Què tenen a veure l’IBI amb La Roja? I les diferents campanyes de recollida d’aliments amb l’Església? Si hi ha alguna cosa que sorprèn immediatament quan ens posem a analitzar alguna situació o esdeveniment és que trobem a l’instant tantes incongruències, tants disbarats i tants improperis que no fan més que convence’ns que anem per molt mal camí.
Fa just una setmana els membres del Rebost Solidari van sortir al carrer per a demanar-nos ajuda per a les famílies que més pateixen la crisi a Sabadell. Les parròquies, impulsores de l’idea, van alertar fa un parell d’anys del risc d’exclusió i de fam que on podien caure milers de sabadellencs. Com sempre, l’Ajuntament es va posar la medalla, però l’acció continúa sent digna d’elogi i molt valorada. Quan una persona em va demanar la meva contribució a la causa li vaig contestar que em semblava bé, però que trobava a faltar la implicació del seu col·lectiu per tal de canviar les estructures de la societat des de la base. Concretament li vaig recordar que l’alcalde de Sabadell té un sou anual de més de 80.000 euros. Això dóna per a molts quilos d’arròs, li vaig fer veure. No em va respondre i aquell silenci em va fer pensar en paraules com manipulació i fonamentalisme per part d’alguns o molts membres d’aquestes entitats.
D’altra banda, acabem de saber que l’Església, lligada a Càritas i a campanyes de recollida d’aliments, no paga l’IBI dels seus locals. Incongruència majúscula! Ajuden les families a pagar les despeses bàsiques i ells no paguen les seves! Sembla que si ho fessin es recaptarien més de 2.500 milions d’euros anuals! Perquè no ho fan? Silenci. No s’escapen d’aquesta anomalia els ajuntaments que amb tota la cara i sense vergonya confessen que fa mesos, fins i tot anys, que no paguen serveis com ara l’aigua, el gas o l’electricitat. Qui s’atrevirà a tallar la llum d’una escola o institut, diuen? No entenc res! Si jo no pago un rebut, un sol rebut, no només deixaré de tenir el servei, sinó que hauré de pagar perquè em restableixin el subministrament! Davant aquesta agressió, silenci absolut.
I per acabar d’arrodonir-ho tot plegat, barregem els sentiments, és clar. Els jugadors de La Roja van ser premiats amb 600.000 euros cadascú per guanyar el Mundial. Milions de banderes van sortir al carrer aquell dia per a celebrar la gran victòria; però la mateixa Federació Espanyola de Futbol va proposar als jugadors un banc a Àustria on poder fer l’ingrés de tan preuada quantitat. Però seguim aixecant banderes…
Última consideració. La Marató de TV3 arriba per la primavera i dedicada a la pobresa. Oblidem les malalties, oblidem el Nadal i ens munten una marató florida. Cauran milions i milions, sempre dels mateixos, i tots ens alegrarem, però ens continuaran manipulant, jugaran amb les nostres pors i aconseguiran que continuem quiets i estàtics, mentre els de sempre no patiran mai pel seu status, perquè intueixen que el canvi des de baix no arribarà mai. O potser sí?
2 Comments