ARTICLE D’OPINIÓ
Xavier Guerrero, secretari d’organització ERC Sabadell

A vegades la vida ens posa en una cruïlla i hem de prendre una decisió. Cap a la dreta o cap a l’esquerra? És el model de la ‘i grega’ clàssica: vinc d’un camí que es divideix en dos. Escollir-ne una suposa renunciar a l’altra. Els alemanys sentencien amb l’expressió “die Qual der Wahl”, “el turment d’escollir”.

A vegades qui es troba a la cruïlla no és una persona sinó un país. Al capdavall també en aquest cas s’ha de prendre una decisió, però individualment ens apareix una tercera opció: ens podem abstenir; que vindria a ser com si ens aturéssim a la cruïlla, miréssim cap a on va la gent, i ens hi afegíssim, confiant que el que ha escollit la majoria sigui el millor.

En aquests moments, Catalunya es troba en una cruïlla, la més important de la seva història recent. Els habitants i les entitats de Catalunya ens hem de posicionar respecte a la independència del nostre país, i es reprodueix el patró de la ‘i grega’: els que estan obertament a favor de la independència, els que hi estan obertament en contra i els que no es volen posicionar.

Però la decisió no és entrar a formar part d’Espanya o independitzar-se’n. La disjuntiva real és seguir dins d’Espanya com fins ara (no canviar) o independitzar-se’n (canviar). Si no fem res, no canviem i seguim dins d’Espanya. Només canviant s’obre l’altra opció. Per tant, la cruïlla no és una ‘i grega’ clàssica, sinó que es tracta d’un sistema binari ‘canvio – no canvio’, i això suposa que el rol de les persones i les entitats a la cruïlla és diferent.

La diferència rau en el fet que en una cruïlla tipus ‘i grega’, els indecisos i els abstencionistes no juguen a favor de ningú abans de prendre la decisió; i en un sistema ‘canvio – no canvio’, els indecisos i els abstencionistes juguen a favor del ‘no canvio’.

Aquells que diuen “jo no sóc independentista” o “passo de la política” i aquelles entitats que diuen “no podem donar suport a un acte/manifest independentista perquè alguns dels nostres socis no ho són”, o bé “és que la nostra entitat no es posiciona en temes polítics”, sabent-ho o no, estan donant suport a l’opció ‘no canvio’, és a dir, a seguir dins d’Espanya (pel que realment sí s’estan posicionant en temes polítics).

Es redueix així el ventall de possibilitats a només dues: o s’és independentista, o s’és dependentista. Què tal si tornem ara a la cruïlla, decidim i actuem en conseqüència? Catalunya s’ho val i ho (us) necessita.

Foto portada: Fundació CatDem.