ARTICLE D’OPINIÓ
Francesc de la Torre, periodista
Darrerament hi ha un debat que em preocupa com a ciutadà de peu i que segueixo de primera mà també com a periodista. És la reforma de la Llei de Bases del Règim Local (LBRL) que està elaborant el Govern del PP i amb la qual l’Executiu central vol clarificar les competències municipals potenciant el paper de les Diputacions, de manera que aquestes assumeixin algunes competències dels Ajuntaments. Altres informacions apunten que el Govern de l’Estat també podria aprovar en breu una reforma de la LOREG, la Llei Orgànica del Règim Electoral General (la Llei Electoral Espanyola), que reduiria el número de regidors, entre d’altres mesures.
El que no s’acaba d’entendre de tot plegat és que en un context econòmic i social com l’actual, i tenint en compte que les persones cada cop tenen més necessitats i més s’adrecen i truquen a la porta del seu Ajuntament, sigui del color polític que sigui, reclamant la proximitat i l’atenció personalitzada que aquests els hi donen, els ens locals siguin els últims de la cadena tant a nivell de recursos com de competències. No hauria de ser al revés i dotar-los de les eines i el finançament just i necessari per garantir que puguin continuar oferint els serveis bàsics que ara, més que mai, requereixen els seus veïns i veïnes?
Davant el debat al que estem assistint els darrers mesos i que situen els Ajuntaments com a problema, com els últims de la cadena de governabilitat i de la gestió pública, i no com a solució; davant l’atac frontal al món municipalista; davant el desconeixement que demostren altres institucions supramunicipals assegurant que podran oferir els mateixos serveis a menys cost cosa que no és possible sense l’eliminació dels mateixos… m’agradaria convidar a la ciutadania a participar d’aquest debat, més enllà de l’àmbit polític i tenint en compte que el darrer estudi sociològic atorgava els ens locals el major nivell de confiança de les diferents institucions polítiques. Perquè diguin la seva, perquè es posicionin sobre qui ha liderat i ho ha de continuar fent la cohesió dels seus municipis i el progrés del seu poble, vila o ciutat. Si consideren que han de ser els seus Ajuntaments o altres institucions supramunicipals desconeixedores de les realitats locals de cada territori?
Com a ciutadà vull dir la meva i personalment considero que ens trobem davant un nou cas d’abús de poder, on el més fort vol imposar la seva llei al més feble. Novament el món al revés, un cop més s’envaeixen competències sense consens… no hauria de ser el món local, el nostre món, el que tots nosaltres tenim a tocar de la mà copartícep de totes les decisions que es prenguin a nivell polític en els diferents àmbits? Ineludiblement vull sumar-me a les veus que defensen que el municipi és i ha de continuar essent el primer nivell de prestació de serveis. D’acord en estalviar, però estalviar no és el mateix que laminar, que eliminar. On rau el problema que els Ajuntaments puguin continuar donant els mateixos serveis que han estat donant al llarg de la seva història de forma sostenible i evitant duplicitats?
No serà que la millor defensa és un bon atac? Perquè la primera administració, la que tenim més pròxima i a tocar de la mà, la que dóna resposta a les nostres necessitats en primera instància, ha de ser la última de la cadena, la més despullada de recursos i competències? Obro el debat i, com sempre, la ciutadania i per tots aquells que encara creiem en la Democràcia, té la paraula.
