Joan Carles Doval article

Opinió: ‘Dijous republicà a Sabadell’

ARTICLE D’OPINIÓ

El dijous passat a Sabadell vàrem viure una tarda amb moltes emocions per l’esquerra sabadellenquista, fou una tarda republicana de la qual en vull explicar algunes coses.

El motiu bàsic i inicial era la presentació del llibre Jaume Viladoms i Valls 1913-1976, un llibre coordinat per l’historiador sabadellenc Eduard Masjuan a on es poden llegir textos de gent tan diversa relacionada amb el mestre Viladoms com en Jaume Barberà, Ton Creus, Mn. Dalmau, Antoni Garriga, Marta Pessarrodona, Teresa Rebull, Joan Reventós, Lluís Subirana, etc. Un llibre publicat fa anys però que l’anterior regidor de cultura de Sabadell Sr. Monge no li va interessar mai gaire i que ara amb l’impuls de l’historiador Masjuan i de la Fundació Bosch i Cardellach, l’actual regidor Sr. Sánchez ha volgut donar-li el relleu que es mereix.

Una de les millors pensades d’en Masjuan va ser convidar a l’acte la cantant i activista Teresa Rebull, una dona de 92 anys plena de vitalitat i força, amb les idees tan clares com sempre. I en conseqüència de la visita a la seva i nostra ciutat, per primera vegada, l’Ajuntament de Sabadell va voler fer-li un reconeixement públic.

S’ha de dir que sempre se l’ha ignorat, fins i tot quan a través d’Omnium s’organitzà un gran homenatge al Palau de la Música del 2006, o quan “Correllengua” li ret homenatge a Sabadell a l’Acadèmia de les Belles Arts l’octubre de 2007, en cap dels dos actes va assistir cap representant municipal, ni un ram de flors ni una sola i trista adhesió per la il·lustre sabadellenca.

És també per tot això que celebro que amb l’impuls d’aquests sabadellencs que han organitzat la presentació del llibre hagin treballat suficientment bé com perquè el regidor de Cultura actual Sr. Juan Carlos Sánchez, el qual he pogut conèixer aquests dies, i del que tinc la impressió que te més sensibilitat cultural que els seus predecessors, hagi volgut donar-li la rebuda ciutadana que es mereix.

Al  migdia vàrem dinar plegats amb la Teresa, el seu fill, els historiadors Masjuan i  Mercè Renom, el director de la Fundació Bosch i Cardellach, el regidor, etc. Un dinar distès on la Teresa va estar còmoda i tots plegats vàrem tenir converses a l’entorn d’ella, del POUM i d’en Viladoms. En aquest dinar vaig notar que l’Ajuntament de Sabadell també està aplicant mesures d’austeritat econòmica i lluny dels famosos canapès de l’Alcalde Bustos, aquí, tot i ser un menú econòmic, cadascú es pagà el seu amb l’única excepció de la Teresa i el seu fill que foren convidats per l’Ajuntament. Ho aplaudeixo si això s’aplica en la mateixa mesura en totes les despeses innecessàries municipals.

A la tarda l’Alcalde Bustos la va rebre a l’Ajuntament i a la sala de plens se li va retre l’homenatge més que merescut on fins i tot l’Alcalde va animar a les entitats locals a iniciar la sol·licitud de la medalla de la ciutat per la Teresa. Parlaments emotius de tots plegats i enyorança del bosc de Can Feu per part de la Teresa. El que cal destacar de l’acte és la presència i petita intervenció del President Maragall, bon amic de la Teresa.

A l’acte municipal hi vàrem veure regidors del PSC, el dos de l’Entesa per Sabadell i curiosament els dos del PP que no acabo d’entendre que hi feien i si sabien qui és i què representa la Teresa Rebull, però en canvi no en vaig veure cap de CiU, la qual cosa diu molt poc d’ells i crec que és imperdonable l’absència dels regidors de IC-V i de EUiA, imperdonable al tractar-se d’un homenatge a una sabadellenca d’esquerres i republicana que ha treballat tant i tant per la cultura i la llengua, a més a més dóna molt a pensar… No hi van assistir perquè encara persegueixen els del POUM? O és que no saben qui és? O és menyspreu? Estaria molt bé que ho aclarissin públicament.

A l’acabar l’acte va arribar el punt més àlgid de tendresa, amb el President Maragall conduint la cadira de rodes amb la Teresa cap al carrer de la Indústria, fins a la Fundació Bosch i Cardellach. Els sabadellencs que ens trobàvem pels carrers no donaven crèdit al que estaven veient i és que una vegada més el President va donar exemple de tendresa, humanitat i fins i tot de modèstia quan li vàrem reservar seient a la primera fila i el va rebutjar per seure entre mig dels altres ciutadans que assistien a la presentació del llibre.

L’acte va estar ple d’emocions, glosses i intervencions molt ben elaborades per part de tots, destacaria la de l’Eduard Masjuan parlant del valor emancipador de la cultura, però també la de Jordi Estivill que va recitar a Marta Pessarrodona, Sanuy director de l’escola Jaume Viladoms o la Mercè Renom parlant de la Teresa, fins i tot em va agradar prou la del regidor Sanchez destacant el republicanisme de l’acte i dient que aquesta gent havia perdut la guerra tres vegades per la república, per Catalunya i pel POUM, tot i que això hauríem de matitzar-ho, doncs és evident que Catalunya com a tal hi va perdre, i no cal dir la llengua i la cultura, però no oblidéssim ara que molts catalans i sabadellencs, per desgracia de tots plegats la varen guanyar, des de Cambó fins en Josep Maria Marcet Coll, (aquest darrer encara te una plaça a la ciutat).

El parlament de la Teresa recordant els seus anys joves a la ciutat, però amb un discurs de gran contingut polític, dient  que “Aquell Sabadell d’abans de la guerra era una ciutat avançada, que vivia intensament els debats d’idees” o bé explicant que el POUM estava a favor de la independència, però no en el mateix sentit de la burgesia, sinó amb un autèntic sentit de classe i volien la independència des de la classe obrera, em va agradar especialment quan va posar èmfasi en el perill que hi veu en la política actual, sovint encaminada al populisme, recordava Lerroux i afirmava que el populisme condueix al feixisme… En aquell moment a la sala hi havia moltes mirades, doncs possiblement la Teresa des de Banyuls no segueix el dia a dia de la política municipal, però va ser una llàstima que això no ho escoltés l’alcalde Bustos, que per cert ningú va explicar perquè no va assistir a l’acte de la Bosch i Cardellach.

Joan Carles Doval
@joancarlesdoval