ARTICLE D’OPINIÓ
Ricard Rof, president de la Joventut Atlètica de Sabadell entre 1992 i 2004
La Pista Coberta de Catalunya ja ha complert els seus primers cinc anys des de la seva inauguració, i com aquell que espera amb ansietat veure una final olímpica, m’ha fet il·lusió arribar als cinc anys d’existència de la Pista Coberta de Catalunya a Sabadell per fer un petit recordatori en relació a tota la evolució de la construcció de la pista : des de que va sorgir la idea fins a la seva inauguració.
Fent una mica d’història
A l’haver estat president del club, he viscut en primera persona tot el procés des de que l’ajuntament de Sabadell ens va insinuar per primer cop, allà per un llunyà 1994, la possibilitat de instal·lar una pista coberta d’atletisme a Sabadell. Des de la JAS, vàrem encoratjar la iniciativa municipal per que suposava tornar a posar a Sabadell dins el mapa atlètic. A la JAS érem i som coneixedors del que havia representat tenir una pista “indoor” a Sabadell i del que podia representar un altre cop en el futur tornar-la a tenir. Recordem que Sabadell ja va tenir una pista atlètica al Pavelló Municipal d’Esports durant tota la dècada dels anys 70, però les seves mides reduïdes (quatre carrils i 156 metres d’anella) va fer que caigués en desús tot i ser l’única ciutat catalana en tenir una pista d’atletisme dins un pavelló. Actualment, els requisits necessaris per acollir un gran esdeveniment atlètic (un campionat d’Espanya absolut, per exemple) es de una anella de 200 metres i de sis carrils (vuit en la recta principal) tal com té la nova pista de Sabadell.
Fent una mica d’història, tot va començar el 1995 quan el Palau Sant Jordi de Barcelona va acollir el cinquè campionat del Món “indoor”. Era prou conegut que la pista del mundial que s’instal·lava al Sant Jordi era provisional i que llavors es muntaria de manera fixa en un altre lloc. Aquesta possibilitat d’aprofitar la pista ja va començar a agafar força inclús un any abans del mundial, i més tenint en compte que llavors Catalunya no disposava de cap pista “indoor”, el que suposava que els Campionats de Catalunya s’haguessin de celebrar incomprensiblement a Saragossa, doncs no havia un altre opció. Vàries ciutats catalanes van mostrar interès per la pista, Sabadell entre elles, i per tant, la possibilitat que la pista passés del Sant Jordi a Sabadell era real. El problema era trobar un lloc prou gros i sense bigues pel mig per ubicar la pista tal qual sense tenir que escurçar-la. Finalment, Villafranca del Penedès es va endur el pastís al oferir el Palau Firal del Vi per ubicar la pista durant dos mesos a l’any, el que suposava muntar i desmuntar la pista a cada temporada ja que el Palau tenia una altra activitat la resta de l’any. Mai no va ser del gust dels atletes, doncs tot i ser la mateixa pista en que s’havia disputat un mundial absolut, l’escenari no era prou acollidor per a la competició atlètica. Tot i així, i a manca d’altres escenaris, l’atletisme català hem d’estar agraïts amb Vilafranca per haver tingut 15 anys de temporada “indoor” (1996-2010).
Paral·lelament, Sabadell encara no havia renunciat del tot a perdre la pista de Vilafranca, segueix apostant fort per recuperar-la i com a tal fa una proposta ferma a la Federació Catalana d’Atletisme. El tema és debatut en el transcurs de l’Assemblea de la FCA (28 març 1998) i els clubs catalans donen total conformitat a que la pista coberta instal·lada (de manera provisional) a Vilafranca vingui a Sabadell, única ciutat catalana en tenir interès en acollir la pista, ja que l’Ajuntament ofereix els terrenys i edificarà segons subvencions. La proposta fou acceptada per 168 vots a favor, cap vot en contra i cap abstenció. Amb aquest requisit, l’Ajuntament comença a moure fitxa.
El 28 de febrer de 2003 es signa a l’ajuntament de Sabadell el Conveni per la construcció de la Pista Coberta de Catalunya entre la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament i, al mateix temps, s’obre un concurs públic per adjudicar el projecte. El 11 de febrer de 2004 es presenta el projecte guanyador a l’aula de les Pistes Municipals d’Atletisme Josep Molins i sota la presencia de Rafael Niubó (secretari general de l’Esport de la Generalitat). Presentat pels arquitectes Corea i Morán, es tracta d’un projecte innovador de 7.000 metres quadrats i amb una pista totalment nova (sense aprofitar la de Vilafranca al estar ja molt castigada) i ubicat just al costat de les “Pistes”.
A Madrid, el 13 de desembre de 2005, té lloc un altre signatura de conveni per la construcció de la Pista Coberta de Catalunya entre Jaime Lissavetzky (Secretario de Estado para el Deporte) i Manuel Bustos (alcalde de Sabadell). Era una prioritat pel govern, doncs hi havia informes favorables de la Real Federación Española de Atletismo (RFEA) i de la Federació Catalana d’Atletisme (FCA) sobre la necessitat que Catalunya tingués una pista coberta de atletisme. Les obres serien finançades per: Ajuntament de Sabadell, Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya i Consejo Superior de Deportes.
El 31 de gener de 2006, té lloc una visita al terrenys a on s’ubicarà la pista Coberta de Catalunya. Hi assisteixen totes les autoritats vinculades amb el projecte : Manuel Bustos (Ajuntament), Jaime Lissavetzky (Consejo), Rafael Niubó (Generalitat), Pere Alcober (Diputació), José Maria Odriozola (RFEA) i Romà Cuyàs (FCA). Els propis arquitectes de l’obra donen a conèixer que el seu projecte seria presentat a una exposició a Nova York, el que suposa una projecció internacional a una obra feta a Sabadell. L’exposició feta al Museu d’Art Modern (MoMA) de Nova York (“On site. New architecture in Spain”) era en relació a una panoràmica de la millor arquitectura que s’estava construint al nostre país en aquella època i constava dels 53 millors projectes (acabats o no) fets des de l’any 2000 a Espanya. La pista de Sabadell fou un dels escollits i exposada al MoMA (del 12 de febrer fins el 1 de maig de 2006). El 13 de setembre de 2006 té lloc el simbòlic inici d’obres amb la col·locació de la primera pedra per la seva construcció. L’alcalde, Manuel Bustos, cedeix l’honor a Josep Molins per donar el simbòlic tret de sortida amb una pistola de competició com si fos l’iniciï d’una cursa.
Finalment, el 26 de setembre de 2010 té lloc la inauguració oficial enmig d’una jornada festiva. Es celebra una cursa de relleus de caire popular entre tres equips de 200 corredors cadascun (per tant, es d3isputa un hipotètic relleu 200×200). Els testimonis utilitzats per la cursa eren els mateixos que s’havien fet servir en el darrer Campionat d’Europa fet a Barcelona, tot un gest simbòlic gràcies a BCN’2010. El propi president de la Generalitat, José Montilla, assisteix a l’acte inaugural.
