Foto portada: la waterpolista del Sabadell Bea Ortiz, quatre gols en una final olímpica. Autor: RFEN.

‘Or pur’, per Jordi Sánchez

ARTICLE D’OPINIÓ
Jordi Sánchez. Periodista esportiu, especialitzat en waterpolo i natació

12 anys de felicitat culminats aquest dissabte 10 d’agost a París amb la medalla d’or olímpica. L’única que faltava en el palmarès d’una generació que ja té la triple corona -campiones del Mon (2013 a Barcelona), tres vegades d’Europa i ara olímpica amb dues d’argent a Londres 2012 i Tòquio 2020.

Un or amb molt de Sabadell i especialment del Club Natació. Aquí van començar a nedar Maica Garcia, Judith Forca i Nona Pérez i aquí van trobar una segona casa Bea Ortiz, Paula Leitón, Laura Ester, Anni Espar, Elena Ruiz i Pili Peña. Nou de les 13 campiones olímpiques juguen o han jugat al Club. Elles i altres noms il·lustres de les noies d’or com Clara Espar, Mati Ortiz, genial també a TVE, o Jennifer Pareja han estat protagonistes d’aquesta dotzena d’anys d’èxits.

Tot va començar al Preolímpic de Trieste del 2012. Espanya, ja amb Miki Oca, es classificava per primer cop per anar a uns Jocs. Alguns podien pensar que amb el viatge i l’estrena ja tenien prou. No les coneixien. Van guanyar a l’amfitriona i per dos cops a Hongria per entrar a la primera final. Allà van pagar la novatada. La plata es va celebrar com un or. Aquest va arribar un any després a Barcelona al Mundial després de guanyar a Estats Units als quarts, a Hongria a semis i a Austràlia a la final. El 2014, les campiones del món van ser també campiones d’Europa per primer cop.

El seleccionador, Miki Oca, a la piscina, aquest dissabte. Autor: COE.
El seleccionador, Miki Oca, a la piscina, aquest dissabte. Autor: COE.

Espanya va caure als quarts de final dels Jocs de Rio de 2016. L’únic parèntesi entre les millors. Miki Oca va començar a introduir a Judith Forca i Bea Ortiz i les medalles continuaven mentre el CN Sabadell augmentava el número d’Eurolligues fins les set.

Als Jocs de Tòquio,un altre cop EUA es feia amb l’or i deixava la plata amb un regust amarg. L’ADN guanyador i les ganes d’or feien que el discurs de voler l’única medalla que les faltava fos el guió de cada pregunta sobre París. La selecció va aconseguir el passaport l’estiu de 2023. Un any per davant per planificar l’assalt a l’or.

Llàgrimes d'emoció de Laura Ester, en el tram final de la final olímpica.
Llàgrimes d’emoció de Laura Ester, en el tram final de la final olímpica.

El full de ruta passava per ser primeres de grup i tenir el creuament més fàcil als quarts de final. Dit i fet: quatre triomfs contra França, Grècia, Itàlia i Estats Units donaven el creuament ideal contra Canadá (8-18). A semis el partit més boig contra Paisos  Baixos amb l’inicial 6-1 replicat al tercer quart per 1-6 i dos empats al segon i quart quart. Martina Terré i Maica Garcia segellaven el pas a la final a la tanda de penals.

Aquest 10 d’agost de 2024 quatre gols de Bea Ortiz, tres de Maica Garcia, dos d’Anni Espar, un d’Elena Ruiz i un altre de Paula Leirón han estat els gols d’una final històrica.

Informació relacionada:

Foto portada: la waterpolista del Sabadell Bea Ortiz, quatre gols en una final olímpica. Autor: RFEN.

Els comentaris estan tancats