ARTICLE D’OPINIÓ
Isidre Soler, coordinador de l’Entesa per Sabadell
Després de molts mesos de silenci, finalment el Govern municipal i l’Oficina del Centre han fet pública la proposta del futur Passeig de la Plaça Major.
El nou passeig ha estat presentat en societat amb una acolorida i costosa presentació que mostra un ordenament de l’espai més idíl·lic que realista, sense vehicles ni transport col·lectiu, amb uns arbres impossibles, però, sobretot, amb una sensació d’espai despersonalitzat, sense cap element que el caracteritzi.
Un disseny que ha estat elaborat amb total secretisme des dels serveis tècnics municipals. Al llarg d’aquests dos anys i mig d’elaboració no hi ha hagut cap sessió de treball ni s’ha donat cap informació per avaluar com avançava la proposta, ni als representants municipals, ni a les entitats que en el seu moment varen donar la seva opinió.
El que hauria pogut ser un exercici obert i transparent per assolir el resultat més òptim i de consens per urbanitzar l’espai més identitari, amb més pes simbòlic, històric i ciutadà, ha acabat amb una proposta elaborada des de l’ombra, al marge de la participació ciutadana i sense recollir bona part de les principals conclusions de les jornades Construïm el Passeig.
Un procés amb un resultat que no ha generat les expectatives positives que hauria de generar un projecte extraordinari d’aquestes característiques. Al contrari, ha generat un sentiment d’indiferència, quan no d’insatisfacció.
Una insatisfacció que ve de lluny, en haver negat les autoritats municipals en el seu moment un veritable debat ciutadà sobre quin centre de la ciutat volíem, quina era la ubicació més òptima pels serveis com l’estació dels FGC i els aparcaments, quina mobilitat prioritzàvem i, en conseqüència, quines línies mestres definíem per al futur Passeig.
Aquesta manca de debat previ i els fets consumats de construir l’estació dels FGC i l’aparcament en el subsòl del Passeig van acabar de condicionar l’espai i per extensió al concurs d’idees que va passar amb més pena que glòria, en no aconseguir aportar una proposta clara.
Ara, davant de la proposta oficial no hi caben les urgències, ni el deixar fer el que sigui per tal que les obres s’acabin com més aviat millor, tot i el comprensible malestar de veïns, comerciants i ciutadania en general. El resultat final del Passeig de la Plaça Major és massa important pel conjunt de la ciutat com per no donar l’oportunitat de millorar la proposta presentada, ni per renunciar a fer les necessàries consideracions.
Hi han encara molts aspectes que cal concretar i millorar. Cal definir el tractament de l’espai amb una visió més àmplia de l’estricte àmbit del Passeig i vincular-lo a l’oportunitat de redefinir i regenerar el centre de la ciutat, pensant en com potenciar l’oferta cultural, associativa i comercial.
Cal també avançar molt més en temes arquitectònics. És necessari visualitzar l’especialització entre vehicles i vianants per garantir-ne la seguretat. Cal concretar la ubicació de les parades de bus i taxi, vinculades necessàriament amb als accessos de l’estació dels FGC, i dotar-les d’una arquitectura singular. Cal plantejar una certa especialització dels diferents àmbits i recuperar la idea i la funció de Plaça Major, com a lloc ciutadà de trobada per excel·lència. Cal preveure els elements simbòlics que donin caràcter a tot l’espai.
Manca, doncs, un llarg recorregut per poder acabar de definir de manera satisfactòria el Passeig de la Plaça Major. És necessari evitar tota precipitació i pel contrari cal afavorir la participació i escoltar totes les veus que puguin millorar el resultat final. No podem admetre tancar el procés sense donar l’oportunitat d’arribar a un projecte que tingui la qualitat necessària i que compti amb la implicació de la ciutat i l’acceptació més àmplia possible.
