El següent article forma part de la resposta del col·laborador d’iSabadell, Antonio Santamaria, a la portaveu de l’Entesa per Sabadell, en la polèmica aixecada per l’article de Santamaria El català a Ràdio Sabadell, replicat per Domínguez:
La portaveu d’Entesa per Sabadell em critica per coses que no he dit. Per exemple, m’acusa de negar les polítiques de “discriminació positiva” en favor del català, quan justament aquest és un dels principis que defenso en el primer paràgraf de l’article que tant l’ha molestat.
O, també, m’imputa ser insensible a la defensa de les llengües minoritàries quan res d’això es desprèn de la lectura del meu text on proposava un “bilingüisme asimètric favorable al català en atenció a la discriminació que ha patit històricament”.
Tot plegat resulta una bona prova de les tergiversacions amb que solen ser tractats els plantejaments crítics amb les polítiques de normalització lingüística vigents. Dona l’impressió que s’ha aplicat un clixé sense tenir en compte els meus arguments.
En realitat, l’objecte de la meva crítica va ser expressar el meu desacord amb la seva postura –expressada al Ple de maig d’enguany- per què el català fos l’única llengua a Ràdio Sabadell. Segons fonts municipals, recentment es va fer un buidat sistemàtic de l’ús de les dues llengües vehicular i oficials a l’emissora municipal durant una setmana que va donar el següent resultat: 83% en català i 17% en castellà.
La proposta d’Entesa no anava, com s’afirma a la seva rèplica, en la línia de garantir l’ús “preferent” del català –cosa que segons aquestes dades ja es fa- sinó orientada a convertir-ho en l’idioma exclusiu, eliminant aquest 17% de la programació en castellà. Ella mateixa ho reconeix implícitament quan manifesta la seva admiració pel model monolingüe de TV3 i Catalunya Ràdio.
Així, doncs, agrairia una major claredat política i honestedat intel·lectual, si la seva intenció es desenvolupar un debat seriós sobre aquest tema. Sempre és millor dir les coses pel seu nom. En aquest sentit, m’agradaria que m’aclarís que vol dir que “estem apostant per la llengua com a instrument d’integració social”. Vol dir que els sabadellencs de llengua castellana no estan integrats a la societat i que fins que no l’enronin estan desintegrats?
Finalment, nombroses dades -que seria feixuc citar, però que podria facilitar-li si l’edil d’Entesa ho considera convenient- indiquen que afortunadament la llengua catalana no està en perill d’extinció. La supervivència del català, més que de les polítiques de discriminació positiva que recolzo, depèn sobretot de la voluntat del seus parlants i no de la pretensió antidemocràtica d’eradicar el castellà de la vida pública.
One Comment