ARTICLE D’OPINIÓ
Durant aquests últims mesos, degut a les polítiques econòmiques d’austeritat i retallades que estan aplicant els diferents governs conservadors europeus, les economies occidentals estan patint una intensificació de la situació de crisi que vivíem des de fa uns 4 anys. Si fins ara ja era evident que les conseqüències de la crisi tenien un impacte desigual sobre diferents grups de població, afectant sobretot als segments més desprotegits, com les dones, amb aquesta nova onada d’atac brutal a les condicions de vida de la ciutadania estem retornant a un model econòmic que elimina tots els avenços en igualtat que s’havien aconseguit els darrers anys.
No podem oblidar que ja partíem d’una situació de desigualtat en què les dones suportàvem molt més la càrrega domèstica, cobràvem salaris inferiors (un 22% menys) per la mateixa feina, patíem més atur, més temporalitat i més precarietat laboral, o teníem menor accés a càrrecs de responsabilitat (només un 11% dels consellers de les empreses de l’Ibex són dones) tot i estar igual o més ben formades que els nostres companys. Però a mesura que la crisi es generalitza a tots els sectors, són les persones més vulnerables les que en pateixen les pitjors conseqüències. Segons l’informe del 2011 de l’Observatori per la Sostenibilitat, a l’Estat espanyol no només es registra la taxa de pobresa més alta des del 1995, sinó que a més la taxa de pobresa femenina, que en els últims anys ha anat augmentant la bretxa respecte la masculina, se situava el 2010 en el 21,6% (una de cada cinc dones ja es trobava en la pobresa!). És en aquest context que arriben les retallades; unes retallades que són l’atac més ferotge a l’Estat del Benestar que s’hagi vist mai en la història contemporània.
I aquestes retallades tenen de nou un impacte més gran sobre les dones. D’una banda, de manera directa, perquè les partides destinades a polítiques d’igualtat són les primeres en disminuir, com si la igualtat fos un luxe que en temps de crisi no ens podem permetre. Fa pocs dies, Dolores de Cospedal anul·lava els convenis de la Comunitat manxega amb les cases d’acollida de dones maltractades; i el govern d’Artur Mas, una de les primeres mesures que va prendre fou eliminar el programa de violència de gènere, reduint els recursos per l’atenció a aquestes dones, tot i saber que amb la crisi augmenten els comportaments violents i disminueixen les possibilitats econòmiques de les dones per escapar-ne. Però les retallades també impacten sobre les dones indirectament d’una manera molt més àmplia: les retallades en educació, salut o dependència, que retornen la cura de les persones dependents (infants, malalts, gent gran) a l’àmbit domèstic, recauen majoritàriament sobre les dones, que solen ser les que supleixen la manca de recursos en la família amb la seva dedicació personal. A més, les retallades dels serveis públics també afecten especialment a les dones com a treballadores, ja que suposen un percentatge important dels empleats públics, que estan veient com el seu poder adquisitiu minva un mes rere l’altre, cada vegada que els mercats especulen contra el deute dels països.
Està demostrat que l’accés a l’educació, el treball i els ingressos per part de les dones impulsa el benestar de les famílies. La igualtat de gènere, lluny de ser un luxe, és clau per aprofitar el capital humà de les societats, millorar el funcionament del mercat laboral i avançar cap a un model econòmic que prioritzi el benestar de les persones, reparteixi millor la riquesa i preservi el medi ambient. Enguany, per commemorar el Dia de la Dona Treballadora, el govern de Mariano Rajoy ha fixat la votació al Congrés de la Reforma Laboral pel dia 8 de març. Una reforma que ataca drets laborals universals com l’indemnització per acomiadament o els convenis col·lectius, però que també afecta de manera específica les condicions laborals de les dones. Mesures que restringeixen les condicions de permisos de maternitat i paternitat, suposen un pas enrere en matèria de conciliació laboral i familiar que essencialment recau sobre les dones. En altres paraules, una reforma que pretén retornar les relacions laborals i socials a nivells de principis del segle passat. Per això, ara més que mai, lluitar per la igualtat de gènere, significa contrarestar aquesta concepció injusta i egoista que les retallades volen imposar. Des de JEV i des d’ICV , les dones volem un nou model productiu i un estat redistributiu on els més febles i no els bancs siguin al centre de la solidaritat i base de la cohesió social. Perquè la igualtat de gènere és, en definitiva, una aposta de sortida de la crisi cap a un model de desenvolupament econòmic socialment just i ambientalment sostenible.
