ARTICLE D’OPINIÓ
Sergi Calvo Català, Iniciativa per Catalunya Verds Sabadell
La transformació cap a una societat no capitalista avança per una doble via: en una hi ha els moviments socials impulsant desobediències, defensant al carrer els drets socials, acumulant experiències socials i econòmiques lliures de l’afany de lucre. En l’altra hi ha les organitzacions polítiques, la proposta i debat de canvis legals en consistoris i parlaments i l’acció de govern quan es disposa de la majoria necessària.
Són dues vies autònomes, amb ritmes i dinàmiques diferents que en algun moment poden arribar a semblar contradictòries, i que generalment comparteixen molts activistes que són membres d’organitzacions polítiques amb molts d’altres que no ho són. Però són dues vies que cal saber sumar perquè, en el fons, són complementàries. Les variades experiències de majories d’esquerres ens han ensenyat que govern no és poder, que des de les institucions és difícil fer canvis importants i duradors si no és té l’impuls i el suport d’una societat civil tensionada i vigilant. I que, d’altra banda, els moviments socials necessiten referents i èxits institucionals per no caure en la frustració i en la impotència.
I també tenim el pluralisme natural de les esquerres, la valoració diferent que fem la gent d’esquerres de diverses lluites, o els matisos amb que enfatitzem qüestions com l’ecologia, la lluita dels treballadors i treballadores o la cooperació. Així van cristal·litzant diverses tradicions i partits polítics que de vegades han acabat consumint-se en un combat sectari i fratricida, causa de greus derrotes, però que també pot fructificar en un pluralisme enriquidor i il·lusionant, basat en el respecte, la suma i el mutu aprenentatge.
En l’Assemblea Nacional celebrada ara fa un any a Viladecans, ICV va apostar per construir una suma d’esquerres socials i polítiques basada en el pluralisme respectuós i generós, una suma que anés més enllà de la coalició ICV-EUiA, que ja hem començat a treballar amb la multitudinària trobada de treball #AraésDemà del febrer passat a l’antiga fàbrica Fabra i Coats de Barcelona, i que convindria que tingués traducció electoral en les properes eleccions catalanes del 2016 i, inclús abans, en les municipals en aquelles poblacions on fos possible.
Sabadell és una de les ciutats on una candidatura conjunta de les esquerres de cara a les municipals del 2015 es planteja més interessant, encara sota l’ombra d’anys de corrupció i clientelisme en ple procés judicial arran de les denúncies que van portar a l’operació Mercuri per part de la Fiscalia Anticorrupció. Tant de bo que els cinc partits (ICV, ES, EUiA, CUP i ERC) que generosament col·laboren en la plataforma Sabadell lliure de corrupció accedissin a formar part d’una coalició per la regeneració, l’ètica i els drets socials.
El passat 10 d’abril, ICV de Sabadell va fer un acte amb presència de la coordinadora nacional Dolors Camats, en el qual va reiterar la seva oferta d’unitat de l’esquerra entesa no a partir de la negociació entre les cúpules dels partits sinó de la construcció des de baix, a partir del coneixement, l’aproximació i el debat conjunt sobre programes i procediments.
L’aposta que fa ICV és per una coalició amb vocació guanyadora, per governar l’ajuntament de Sabadell, per establir prioritats al costat de la majoria de la població, una coalició que respecti la idiosincràsia de les diferents formacions i moviments, una coalició on tothom s’hi senti còmode i se superin els recels que els errors d’uns i altres han aixecat.
Superar aquests recels no és fàcil, però tenim la gran sort de comptar a Sabadell amb dos actors que poden ajudar-nos en aquest sentit. Un és el moviment pel Procés Constituent, animat des de fa un any per l’Arcadi Oliveres i la Teresa Forcades, l’altre és la Plataforma per la Unió de les Esquerres. Tant l’un com l’altre poden jugar un paper interessant de promotors, de mitjancers, inclús d’àrbitres, si fos necessari, perquè ningú tingui la sensació que se subordina i que se li demana situar-se sota un paraigües que no és ben bé el seu.
Si al final no aconseguíssim aquesta candidatura unitària i ens acabéssim presentant diferents grups o coalicions que ens reclamem de l’esquerra transformadora, també hauríem d’haver fet cadascú de nosaltres un debat sobre com elaborar el programa, com fer les llistes, com connectar l’acció institucional amb el batec dels moviments socials, o com articulem la rendició de comptes. El que proposem des d’ICV és que aquest necessari debat el fem ja plegats conjuntament en els propers mesos. No estarem perdent, doncs, el temps. Al contrari, ens estarem coneixent, reconeixent. Disposem de bons espais de trobada i d’una ocasió magnífica.
3 Comments