ARTICLE D’OPINIÓ
L’últim divendres de març el Ple municipal va aprovar, contra l’opinió de Convergència i Unió, el Pla d’ajust imposat per l’administració de l’Estat. Un pla que imposa l’administració de l’Estat als ajuntaments que necessiten un préstec per pagar els seus deutes i que consisteix, bàsicament, a definir com l’Ajuntament farà front a les quotes d’aquest préstec.
Ara no és moment de fer gaires gesticulacions davant de situacions difícils, però sí que és necessari explicar clarament la situació i les opcions preses per cadascú.
En primer lloc, hem de ser conscients que no pagar els creditors no és una decisió inevitable. No és inevitable perquè és fruït d’una elecció. Una elecció sobre prioritats que cada alcalde ha fet en el seu municipi. Hi ha qui ha preferit fer menys i pagar, mentre que d’altres han optat per no posar fre a la despesa municipal -malgrat no tenir diners suficients per fer-hi front- pensant que algú ja ho proveirà.
Aquesta forma diferent d’actuar es fa evident en comprovar que alguns ajuntaments no han necessitat acollir-se a aquest crèdit per pagar factures pendents com ara Barcelona, Terrassa o Sant Cugat, per citar-ne alguns del nostre entorn de mides diverses i, fins i tot, de molt similars al nostre. Sabadell, en canvi, ha hagut de demanar forçosament aquest crèdit, ja que amb els seus recursos actuals no pot fer front a deutes per valor de 24.700.000 euros; és a dir, 4.109.734.000de les antigues pessetes.
Tot això, a més, circumscrit dins unes dades oficials facilitades pel mateix govern municipal, segons les quals es va passar de tenir superàvit el 31 de desembre de 2010, a patir un dèficit de 3 milions d’euros a la liquidació de 31 de desembre de 2011. És a dir: o les dades del 2010 no eren del tot correctes, o tot aquest deute s’ha generat durant l’any electoral del 2011. Ambdues conclusions són molt preocupants pel que impliquen.
Davant d’aquesta situació tampoc val amagar-se darrera els deutes que la Generalitat té amb l’Ajuntament de Sabadell. Uns deutes dels quals tots plegats en reclamem insistentment el pagament tot i ser conscients que tenen el seu origen en els incompliments de l’estat espanyol amb Catalunya. I no val aquesta excusa perquè això ho pateixen tots els ajuntaments de Catalunya, però no tots han generat un nivell de morositat tan important com Sabadell.
Fins aquí una descripció del que ha passat. Però el que ha fet que votéssim en contra del Pla d’Ajust no han estat aquestes decisions irresponsables, ja que pertanyen al passat, sinó la forma com el PSC, amb l’Alcalde al capdavant, vol afrontar el deute (capital més interessos) que generarà aquest crèdit.
Per fer front a les quotes del préstec de l’Estat per pagar aquests quasi 25 milions d’Euros de factures impagades no s’opta per racionalitzar les despeses que l’Ajuntament de Sabadell està fent, sinó que l’Alcalde ha preferit apujar els impostos. En concret, el Pla d’Ajust que l’Ajuntament de Sabadell ha presentat a Madrid preveu un increment dels impostos per un import de 12 milions d’euros el 2013 (amb relació a la liquidació del 2011) que, a partir del 2014, seran de quasi 13 milions d’euros. És a dir, aquest préstec bàsicament es pagarà amb un increment de la pressió fiscal a Sabadell. Aquesta és la gran diferència entre la seva opció i la nostra. Nosaltres creiem que cal posar l’accent en la reducció de costos, i de fet, així ho vam reclamar ja l’any 2008, moment en què vam instar el Ple de l’Ajuntament a fer un pla d’austeritat, però l’equip de govern ho va rebutjar.
En definitiva, tenim un govern municipal que no vol reduir el nivell de despesa de l’Ajuntament de Sabadell. Un nivell de despesa que ha generat factures impagades per valors de 24,7 milions d’euros i, per solucionar aquesta situació, vol carregar tot això sobre els ciutadans i fer-los pagar més impostos.
Estic convençut que aquesta opció és equivocada, perquè els sabadellencs hauran de carregar-se a les espatlles una despesa per uns serveis que són prescindibles i, això, no fa res més que dificultar la recuperació de la nostra economia.
