ARTICLE D’OPINIÓ
Joan Saborido, economista.
Darrerament s’han fet públiques noves propostes pel que fa l’ordenació del trànsit a la ciutat, un tema que preocupa i que, de moment, no està resolt. Fora bo que les candidatures que opten al nou Ajuntament fessin un esforç en aquest sentit i presentessin clarament les seves opcions.
El tema és molt important atès que, a banda de proporcionar més o menys comoditat a les persones que viuen o es desplacen pel Centre, condiciona coses tan importants com la vitalitat del comerç i l’oci al centre de la ciutat i, en definitiva, l’empenta de la mateixa, la qual cosa repercuteix en tota la seva extensió.
Vistes les nombrosíssimes experiències que hi ha a Europa, en ciutats de la nostra mida, crec que està fora de dubte que cal treure els cotxes del Centre, per a permetre que el vianant se la faci seva, amb la conseqüent revitalització de l’activitat econòmica que això comporta.
La crisi del comerç no obeeix únicament al tema del tràfic, és evident que la competència digital està canviant radicalment els hàbits comercials de la població; però els centres de les ciutats s’adapten als nous paradigmes i –quan el centre és amable amb el vianant- sorgeixen noves activitats que no estan afectades per la digitalització, principalment en el camp de l’oci.
Així doncs, si volem una ciutat viva, amb tot allò de positiu que comporta, hem de pacificar –encara més- i revitalitzar el Centre. Això vol dir dues coses: donar prioritat absoluta al vianant i al resident, i facilitar l’accés rodat per a comerços, residents i transport públic.
El cas de Sabadell no és fàcil, perquè el centre és gran i perquè hi una gran limitació en els eixos que fan possible la circulació del transport públic. Això no obstant, hem de reconèixer avenços importants en aquest sentit en els darrers anys; però observo que hi ha un parell de problemes pels que sembla que no hi trobem solució: el pas dels autobusos i els aparcaments.
Pel que fa als autobusos, crec que si ens obstinem a fer-hi passar els busos tradicionals que coneixem, no hi ha altra opció que utilitzar l’eix central, la qual cosa topa amb l’objectiu principal de vianalització. Per tant, cal cercar alternatives als autobusos grans. Personalment optaria per una solució valenta i trencadora: cap autobús gran entre la pl. Marcet i la Rambleta. Els autobusos grans no haurien d’entrar dins de l’àrea delimitada per la Gran Via, Vilarrúbies, Rondes, ctra. Terrassa. Però aquesta àrea és massa gran per deixar-la sense transport públic, per tant, aquesta gran àrea central hauria d’estar servida per una xarxa àgil de microbusos elèctrics o híbrids que la creuarien del Nord a Sud i d’Est a Oest.
Al ser microbusos, desapareix el problema de no poder-los fer passar pels nostres carrers estrets del centre. Així doncs podríem alliberar totalment l’eix central (Rambla, Passeig, Via Massagué), vianalitzant-lo al cent per cent. Els microbusos podrien circular pel c. Sant Oleguer, Sant Joan i Convent –de pujada-; Gràcia, pl. Mercat, pl. del Gas i Sant Pau –de baixada-, Horta Novella, Sant Pere, República, Tres Creus; i Tres Creus, Sant Joan, Les Valls, pl. Mercat i Sant Cugat, –en els eixos transversals-; establint uns pols d’interconnexió a l’estació Can Feu/Gràcia, i Sabadell Centre, així com a pl. Marcet i Rambleta. Pel que fa les tarifes, caldria acceptar l’intercanvi entre bus gran i micro, i també amb els trens; però possiblement aquest sistema tindria com a conseqüència un augment d’usuaris en la nova xarxa de microbusos. Aquí cal tenir en compte la recent estadística que indica que Sabadell és una de les ciutats espanyoles que menys pressupost destina al transport urbà.
Altra cosa que caldria solucionar, i aquesta potser és més complexa però no menys necessària, son els pàrkings d’accessibilitat al Centre. La primera decisió a prendre és que es fa amb el ja construït pàrking sota del Passeig –jo penso que és absurd no aprofitar aquesta important infraestructura de forma immediata-, i després afrontar seriosament la construcció de nous pàrkings propers al Centre o als punts d’accés a la xarxa de microbús. Alguns ja existeixen: Fira Sabadell, Mercat Central. Altres caldria construir-los, tenint en compte que a segons quins llocs no cal fer costoses infraestructures subterrànies, sinó que es podria optar per edificis de plantes a l’aire lliure –com els de l’aeroport- que son més econòmics, pràctics, i normals a nombroses capitals europees i americanes. Amb aquestes solucions es podria prescindir del solar del carrer de la Creueta –de difícil accés rodat- podent-lo destinar integrament a esponjar i fer més amable el Centre històric.
Altra cosa son els cotxes. Més enllà de permetre l’accés als residents del Centre i als diversos serveis, els cotxes no haurien de transitar sota cap concepte per la gran illa central definida més amunt. A la vegada, és hora d’apostar ben fort per la construcció de la totalitat del cercle de Rondes exteriors de la Ciutat. La Ronda Oest ja està construïda i caldria tancar el debat sobre la resta. Comença a ser molt inadmissible que una ciutat com Sabadell no tingui, si més no, un projecte clar al respecte. I igualment, cal impulsar una anella interior de rondes, fent-la àgil per al trànsit interior de la ciutat: Gran Via, Vilarrúbies, Rondes, Ctra. Terrassa. I arribats a aquest punt –mal m’estar el dir-ho- es mostra imprescindible replantejar una obra mal projectada des del principi: la rotonda ronda Ponent/ctra. Terrassa. Aquí cal que l’Eix Macià sigui soterrat o be prescindir d’unes voravies exageradament generoses. Terrassa tenia un problema similar al capdavall de la Rambla i la resolt molt millor.
Son idees per impulsar el progrés de la Ciutat, que cal debatre ara mateix, per poder-les veure en funcionament algun dia.
