ARTICLE D’OPINIÓ
Eudald Griera, militant de la CUP Sabadell i de la Crida per Sabadell
La Crida per Sabadell neix buscant trencar amb la política tradicional i neix al mateix temps farcida de gent capaç i amb una llarga trajectòria en diferents espais de treball i lluita a aquesta ciutat. Creiem que en un projecte polític és molt important la capacitat col•lectiva de participar i conèixer la realitat de la ciutat. Sóc militant de la CUP, i ara de la Crida, perquè fa 15 anys vam fundar el Casal Independetista i Popular Can Capablanca quan ser independentista a aquesta ciutat i al país estava molt mal vist, he participat de la creació de l’únic sindicat estudiantil amb representació arreu dels Països Catalans, el SEPC, així com de la creació la CAL a la ciutat.
El Compromís que com a Crida vam signar dilluns passat amb l’ANC, és un compromís amb la societat civil organitzada. No és un acord entre partits, és precisament un acord per respectar la veu del poble. Potser no caldria si la política institucional no s’hagués convertit en una cadira a mantenir, sinó en una expressió temporalment personalitzada dels anhels i necessitats col•lectives. Hem signat el compromís perquè volem que el procés acabi amb una República Catalana basada en la justícia social i la defensa dels drets de la classe treballadora, com volem signar també un compromís que declari el nostre país lliure de CIEs, de desnonaments i de redades racistes.
Des de la Crida signem aquest compromís perquè som independentitses i perquè creiem que aquest procés ens ha de portar a un procés constituent popular amb una participación de base que permeti canviar unes estructures que s’han demostrat ineficients per respondre a les necessitats de la gent, la llengua i la cultura d’aquest país. Però sobretot ho signem perquè basem la nostra tasca política en beure de les propostes de la societat civil organitzada i ser-ne corretja de transmissió; perquè nosaltres som això; gent que ve de les pràctiques diàries des de l’ANC fins a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, passant per Can Capablanca, o les Cooperatives de Consum.
Aquest acord ha se significar que les institucions han d’estar al servei de les demandes de la ciutadania, i per tant, fomentar l’empoderament popular. Perquè posa de relleu la necessitat de capgirar les institucions i posar-les al servei de les demandes de la majoria, una majoria que més enllà de la classe política hem decidit prendre conciencia i esdevenir un motor de transformación. Una majoria que els últims anys ha sortit al carrer i ha decidit fer llibres d’història del que ells ens deien que sempre serien novel•les de ficció.
Hem de tenir, però, la capacitat i el dret a decidir sobre tots els nostres drets. Absolutament tots. Hi ha partits que mentre reclamen el dret a decidir, ens neguen decidir quan parir, amb quines condicions treballem i com i quan ens podem manifestar. Doncs cal deixar clar que ara que sabem que el dret a decidir és possible, volem decidir sobre la resta de drets, sobre tot el què ens afecta en la nostra vida diària i col•lectiva.
Aquest compromís, per tant, avís a navegants, no l’entenem com una delegació, ni com un traspàs de competències, sinó al contrari, és el poble i la ciutadania organitzada la que ha de ser la garant d’un procés que no té com a únic objectiu el dret a l’autodeterminació i la independència del nostre poble, sinó la capacitat integral de canviar i decidir-ho tot. Els partits no poden jugar amb aquest, com qui juga a cromos. Ni per aprovar el Consorci Sanitari que pretén privatitzar la salut a les terres de ponent ni per pactar amb l’Auiència nacional Espanyola sentències contra els qui protesten envoltant el Parlament per aturar uns pressupostos antisocials.
Estem convençuts que el poble no està cansat d’aquest procés, és més, estem convençuts que serà gràcies al poble que aconseguirem la independència. No estem cansats del procés malgrat de vegades sigui difícil mantenir la il•lusió amb el tacticisme electoralista i els pactes a l’ombra d’alguns. A nosaltres, com a l’Assemblea, no ens fa por tirar endavant el 9N o signar el compromís d’avui. No serà per nosaltres que no us enganyin! Nosaltres hem estat, estem i estarem amb fermesa al costat del clam popular.
‘Caminante no hay camino’, el camí a Ítaca; la història ens ensenya que és tant important l’objectiu com el procés per arribar-hi. I per tant allò que els actors que ens hi hem compromès fem en determinarà el resultat. Des d’aquí i sense exigències volem demanar al conjunt de la ciutadania que no defalliu, però sobretot que no delegeu el protagonisme, aquest procés és nostre, de la gent i som nosaltres la única garantia, per evitar que s’encalli als passadissos del Parlament, als despatxos del senyor Brufau o el senyor Oliu, o a les institucions postfranqusistes de l’Estat espanyol.
Cal no abandonar la “gimnàstica” de la protesta, però alhora començar a exercitar la “gimnàstica” de les alternatives. La lluita per garantir el dret a l’habitatge, la de la defensa de la sanitat i l’educació públiques, la lluita feminista, les noves lluites sindicals, les cooperatives o la lluita contra el TTIP. Perquè aquestes són les nostres estructures d’estat. Els pilars i fonaments de la nova república, i la única garantia per una ruptura democràtica capaç de fer del país que ha de renéixer, un país just i igualitari, compromès amb la resta de pobles del món i un país realmente sobirà política i econòmicament.
I el municipalisme hi té molt a dir. Esdevé una eina cabdal pel procés cap a una República Catalana independent, i perquè el nou país parteixi d’un procés constituent amb tots els actors que avui converteixen la gris realitat que patim en petites experiències de justícia i igualtat. El municipalisme és la institució més pròxima, primer esglaó de participació, el nus d’una xarxa densa de gent i projectes que faran possible uns Països Catalans lliures, ecològicament sostenibles i socialment justos!
One Comment