Per molt que no ho sembli la propera setmana, més concretament dimecres 14 de novembre, hi haurà vaga general.
Aquesta ha estat convocada per la Confederació Europea de Sindicats (CES) contra les polítiques de retallades de la dreta. Hi ha previstes diferents manifestacions, concentracions i altres accions en protesta per les mesures d’austeritat que “estan arrossegant Europa cap a l’estancament econòmic, la recessió de fet, així com el continu desmantellament del model social europeu”. La CES considera que la recessió només es pot aturar si se suavitzen les restriccions pressupostàries i els desequilibris, per tal d’aconseguir un creixement econòmic sostenible i la cohesió social, i el respecte dels valors consagrats a la Carta de Drets Fonamentals.
En el cas de l’estat espanyol i de Catalunya que és el que ens toca més a prop aquesta serà la segona vaga general d’aquest any i la primera coincident amb una campanya electoral catalana. Tot just també coincidint amb l’admissió a tràmit per part del Tribunal Constitucional del recurs contra la reforma laboral aprovada amb la complicitat de les dretes espanyola i catalana, del PP i CiU respectivament, i amb la publicació oficial de les últimes dades de l’atur amb els més alts nivells, amb diferència, dels últims anys en tots dos casos. Mentrestant, a Catalunya i també a Espanya el debat sobiranista omple les portades, els titulars, les graelles i protagonitza la majoria dels articles d’opinió i cartes al director dels diaris.
És evident que el futur de Catalunya és un dels temes d’actualitat i no pot deixar-se en un segon pla, però que a aquestes alçades una vaga general d’àmbit europeu hagi passat pràcticament desapercebuda amb la que està caient sembla com a mínim sospitós. Què no li preocupa a la gent què passarà si el 26N (dia després de les eleccions) no paguen la hipoteca? Si es reduiran les llistes d’espera i tornarem a pagar el mateix que fa dos anys per portar els nostres fills a la llar d’infants o la universitat? Si deixarem d’estar i tenir familiars, amics i coneguts a l’atur? Si deixarem de pagar peatges o ens tornaran el euros de Mas que hem pagat per recepta?.
Sóc periodista i com a tal lamento en el que s’han acabat convertint la majoria dels mitjans de comunicació, tant públics com privats, en simples transmissors del missatge dels polítics que governen. Sap greu però personalment i professionalment crec que actualment els mitjans de comunicació estan de vaga general, a l’apagada analògica li ha seguit una més que preocupant apagada informativa del que “no toca”.
