ARTICLE D’OPINIÓ
Ernest Espinós. Moviment Veïnal del Sud
Des de fa mesos que es ve denunciant la possibilitat d’una gran segona onada de la Covid, però amb les dades a la mà aquesta ja és malauradament una realitat. S’espera que en els propers dies les UCI ja estiguin al límit de la seva capacitat, això vol dir que alhora les treballadores i treballadors es trobaran també al límit de la seva resistència per atendre als nous contagiats, de fet les metgesses i infermeres ja denunciaven des de fa temps que la primària està al límit. Es van multiplicant els casos de morts per desatenció o per manca de recursos actius -com ambulàncies-, proves que s’han de cancel·lar, els telèfons dels CAP tornen a col·lapsar-se, llargues cues per ser atès, en alguns casos pots passar hores per a que et toqui el torn…
Des de principis d’any els científics venen denunciant que s’han de prendre mesures dràstiques si en volem sortir amb el mínim de víctimes, però aquest dies hem pogut assistir a un linxament per part d’alguns polítics i mitjans contra el doctor Oriol Mitjà. Mentre el doctor es mantenia en un pla discret de denúncia sobre les pobres mesures què es prenien i no implicava o no responsabilitzava cap nom, tothom sense fissures el posava damunt de l’altar, però quan fruit d’una entrevista es veu forçat a valorar negativament alguns gestors, automàticament va rebre una resposta desmesurada i nerviosa per part de càrrecs d’ERC o certs tertulians, en una aliança per negar l’evidència i tancar files. Quelcom simptomàtic de saber-se en una posició molt fràgil i no fer bé la seva feina per segona vegada.
Darrerament el govern ha vist com diferents sectors econòmics com l’hostaleria, la restauració, la cultura, l’oci nocturn o autònoms han criticat o sortit al carrer a mostrar el seu descontentament per les mesures contradictòries què s’estan aplicant. Es sumaven a les protestes dels metges, dels mir o transportistes, que reclamaven més recursos per a una sanitat pública en seriós perill. Tot plegat mentre miràvem de reüll altres comunitats que multiplicaven els infectats o ingressats desproporcionadament sense aplicar mesures o una estratègia per combatre realment la pandèmia, la prioritat estava posada en el consum i evitar un nou tancament.
I és aquest el moll de l’os, la por dels polítics a aprovar mesures contundents que els pugui afectar electoralment, l’interès partidista per sobre de tot, de les nostres vides i del país, sumada a la paradoxa que, pretenent afectar el mínim possible l’economia allargant al màxim la posada en marxa de qualsevol tancament o reducció de la mobilitat, produeix ben bé el contrari, un major descontrol del virus i d’afectació en tots els àmbits, agreujant encara més una economia que des de l’anterior crisi encara no havia aixecat el cap.
Finalment s’han aprovat a contractor aquestes mesures i el darrer toc de queda, però probablement sigui massa tard, especialment si no van acompanyades d’altres de caràcter social i de protecció a la classe treballadora, d’augment de recursos a la sanitat pública, obligant a les empreses a aplicar el teletreball allà on sigui possible, amb ajudes als sectors estratègics, etcètera. Cal abordar aquesta necessitat per no endinsar-nos en una nova fase de la vella crisi amb mateixa recepta: retallades, privatitzacions, atur galopant, empobriment… mentre les elits fan l’agost.
Tornant al fil dels polítics porucs, i ja a un nivell local, més pràctic i concret, el podem exemplificar en el cas del nostre govern que malgrat els darrers estudis que demostren com la contaminació afecta a la nostra salut, així com les denuncies i mobilitzacions d’entitats ecologistes i d’ús de la bicicleta (Massa Crítica, BACC, Recuperem la Ciutat…) són incapaços de realitzar polítiques de mobilitat, pacificació i de transformació integral de Sabadell, només pedaços de curta mirada. Caldria doncs, un canvi radical tot aprofitant l’empenta que ens genera la covid -alguna cosa bona havia de tenir-, ajudar-se d’aquestes entitats per elaborar un pla per fer de la nostra ciutat un lloc més segur, verd, sostenible i equilibrat on posi el ciutadà al centre, retirant el cotxe i certs lobbies de l’equació. Aprofitem l’ocasió i siguem capdavanters d’un nou model.
