ARTICLE D’OPINIÓ
Oleguer Presas, exfutbolista
Ara fa pocs dies, un bon amic compartia un text del Santiago Alba Rico titular Utopías. En ell, parla entre altres coses de com el capitalisme va conquerint nous espais i com des dels anys 50 del segle XX el capitalisme també ha començat a explotar econòmicament el temps d’oci. L’esport és un d’aquests espais. Una activitat social i lúdica convertida en un espai de negoci pel capital.
En aquest procés, l’esport en si perd cada vegada més importància enfront de la rendibilitat de les inversions que s’hi fan.
A més a més, aquests esdeveniments, com a espectacles de masses, són una eina molt potent de transmissió de valors. I això ho està aprofitant el capitalisme per fomentar i normalitzar actituds, comportaments i valors associats per exemple a la masculinitat hegemònica, al foment de l’individualisme i l’egoisme, al fet de focalitzar només en el resultat i l’èxit o també a normalitzar i potenciar que per assolir l’èxit tot s’hi val. I aquest procés té importants conseqüències per a l’activitat esportiva. Una de les més significatives és que es nega allò que segons la mateixa carta olímpica ha de ser l’esport: “un dret humà” al que “tota persona ha de tenir la possibilitat d’accedir sense cap mena de discriminació”.
En primer lloc, la pràctica esportiva està cada vegada més condicionada al pagament d’una entrada o quota. Per tant, per aquelles persones amb pocs recursos econòmics s’està limitant aquest dret.
A més a més, cada vegada hi ha menys espais a les ciutats on practicar esport amb un accés lliure i gratuït. A Sabadell per posar alguns exemples, els camps de futbol que abans estaven oberts ara estan tancats amb clau, a la majoria de les places on abans hi havia infants jugant a pilota ara s’hi ha col·locat un cartell que ho prohibeix, els carrers estan ocupats pels cotxes, tenim molts patis escolars amb pistes esportives tancats, o es vol impulsar un projecte com el Surf City que torna a suposar una privatització i la limitació de l’accés a un espai públic. Per tant, des de l’Ajuntament s’està traspassant la responsabilitat sobre el foment de la pràctica esportiva a entitats i empreses privades encarregades de la seva explotació econòmica.
I, en segon lloc, la focalització exclusiva en el resultat també limita l’accés a moltes persones, ja que fa que només aquelles que reuneixin les condicions per aconseguir la victòria siguin ben rebudes; per tant, persones amb menys habilitats físiques per a la pràctica de determinats esports, persones amb diversitat funcional, persones amb trastorns i problemes de salut mental i totes aquelles persones que no són útils pels objectius que es persegueixen en queden excloses. Relacionat amb aquest fet, en la majoria dels esports es valora molt positivament els comportaments associats a la masculinitat hegemònica (competitivitat, agressivitat, força, capacitat de patiment, etc.) i això fa que les persones que no s’identifiquin amb aquesta masculinitat hegemònica (dones, persones trans, homes gais o que s’identifiquin amb altres masculinitats) també se’n sentin excloses.
Enfront d’aquest model excloent d’esport capitalista i masculinitzat hi ha l’esport popular.
Un esport inclusiu, accessible pel conjunt de la ciutadania i no discriminatori. On les necessitats de les persones estan al centre de l’activitat i no el rendiment i els interessos privats; on s’aprofiten les potencialitats socials de l’esport per treballar valors i aprenentatges que ens facin millors persones i que contribueixin a fer una societat millor. I on es generen espais comunitaris, xarxes de suport i solidaritat i on l’esport esdevé realment un element d’inserció i cohesió social. Són molts els clubs i entitats que aposten per aquest model d’esport. Però cal també que des dels ajuntaments i administracions públiques es confronti el model capitalista i s’aposti per l’esport popular i per un model de ciutat que fomenti i permeti la pràctica esportiva sota aquests criteris.
El diari digital iSabadell obre la possibilitat als representants d’entitats, partits polítics i altres col·lectius a enviar articles d’opinió, reservant-nos el dret a la seva publicació. L’espai d’opinió reflexa la visió personal de l’autor de l’article. iSabadell només la reprodueix.
Foto portada:
