ARTICLE D’OPINIÓ
Màrius Navazo. Geògraf i consultor en mobilitat
Tenir un gran pàrquing al bell mig del rovell de l’ou és un gran error. Segurament no soc l’únic que ho pensa perquè ja es va tancar l’accés que hi havia al Passeig (davant l’actual sabateria Casas) i ara es vol tancar els accessos del Pedregar i carrer del Sol. Sembla evident, doncs, que els fluxos d’entrades i sortides d’un pàrquing són força incompatibles amb la trama urbana d’un centre històric.
Però si no volies caldo, dues tasses! Ara resulta que farem més gran l’aparcament, tancarem aquestes rampes per fer-ne una de nova a la Plaça de l’Àngel i es modificarà l’existent al passeig Manresa. Tot l’enrenou, també al rovell de l’ou. Intueixo que els itineraris d’entrada provindran del carrer Salut (o per qualsevol altre carrer similar). I en relació a les sortides, l’Ajuntament encara no sap cap on encarar-les. Segurament no acaben de saber-ho perquè qualsevol opció és nefasta. Poc menys nefasta que les del Pedregar i Sol. Sí que n’hem après poc durant aquests anys!
Una política d’aparcament coherent amb els reptes urbans contemporanis (salut, medi ambient i equitat social) passa ineludiblement per triar bé la ubicació dels pàrquings i, encara més important, per reduir el nombre de places d’aparcament.
Així, doncs, no es tracta de vendre l’obertura d’aquest nou aparcament com una actuació que ens permetrà convertir el Vapor Turull en una plaça. El Vapor Turull s’ha de convertir en plaça sense cap compensació, tot tornant a la situació inicial d’aquest aparcament que sorgí com a provisional.
En d’altres paraules: si un dia es prengué la decisió que el Vapor Turull s’utilitzaria com a aparcament sense necessitat de cap estudi, ara també hem de poder prendre la decisió que aquell espai es converteixi en pistes de bàsquet, patinatge o el que es vulgui, sense necessitat de cap estudi. Que ningú es pensi que allò que volem que sigui un espai depèn d’un estudi tècnic d’aparcament. Depèn únicament de la voluntat del que volem que sigui.
Tampoc és de rebut vendre el nou aparcament com l’actuació que permetrà eliminar places d’aparcament dels carrers i poder fer nous carrers de vianants. Aquest segurament va ser el plantejament i l’error dels anys 80, quan es planificà el pàrquing de Doctor Robert. Però han passat algunes dècades i l’argument ja és caduc, atès que ja tenim molt clar que retornar la ciutat a les persones és molt més senzill i barat que supeditar-la a la construcció d’aparcaments subterranis.
En definitiva, i per ser propositius, com hauria de ser la política d’aparcament del Centre de Sabadell, si ens volem creure una mica això de la mobilitat sostenible? Primer de tot, com ja s’ha dit, caldria reduir significativament l’oferta d’aparcament al rovell de l’ou. Això s’hauria de traduir en el tancament dels aparcaments de Dr. Robert i Vapor Turull, tot oblidant-nos de l’obertura del nou aparcament de FGC. Romandria l’aparcament del Mercat, també mal situat, però més tangencial al rovell de l’ou. En segon lloc, seria necessari focalitzar la mirada a l’entorn de la Fira. Allà hi ha nombrosos aparcaments, fins i tot de titularitat municipal, i amb ràtios d’ocupació molt baixes. I en tercer i últim lloc, hauríem de comprovar que el balanç global comportés una reducció significativa de places d’aparcament. París i Amsterdam estan eliminant milers de places. A la nostra escala, potser reduint-ne algun centenar començaríem a anar pel bon camí…
No cal dir que estic sent matusser amb els números; però no són l’objecte d’aquest article. Allò que resulta important és que la ubicació entorn de la Fira evita el trànsit d’accessos i sortides per la trama de carrers estrets del Centre. I des d’allà s’obliga a caminar a l’usuari del cotxe, fent palpable el canvi de paradigma que necessiten les nostres ciutats: el transport col·lectiu, l’anar a peu i la bicicleta poden accedir fins el rovell de l’ou. El cotxe, no. Qui va en cotxe ha de caminar una distància –per carrers agradables i de poc trànsit-.
Així, doncs, quan l’alcaldessa diu que segurament ara no farien el pàrquing, però que ja està fet, oblida que també hi ha l’alternativa de no obrir-lo i acabar amb aquest error. I estudiar altres usos, si s’escau. Perquè malgrat la dificultat de donar-li un altre ús, o de mantenir-lo simplement tancat i buit, el que no sembla gaire encertat és seguir aprofundint en l’error. O dit d’una altra manera: si deixar els dos aparcaments subterranis buits i tancats resulta una proposta controvertida, encara ho hauria de ser més seguir fent gran l’equívoc concebut els anys 80.
Serveixi d’exemple la ciutat de Terrassa (i que em perdonin els de Pura Ceba!): el mal estat de l’aparcament sota el Portal de Sant Roc de moment no està servint per projectar una reforma que el connecti amb l’aparcament de la Plaça Vella, sinó per estudiar-ne la viabilitat, o fins i tot per repensar quins altres usos pot tenir.
Per cert, i per anar acabant, unes últimes reflexions per a qui estigui només interessat en l’activitat econòmica del Centre. Cal saber que la literatura acadèmica existent encara no ha pogut constatar la veracitat de la creença que més aparcament es tradueixi en més vendes als comerços urbans. Tampoc que més aparcament gratuït comporti més vendes. Contràriament, s’observa que els eixos comercials amb més vendes no son ni de bon tros els que tenen més aparcament o més gratuïtat. Tan debò, aconseguir vendre productes fos tan fàcil com simplement anar posant aparcaments! Sembla, doncs, que és força més complex i que les variables que veritablement influeixen són d’altres (varietat de botigues, competència, e-commerce, qualitat urbana, etc.).
D’altra banda, a qui bàsicament li preocupi la capacitat del Centre per fer arribar persones, que recordi que no hi ha mode de transport que embussi més que el cotxe. Per tant, en cotxe no portarem mai enlloc grans quantitats de persones. Les portarem (si mimem fermament aquests opcions) en modes de transport que difícilment congestionen els carrers: a peu, en bici i transport col·lectiu. I si venen de municipis de l’entorn on l’opció del cotxe és encara la més competitiva, aleshores que aparquin al perímetre del Centre i caminin per una xarxa de carrers atractius. L’atractiu de caminar per carrers no el pot oferir ni el Baricentro ni l’Alcampo. I segur que molta gent està disposada a caminar per un Sabadell més amable.
Seguim, doncs, aprofundint en l’error? O comencem a passar pàgina?
Foto portada: la futura entrada de l’aparcament unificat Passeig – Plaça Doctor Robert. Autor: David B.
