D’OPINIÓ
Pol Gibert, Primer Secretari del PSC de Sabadell i candidat número 11 per Barcelona de les llistes del PSC al Parlament.
L’anomenat “procés”, que ha condicionat la vida política i social de Catalunya des de 2012, ha pervertit la utilització de paraules d’alt contingut ètic com «democràcia» o “diàleg”. Així mateix, hem viscut dies tristos per la nostra història, com l’1 d’octubre i les seves càrregues policials, sessions al Parlament on s’ha vulnerat el marc de convivència escollit per tots i totes i, finalment, una DUI que ens ha portat a la inevitable aplicació de l’article 155.
Com a resultat de tot aquest embolic, d’aquí dos dies, el 21D, anirem a votar a unes noves eleccions autonòmiques. En aquest escenari, el PSC està disposat a obrir un procés de diàleg sincer i a participar en un gran pacte de país per abordar les reformes necessàries que facilitin l’encaix de Catalunya a Espanya en el marc d’un estat federal. Això ha d’implicar mesures concretes immediates, canvis en lleis orgàniques i modificació de la Constitució. El resultat d’aquestes reformes s’ha de votar a nivell d’Espanya (canvi de la Constitució) i a nivell de Catalunya (nou Estatut).
La constitució del Parlament i del Govern sorgits de les eleccions del 21-D ha d’implicar la revocació de l’article 155 i l’acceptació d’actuar en el marc de la legalitat vigent. Afegir que aquesta legalitat sempre s’ha de poder canviar buscant les majories parlamentàries necessàries i seguint els procediments establerts. Com a qualsevol país democràtic del nostre entorn.
Però no podem quedar-nos només amb el debat independentista, també s’ha de solucionar la preocupació de la ciutadania en els aspectes que els afecten dia a dia: serveis socials, salut, economia, atur… Precisament, sobta bastant que ni la candidata d’ERC, Marta Rovira, ni tampoc la de Ciutadans, Inés Arrimadas, sàpiguen la taxa d’atur a Catalunya. En una recent entrevista televisiva, cap de les dues es va apropar ni de lluny a la xifra real d’aturats al nostre país.
Amb aquest desconeixement de la realitat ens demostren que la seva única preocupació és la confrontació perpètua, i no solucionar els problemes de la gent. La seva aspiració es continuar dividint la societat en dos bàndols. I nosaltres sabem que aquest no és el camí.
A aquesta vergonyosa ignorància de la realitat de Catalunya, s’ha sumat Puigdemont en les darreres hores, assegurant que la taxa d’atur juvenil estava al 20 per cent, quan fa anys que se situa per sobre del 30 per cent. Una bona mostra de la preocupació per aquests temes dels dirigents que viuen de l’enfrontament.
La independència fàcil i sense costos promesa pels independentistes, que ha il·lusionat a molta gent de bona fe, no s’ha ajustat a la realitat. Ni de bon tros.
Fuga empresarial, aturada de la incipient (i desigual) recuperació econòmica, pèrdua de capitalitat de la nostra ciutat (trasllat del Banc Sabadell), davallada del turisme amb la seva conseqüent afectació sobre l’ocupació,… La incidència negativa en la economia ja és evident i la societat catalana està clarament fracturada.
Davant d’un breu viatge ple de il·lusions i sense riscos que ens havia de portar a una nova Itaca, ens trobem a punt de caure per un precipici.
Per això, amb les eleccions del 21D tenim una clara oportunitat d’evitar el desastre. Tenim una oportunitat per intentar teixir acords que desbordin els límits dels blocs actuals, de recuperar la cultura del pacte i la negociació que sempre havia predominat a la política catalana.
I cal fer-ho per poder centrar-se en la solució dels problemes reals dels ciutadans i ciutadanes: l’atur, la pobresa infantil, l’educació, la creació d’empreses, les pensions,… temes molts d’ells tapats amb enormes banderes que estenen els governs de la Generalitat i de Madrid.
Aquest dijous tenim una elecció molt important. O seguim alimentant la confrontació i la divisió dels catalans/es, o comencem a buscar vies de sortida per recuperar la Catalunya triomfant, rica i plena que tan orgullosament recull l’himne de la nostra terra. Els ciutadans i ciutadanes tenen la darrera paraula.
