Ricard Torralba

Opinió de Ricard Torralba (Consorci de Residus): ‘Fer més amb menys: el repte dels residus’

ARTICLE D’OPINIÓ
Ricard Torralba, president del Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Occidental.

La generació de residus és un dels principals problemes ambientals de la nostra societat i té efectes en el canvi climàtic. Una mala gestió dels residus contribueix a augmentar les emissions de gasos d’efecte hivernacle, provinents per exemple dels abocadors, la recollida i el transport. En canvi, una bona gestió dels residus i el fet de considerar-los com a recursos, contribueix a mitigar les emissions, afavoreix una nova economia verda, minimitza el consum energètic i també genera energies alternatives com el biogàs.

Les emissions de gasos d’efecte hivernacle derivades de la gestió de residus representen entre un 5 i un 6 per cent de les emissions totals a Catalunya. I des de 1990 aquestes emissions han seguit una tendència fortament creixent. Tenim per tant, molt a dir i molt a fer.

Del 21 al 29 de novembre celebrem la Setmana Europea de la Prevenció de Residus, una setmana dedicada intensament a recordar-nos la importància de no generar deixalles i la necessitat de canviar certs hàbits quotidians per aconseguir un major benefici mediambiental, social i econòmic. De fet, des del Consorci per a la Gestió de Residus treballem cada dia amb aquest objectiu, al costat dels ajuntaments de la comarca, per sensibilitzar i conscienciar de la importància d’una bona gestió dels residus a casa, a la feina, als espais d’oci i a tot arreu allà on fem vida.

Tenim una premissa de partida ben clara: el millor residu és aquell que no es produeix. Igual com que la ciutat més neta és aquella que no s’embruta. Som conscients que en el món en el que vivim sembla inevitable no generar cap residu: consumim, ens movem, mengem, cuinem.. i totes aquestes activitats quotidianes acostumen a generar unes restes que hem de gestionar. Però estem convençuts que molts dels residus que generem sí que són evitables i que cal treballar per tal que aquests hàbits establerts (comprar-usar-llençar) canviïn. I ho hem de fer entre tots: des de cada casa i amb el suport de totes les administracions que com a prestadores de servei públic han d’involucrar-se al 100 per cent en aquest compromís ambiental.

El repte actual és clar: fer més amb menys. Hem de poder reduir, reciclar i reutilitzar d’una forma natural i habitual. Hem de repensar el cicle de vida d’un material. I per fer-ho hem de ser conscients que cal que canviem hàbits que segurament portem interioritzats des de fa anys.

Molt sovint només es tracta de recuperar vells costums, que segur que a casa ja fèiem: com anar a buscar el pa amb la bossa de roba –per evitar les bosses de plàstic-, posar l’esmorzar en una carmanyola, comprar a granel o planificar la compra -per tal que no ens sobri menjar i no l’haguem de llençar-. En d’altres ocasions, cal posar-hi imaginació i pensar, per exemple, què podem fer amb aquella roba que ja no ens serveix o amb un moble que s’ha quedat obsolet, reparar allò que se’ns espatlla abans de llençar-ho, donar una segona vida a les joguines que ja no utilitzen els nens… Sigui com sigui, hem de canviar el xip: ho estem fent perquè ens suposa un benefici: un estalvi econòmic, un estalvi mediambiental i un nou hàbit de comportament social molt més col·laboratiu i relacional. El repte dels residus és un repte de tots i totes. Fem més amb menys.

Comments are closed.