ARTICLE D’OPINIÓ
Glòria Rubio. Regidora d’Habitatge
La regidoria d’Habitatge no assistirà a Fira Casa – Saló de l’Immoble. Del 30 de novembre al 2 de desembre es durà a terme a Sabadell una mostra de com s’han mercantilitzat les necessitats bàsiques. En un context de crisi d’accés a un habitatge digne, hi ha immobiliàries, entitats bancàries i fons voltors que es continuen omplint les butxaques amb aquest negoci.
A Sabadell l’exclusió residencial ha augmentat fins a uns nivells molt preocupants, en què gairebé el 50 per cent de la ciutadania està exclosa de l’accés a un habitatge. El mercat immobiliari, principalment en mans privades, no permet garantir l’habitatge com a dret bàsic, ni tampoc sembla que tingui la intenció de fer-ho.
Des de l’ajuntament de Sabadell tenim clar que les polítiques en aquest àmbit han d’anar en la direcció d’evitar la pèrdua d’habitatge, d’augmentar el parc públic d’habitatges, de mobilitzar el parc buit i de conservar i rehabilitar l’existent. En definitiva, garantir l’accés a l’habitatge a tota la ciutadania. És en aquesta línia que treballa l’actual equip de govern, i entenem aquesta fira com un pas en la direcció oposada.
L’habitatge com a negoci
El model que promou Fira Casa és el mateix que està ofegant econòmicament milers de persones arreu del país. Els preus dels habitatges en general, i a Sabadell en particular, estan augmentant arran de la mercantilització d’un bé, mentre hi ha la imperiosa necessitat de garantir un sostre en condicions per a tota la població. Desenes de desnonaments setmanals només a Sabadell, expulsió de les persones de la ciutat pels desorbitats preus, milers d’habitatges buits… Aquesta és la trista realitat que vivim a la ciutat.
Exemples a denunciar
En aquesta fira hi assistiran empreses com Solvia o Engel & Völkers, per citar-ne dues. Solvia és la immobiliària del Banc Sabadell. Aquest banc va obtenir, només el 2017, un benefici de 801,5 milions d’euros, pràcticament quatre vegades el pressupost municipal d’aquest any, a més de ser un banc denunciat anualment pels seus negocis en empreses armamentístiques, sense esmentar la seva aparició als anomenats Papers de Panamà com a creadora d’entitats a paradisos fiscals.
Pel que fa a Engel & Völkers, ens trobem davant d’una immobiliària de propietats exclusives. Aquesta empresa, que especula amb habitatges de luxe, va obtenir un benefici de 667,8 milions d’euros només el 2017. El 2013 va obrir una línia de compravenda de iots de luxe i el 2015 una d’avions privats. Tot plegat, una clara mostra de quines són les seves prioritats.
Aquests són només alguns dels exemples de les empreses que estan presents en el mercat immobiliari i que formaran part de la fira.
O et posiciones o avales el que hi ha
¿L’habitatge es tracta com una mercaderia i les administracions no han fet res per evitar-ho? En alguns casos fins i tot han contribuït a fer que això passés. La connivència entre poders polítics i econòmics és coneguda i s’ha posat reiteradament de manifest.
Les portes giratòries en són un bon reflex: Pedro Solbes fou vicepresident segon del govern de Zapatero i, més tard, membre del consell assessor de Caixa Bank. Rodrigo Rato, que va ser ministre d’Economia i vicepresident del Govern del Partit Popular, va entrar el 2014 com a conseller de Servihabitat, la immobiliària de La Caixa, després del seu polèmic pas per Bankia. I, per últim, podem mencionar també Francesc Homs, membre del comitè executiu de Convergència Democràtica de Catalunya i exconseller d’Economia en substitució d’Artur Mas, que actualment és patró de la Fundació La Caixa i des del 2013 exerceix de conseller a Criteria CaixaCorp (grup empresarial pertanyent a CaixaBank).
És evident quins interessos han defensat els diversos governs estatals i autonòmics i no són precisament el de les classes populars, les quals estem obligades a treballar cada vegada més per poder sobreviure a les lògiques del capitalisme.
Davant d’aquesta situació no podem, ni volem, assistir a un esdeveniment d’aquesta magnitud com és Fira Casa, que l’únic que exerceix és connivència amb els poders econòmics i polítics que estan permetent aquesta barbàrie.
